La política "d'austeritat" fou l'argument principal que donà el conseller d'Educació i Cultura, Rafel Bosch, per explicar la sortida de les Illes Balears de l'Institut Ramon Llull. Aquest raonament fou adornat per algunes crítiques per la "deriva política" d'Artur Mas pel referèndum del Principat, però el Govern no volgué vincular-ho mai amb una decisió política, sinó monetària.
Aquesta argumentació queda ara en dubte per boca del director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, que assegurà a aquest diari que el conseller català de Cultura, Ferran Mascarell, oferí al seu homòleg, Rafel Bosch, que les Balears continuassin dins l'ens sense necessitat de posar-hi cap partida econòmica. "Quan vàrem veure que deixaven la partida a zero, se'ls proposà que quedassin dins l'institut i que es podria ajornar l'aportació per a temps millors o altres criteris", apuntà Villatoro. Però l'oferta del Govern de la Generalitat no serví per a res i el 6 de novembre passat el Govern de José Ramón Bauzá anuncià que sortia del Llull a través d'una simple nota de premsa. Precisament aquell dia el president Bauzá era a Londres en la inauguració de l'exposició Isleart en nom del Ramon Llull. L'anunci, doncs, es feia en un acte de projecció exterior de la cultura i setmanes després que se celebràs el desè aniversari de l'ens.
El conseller català també apuntava llavors que l'argument monetari era una "excusa". "Les raons econòmiques no són suficients, sinó que aquesta decisió ve determinada per les polítiques que està duent el Govern balear amb relació a la llengua catalana", deia.
Aquesta versió és ben diferent de la que donà dijous la senadora mallorquina del PP Gari Durán en la comissió d'Afers Iberoamericans de la cambra alta. "El motiu pel qual l'IRL no disposà enguany d'una partida pressupostària és purament econòmic, d'austeritat i d'eliminació de duplicitats", asseguren que digué Durán segons un comunicat del PP. Però Villatoro ho recriminà i fou qui li retragué l'acord no econòmic que el govern popular no volgué. "No foren ni raons culturals ni econòmiques, sinó motius polítics" apuntà el director de l'institut, qui confirmà que durant la seva compareixença fins i tot la mateixa senadora ho arribà a reconèixer. "Fou una comissió molt tensa, els seus companys de partit aplaudint i tot", afegí Villatoro.
Els doblers, en aquest cas, no foren cap motiu perquè les Balears tornassin a sortir del Llull. Molts ho apuntaren en el seu moment, fins i tot el director de l'IEB, Antoni Vera. Ara es confirma.
62 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Idò que algú es pensava que els doblers no eren més que una excusa de mal pagador? Valenta forma de defensar les particularitats del català de les illes, sortint del Llull! Ja poden dir missa, aquests l'única cosa que volen és destrossar la nostra llengua i relegar-la a quarta categoria. És indignant!
Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana (París,1309): "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" (Tret de "La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Menos mal que el 23 de mayo se acaba este tebeo ( primicia gonella) Es lo bueno que tiene tener amigos en el grupo sierra
Enfoter-se de ses modalitats pròpies, voler confondre as personal diguent que s'editarien llibres de text en baláà quan se sap segur que segurià normativa actual, enflocar-mos cultura catalana per un tubo, deixant de banda sa local... #PANCATALANISME PD: Estau acabats
Haurien d'esser es catalans ès que l'haurien d'abandonar. Balears no se ven a Catalunya. S'esperit d'en Cabrit i en Bassa torna a Mallorca més viu que mai.
Forasterets partiu d´aquesta terra.
Eso bauza, ni de gratis!! Basta de catalán
Necesitàm un català que no ecsclogui a ses altres regions . Emb aquest tipo de censura queda bén demostrat que a molts de dins ca nostra no lis interesa defensar ses nostras modalitats ni potenciarlas més bé tot lo contrari. Aquets renegats defensan uns inventats e inecsitents Països catalans, que ni per històri ni per fets mai contaràn emb Ses Illes Balears. Se escudan amb es castellà tractant de distreura s'atenciò,emperò en es fons ,sa majoría de ells ,son molt més fatxas que cualsevól d'altre conegut. Es gent emb un odi tan intens que arriba a esser neurótica. Es simple fét de renegar de ses sevas arrels per defensar unas subvencións es per fer un estudi de cóm es esser humà perd sa seva pròpia autoestima. ¿Balears.cat? ¿.cat? De Abril 2.012 a Març 2.013 s'han venut 20.000 ecsemplars. A 1.2 € venta 24.000 Euros. Qui subvenciona tot aquest desgavéll. Estau traint ses arrels i a sa gent nascuda a Ses Balears. Fora es Barceloní. Visca lo nsotro es Balear d'en Llull i Alcover.
En Costellam de vadella de molta parlera. Parla i parla, emperò com més va pitjor. Bajanades una darrera l´altra. Beneitures i dois a voler. Mare de Deu Senyor quin personal!!!!!