En aquest context, la plataforma dugué a terme dilluns vespre el seu primer acte públic, consistent en la lectura d'un manifest a favor de la llengua i de l'educació. Al voltant de 300 persones hi assistiren en senyal de suport. La professora de Secundària Marta Sanxo i la periodista Mercè Pinya llegiren el text, que reclama al Govern que no toqui el model lingüisticoeducatiu actual. El manifest comença recordant que "el coneixement del català, llengua pròpia de les Illes Balears, només es pot garantir a través de la immersió lingüística i la seva consideració com a llengua vehicular. És l'única manera de garantir el coneixement de les dues llengües oficials".
Els firmants consideren que "l'ensenyament en català ha de ser un dels principis actius per aconseguir una societat cohesionada, on no hi hagi cap tipus de separació d'alumnat per centres, o per raó de llengua, ni cap altre tipus de discriminació". "Aquest model educatiu ha contribuït a pal·liar el greu desequilibri que viu la llengua catalana respecte del castellà en els diferents àmbits d'ús social i ha mostrat la seva eficàcia en l'acollida i en la inclusió dels infants i joves nouvinguts. En definitiva, ha potenciat la cohesió dels nostres pobles i ciutats", hi insisteixen.
La Plataforma exigeix al Govern "que no es faci cap passa enrere", alhora que fan una crida a la comunitat educativa i a tota la societat "a mantenir i a millorar en allò que calgui el llegat pedagògic de qualitat i d'identificació amb el país". "Cal que el Govern prengui nota dels milers de famílies catalanoparlants, castellanoparlants i de desenes de parles diferents que, en un percentatge del 93%, ha decidit escollir l'escolarització en català, defugint les disputes lingüístiques creades interessadament, i triant pel bé dels seus fills i filles: és millor aprendre dues llengües que una. Han escollit que José, Joana, Saïd, Nahuel i Patricia coneguin la llengua pròpia del lloc on viuen" , afirma el manifest.
El text també fa referència a les retallades pressupostàries del Govern. En aquest context, la Plataforma demana que s'aturin les que s'han efectuat fins ara i les que es tenen projectades, que s'augmenti la inversió en educació pública amb l'objectiu d'arribar al 7% del PIB, que es fomenti la col·laboració de la comunitat educativa (Apima, sindicats, etc.) amb l'Administració, que s'impulsin iniciatives de recuperació de l'alumnat i atenció a la diversitat, que es garanteixi una ràtio d'alumnes per aula i per docent "adequada", que es promogui una educació "inclusiva i no segregadora", i que s'asseguri una gestió "pública, democràtica, participativa i directa dels centres educatius".
Moviment social
Sindicats, Apima, claustres de centres educatius, empreses, entitats de diversa índole i ciutadans particulars s'han adherit i signat el manifest de la Plataforma. Quan es llegí, dilluns, les 300 persones que s'havien concentrat per escoltar-lo acabaren aplaudint i cridant "és un dret, és un dret!". La Plataforma nasqué fa cinc anys amb l'objectiu que l'Administració construís infraestructures educatives al municipi de Manacor.
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Realment amb el teu comentari "noucento", queda demostrada la crisi del sistema educatiu.
Ai Déu meuet!! Aquest NOUECENTO, que ho és de curt de gambals!! Has de creure i pensar, i pensar i creure que he viatjat a TOTS els continents i una de les coses que he après és que com més lluny d'espanya i els espanyols es viu molt més tranquil. Per tot on han passat hi han quedat dictadures (Amèrica, Filipines, ... i la Guinea de n'Obiang, per no parlar de les altres "provincias africanas" on van vendre la població al Marroc) Au, parteix cap a Borreguilla del Cencerro i no emprenyis més!!
en el poc temps de canvi de govern, les mesures estrella a l’educació que s’han pogut observar, han sigut les següents: - Retall en els programes d’atenció a l’alumnat amb més necessitats educatives, reducció d’atenció a la diversitat i eliminació de pla d’acolliment lingüístic per a nouvinguts. - Retard del pagament de dotacions econòmiques als centres educatius. - Eliminació dels camps d’aprenentatge. - Reducció dels equips d’orientació educativa. - Supressió de les baixes per menys de 30 dies, deixant en aquest cas els centres sense un docent per un llarg període de temps. - Increment del nombre d’alumnes per aula...
És prou conegut que dins la mitjana estatal, la comunitat autònoma de les illes Balears és una de les que presenta les xifres més elevades de fracàs escolar, per tant , segons això, semblaria evident que una de les prioritats a les nostres illes hauria de ser treballar per eradicar aquestes xifres. Doncs bé, en el poc temps de canvi de govern, les mesures estrella a l’educació que s’han pogut observar, han sigut les següents: - Retall en els programes d’atenció a l’alumnat amb més necessitats educatives, reducció d’atenció a la diversitat i eliminació de pla d’acolliment lingüístic per a nouvinguts. - Retard del pagament de dotacions econòmiques als centres educatius. - Eliminació dels camps d’aprenentatge. - Reducció dels equips d’orientació educativa. - Supressió de les baixes per menys de 30 dies, deixant en aquest cas els centres sense un docent per un llarg període de temps. - Increment del nombre d’alumnes per aula. - Suspensió d’alguns programes de Formació pel professorat. - Retallades i supressió de beques. - Retallades o eliminació de les ajudes a les associacions de mares i pares. Així doncs, amb aquest petit ventall de mesures, no ens queda més que demanar com es pensa millorar el sistema educatiu actual, atacant d’aquesta manera el sistema, quan precisament el que s’hauria de menester és augmentar la dotació pressupostaria en educació, per tal d’anivellar-nos a la resta de comunitats? A mi em sembla clar, primer que amb aquestes mesures, seguirem encapçalant la trista xifra de ses una de les comunitats amb més fracàs escolar, i per altra banda, sembla evident que quan José Ramón Bauzà ens parlava de autopistes de l’educació en campanya electoral, és a dir, deia que l’educació seria un pilar del seu govern, ens enganava.
Manacoriono, Y no podrías un poco más original. Que si dominados, que si expoliados, que si sometidos, que si conquistados.................. Este discurso está más visto que la concha de tu madre. Visto el "exito" electoral de este tipo de soflamas yo te exhorto a que sigas por este camino. Por otra parte, Boadella, catalán de pura cepa, ha tenido que emigrar de su tierra por lo irrespirable que se ha tornado el clima político-social de Cataluña. Si a tí te ocurre lo mismo con las Baleares pues te animo a que sigas los mismos pasos que el autor teatral. Además no te vendrá mal conocer un poco de mundo.
Altra vegada a aquest NOUECENTO Deus esser de lo més curtet que es passeja. A cada intervenció et tires terra damunt. Dius que Mallorca formà part de l'Imperio. I és cert encara ara: som una colònia(d'ultramar) d'Espanya, d'on ens xuclau tot el que podeu i més, fins a l'expoli. I a més ens voleu arrabassar la llengua i cultura pròpies. Resumint ens aplicau el "dret de conquesta" I per primera vegada d'ençà les Germanies, ens heu fet alçar el cul i, a les bones o a les males, us haureu d'abaixar els calçons. I som jo el qui som a ca nostra. Només faltaria que un foraster (en el sentit més despectiu de la paraula) em digués que hi he de fer.
Alguns centres de primaria son instal·lacios de cartó pedra, sostinguts per un claustre de formigó i acer. Bon eixemple el tenim a Portocristo on les mares i els pares duen el fills amb goig, perque són conscients de que els seus fills es troben a cura de professionals amb una soca més fornida que la dels pins de la seva clastre. Tots som iguals segons la Constitució espanyola. Les escoles públiques ,no. Ara bé, la pobresa és capaç d'enfortir les persones. I les i els mestres de l'escola pobra de Portocristo també
Si llegir fes tornar idiota José Ramón Bauzá enviaria José María Rodríguez a posar un guardia civil de València a cada aula d’institut per obligar els alumnes a llegir els seus decrets. Però al president de la cosa del desgovern que Bauzá comanda no li cal de moment arribar a tal extrem. En cas de fer-se necessari Madrid aplicaria una força de bombers a l’estil Farenheit 451 de Ray Bradbury per prevenir el perill de deixar pensar als seus votants. La práctica perversa del llenguatge mentider no és un invent de president de províncies, és només l’instrument que el poder posa a les mans dels seus sergents.
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en espanyol. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el castellà no és útil ni necessari.
Curiosamente Mallorca ha formado, forma y formará parte de este imperio español, a dios gracias. Y como parece que el único que está incomodo en esta mallorca española eres tú, manacorino, te aconsejo que abandones esta bella isla y te dirijas a tierras más acordes con tus pensamientos liberticidas, como la Catalonia d'Arthur More, por ejemplo.