La Xarxa de municipis i entitats de les Illes Balears ja és una realitat. Ahir es constituí l'ens que a partir d'ara iniciarà els tràmits legals per a la seva incorporació a la Fundació Ramon Llull i així promoure la llengua i la cultura catalanes a l'exterior juntament amb la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Andorra, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i la Xarxa de municipis del País Valencià.
L'estratègia del Govern de José Ramón Bauzá de sortir de l'Institut Ramon Llull no ha aturat els peus als 15 municipis i un consell insular que ahir formalitzaren a Manacor la creació d'aquesta xarxa. Ara bé, aquesta quinzena de localitats no són les úniques que s'han afegit a la proposta que inicià el novembre passat el batle de Manacor, Antoni Pastor. En total, 24 consistoris han aprovat en els seus respectius plens l'entrada al Llull, dels quals destaca que nou tenen batles del Partit Popular. El front comú de tots els partits polítics -tret del PP- en aquest punt ha forçat que alguns dels consistoris liderats pels conservadors però sense majoria absoluta també hagin entrat a formar part d'aquesta xarxa de municipis, tot i la negativa explícita del seu líder, Bauzá.
La reunió de constitució de la xarx tingué lloc ahir migdia a la Fundació Mossèn Alcover de Manacor, que a partir d'ara serà la seu formal de l'entitat. S'hi aprovaren els principals punts d'actuació i es ratificaren els càrrecs de l'entitat. El president en serà el batle d'Arta, Jaume Alzamora; la consellera de Cultura del Consell de Formentera, Sònia Cardona, ocuparà la vicepresidència; el secretari en serà el primer edil d'Algaida, Francesc Miralles, mentre que el de Puigpunyent, Gabriel Ferrà, actuarà com a tresorer.
Pel que fa als punts de treball de la xarxa, els municipis se centraran a "intensificar l'estudi, promoció i la defensa de la llengua catalana", a més de fomentar la projecció exterior "de la llengua i dels àmbits culturals que s'hi expressen", segons recullen els estatuts. Això sí, l'ens no s'atura aquí i també es compromet a "vetlar pel compliment de la legislació sobre la llengua catalana", un punt que precisament està en qüestió després de les actuacions del Govern Bauzá respecte d'aquest tema i que han aixecat gran polèmica des de fa més d'un any. Pel que fa a les quanties que hauran d'aportar els municipis membres a la xarxa, la primera vara de Manacor, Antoni Pastor, explicà ahir que aniran entre els 500 i els 1.000 euros anuals depenent dels habitants de cada localitat.
El llistat de 24 municipis i un consell insular que ja han aprovat per ple l'entrada a la xarxa, cal esperar que s'incrementi en els propers mesos. Pastor apuntà ahir que els ajuntaments del Migjorn Gran i el Mercadal ja han manifestat interès per fer-hi part, però que la incorporació ha de passar per ple. També està pendent de votació als ajuntaments de Santa Eulàlia del Riu, Eivissa, Alaior i Montuïri. Per contra, Inca, sa Pobla, Deià, Binissalem, Marratxí, Llucmajor, Bunyola, Palma i Campos han desestimat la proposta. Tots ells, del PP.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aquí s'única llengo forastera es sa catalana. A Mallorca noltros xerram es mallorquí, no volem es català imposat. Y aquí también se habla castellano, si no te gusta vete a Catalunya. Au pancas, a pixar i a jeure.
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.
Den la noticia con más exactitud y no la manipulen.No son "los municipios",sino algunos municipios,en concreto 24 de 66.Lo del Consell que no sirve para nada,el comandado por María Salom, no deja de ser una de sus extravagantes salidas. Todo sea a mayor gloria del Sr.Mucho Más.
Aquest és el país que estimam: el que quan l'abaten en terra es torna a aixecar i treu força per fer una passa endavant.
@Joan MIró Font, l'esperança no s'ha de perdre. I he comptat per endavant, a consciència. Bon dia i salut.
Francesca: no sé si finalment hi haurà cap municipi d'Eivissa que s'hi afegirà, ja que és s'única illa on tots es municipis (cinc) són del PP. Potser només haguem de comptabilitzar tres i illes i no quatre
Aquest PP ja no el coneixem sa majoria dels seus votants. Rebutjar sa nostra cultura, rebutjar sa nostra llengua. Aixó no ho hauria fet mai es PP de l'amo en Biel. ¡Endavant amb el PI!
Els pobles son molt més adelantats que la capital. Son la esperança a aquest vall de llàgrimes.
Endavant pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. En defensa de protegir i fomentar l'ús de la nostra llengua catalana!
Ep! Ferreries també ho va aprovar ahir vespre en el ple...