Com funcionarà el Pla pilot de plurilingüisme que es posa en marxa aquest pròxim curs?
Hi ha 43 centres que l'aplicaran i això vol dir que faran matèries en català, castellà i anglès. Això és una experimentació del que serà el futur decret de tractament de llengües de les Illes Balears. Cada centre tria quines assignatures fa en una llengua o en l'altra. Aquest curs s'aplicarà a 3r de Primària i a 1r d'ESO.
Aquests centres tenen alguna dotació econòmica addicional?
Els centres del Pla experimental en teoria tenen bones condicions d'inici. Es tracta d'un pla que s'anirà implementant a la resta de cursos. Hi ha una petita ajuda de 1.000 euros a Primària i de 1.600 euros a Secundària.
Aquest model de centre plurilingüe té similituds amb alguns models existents?
Amb el basc, el valencià, el gallec i el català. Creim en un model plurilingüe perquè Europa així ho diu en el Pla plurilingüe 2020. No l'hem creat aquí per cap neura nostra. Els valencians dissenyen el centre A en català i el B en castellà, i després hi introdueixen la llengua estrangera. No volem aquest model. El pla experimental es basa en tres coses: el respecte de la nostra llengua i de la nostra cultura; la necessitat i conveniència que parlem i entenguem bé el castellà i introduir el model anglès.
Tornant al decret de llengües que es posarà en marxa el curs 2013-14, ens en podeu avançar res?
S'està elaborant. Defensarà la nostra realitat, la necessitat de compartir la realitat de l'Estat espanyol i de l'anglès o d'altres llengües estrangeres.
En el decret, feis comptes estendre l'elecció de llengua més enllà de 2n de Primària?
Dins aquest decret no es considera estendre la lliure elecció a altres nivells. Els decrets marquen unes pautes, però el centre és el que ha de determinar el tractament. La llengua de primer ensenyament o de llengua materna crec que és un dret que té qualsevol alumne i que a nosaltres desgraciadament no se'ns ha respectat. Tots els organismes, com la Unesco i la Unicef, tenen molt clar que la primera construcció de relació concepte- imatge s'ha d'efectuar en la llengua materna. Aquí, a Mallorca, si ve un xinès no li podem fer l'ensenyament en xinès, però estaria bé que fos possible.
En tant que partidari de l'autonomia dels centres, creis que també pot ser així en el cas dels que optaren per penjar el llaç quadribarrat?
Jo, si hagués penjat un llaç en un centre, hauria triat la bandera que tocava, primer de tot. No estic segur que protestassin per cap llei educativa. Per quin motiu els varen penjar?
Per defensar el català a les aules.
Es varen penjar les primeres banderes amb motiu d'una Llei de funció pública. Quina relació tenia amb les aules? No som partidari de la manipulació política de l'escola. Crec que això s'hauria de regular. L'educació hauria de ser tan apolítica com fos possible.
Quina valoració feis d'aquest primer any a la Direcció General?
En faig una valoració fabulosa. Hem passat d'una situació extrema a una en què hi ha certa esperança. Els efectes de la situació heretada s'han sentit, però també s'han pal·liat moltíssim.
Tot ha estat tan fàcil?
M'he plantejat moltes vegades dimitir. Ho dic amb ironia perquè vull posar una mica d'humor a les coses. Això no vol dir que sigui menys seriós. Quan veig com els altres van arribar a segons quin tipus de situacions i que jo he de fer feina per arreglar-ho, tenc ganes de deixar-ho. Però m'ajuda saber que al final d'aquests quatre anys l'educació estarà molt millor de com l'hem trobada i això m'anima a continuar.
Els sindicats opinen que no els informau de res del que feis i en un any només heu tingut una reunió, que es produí dijous passat. No falta una mica més de comunicació?
He anat a totes les reunions que m'han demanat i a les quals m'han convidat.
Però no ha de ser des del Govern que es convoquin els agents socials per informar-los del que es vol fer o del que s'està fent?
Una mesa sectorial és una mesa de negociació i depèn. Jo puc dir que per ventura m'ha faltat en aquest cas una certa sensibilitat prèvia, perquè hi havia molta feina i no pensava que s'havia d'informar els sindicats de coses.
No hi heu pensat?
No sabia que ho hagués de fer sense que hi hagués petició seva. En total, m'hi he reunit tres vegades i una d'elles els sindicats es van aixecar de la taula i van partir.
Què opinau de la feina feta per María de las Mercedes Celeste a Planificació, Inspecció i Infraestructures?
Mercè és una de les persones més intel·ligents que he vist aquí dins. No sé si es destitució o dimissió, no en tenc ni idea. Jo vaig llegir dimissió. La feina que ha fet ella ha estat molt interessant. Les decisions difícils han recaigut en ella. La gent ha d'estar molt agraïda per l'esforç i per la feina feta per Mercè.•
39 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"Mallorquin", i com s'enten que una llengua que no es d'aqui, sigui oficial i ademés d'obligatori coneixement, i legislada per damunt de la que si es la d'aqui, la catalana?, això demostra l'afany de colonització dels castellans, i la seva manca de respecte pels demés pobles. Per cert tú de mallorqui nosé el que tens...
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en espanyol. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el castellà no és útil ni necessari.
Juanito, resulta que el catalán en extremadura, castilla o madrid, además de no ser oficial, es tan útil como el azarí. ¿entiendes la diferencia?
"tiramilles" el dni de na elisa i també el meu, diu que som espanyols, no diu que siguem castellans (a veure si entens la diferència, i sinó l'entens mira països com suïsa o bèlgica, i aixi potser ho entendras un poc com a minim); es de tenir molta incultura el no saber que Espanya es una diversitat de nacions i de llengües i que Mallorca no està situada a dins de l'Espanya castellana, o es que voldrieu que noltros anassim a emprenyar amb el català a extremadura, castella, o madrid?, sou uns colonitzadors etnocides.
Catalanes, a Cataluña!
Visca la Primavera Mallorquina! El parèntesi negre d'en Talibauzán té els dies comptats. I ha servit per reforçar el prestigi social del català.
Elisa mira el teu dni, bonica
La seva dona és ben viva. Conten que durant l'altre període en que va governar el PP aquí, ella cobrava com a assessora a una determinada conselleria i allà no la hi varen veure mai. No la coneixien. Feia una altra feina simultàniament. I quan es va presentar a les eleccions municipals a Manacor, els seus fills deien pel poble: heu de votar ma mare, perquè si surt elegida guanyarà..... € cada mes. Ho tenien clar, a nivell familiar, per què s'hi presentava.
A la revista Cent per Cent, a una entrevista Onofre Ferrer diu "la meva dona em diu que soc el més beneït del poble", crec que va quedar curta...
És difícil no contestar a les imbecilitats d'alguns... Ara resulta que el rei en Jaume I parlava aragonès i no duia la quatribarrada quan va entrar a Palma el 31 de desembre de 1229... En fi, patètics intents de gent molt ignorant o molt cínica. Tanmateix no ens doblegareu i no enganyareu ningú amb les vostres mentides. I els corruptes peperos traïdors a la nostra terra, que sàpgiguen que no renunciarem mai a la nostra llengua.