TW
109

Una vintena de mallorquins d'adopció, com ells mateixos es denominen, varen presentar ahir migdia al registre d'entrada del Parlament un manifest en què sol·liciten que no es rebaixi l'oficialitat del català. El grup, que és divers pel que fa a edats i nacionalitats, s'havia concentrat poc abans a les portes del Parlament, on varen llegir l'escrit. Entre ells, s'hi trobaven la periodista navarresa Marisa Goñi, l'actor italià Luca Bonadei, el filòleg senegalès Madiop Diagne, el jubilat britànic Dick Fleming i el nostre company de dBalears Ander Zurimendi, que és d'origen basc. També signaren document, tot i no ser-hi presents, el líder sindical d'UGT a Balears, Lorenzo Bravo, i la traductora Saïda Saddouki.

Tots demanen als diputats del Parlament "que actuïn amb responsabilitat i no aprovin el projecte de modificació de la Llei de la funció Pública, que rebaixa l'oficialitat del català". Insten el Govern Bauzá que "recuperi el consens que ha imperat" a l'Illa "des de l'aprovació de la Llei de normalització lingüística, ara fa més de 25 anys".

Els signants afirmen en el text, a més, que són nascuts fora de l'Illa o que tenen orígens familiars peninsulars o estrangers i que per tant la seva llengua materna no és el català. Ara bé, tot i així, "ens hem volgut integrar plenament" i "hem decidit adoptar l'idioma propi de l'Illa com a llengua d'ús habitual". També afegiren que aquest fet els "ha enriquit com a persones" i ha "facilitat la nostra integració".

Notícies relacionades

Bilingüisme

El manifest assenyala que "nosaltres que sí que som bilingües no volem que uns altres (que potser no ho són) utilitzin el bilingüisme com a excusa per agredir una llengua que també és la nostra". Apunten que "l'argument del bilingüisme no pot ser excusa per justificar la desigualtat legal entre dues llengües i que en el cas de les Illes "no ha de servir per justificar la superioritat jurídica del castellà per sobre del català".

En aquest sentit, els mallorquins d'adopció es demanen per què els actuals governants "fan tant de cas a aquelles persones que, tot i viure i treballar a Mallorca", viuen d'esquena a la llengua pròpia de la terra que els acull i no escolten unes altres "que tenim una actitud i una experiència més positiva" i que "mai no hem sentit que la defensa del català fos motiu per excloure ningú".