Una gran millora, però no la solució
Antich pren notes durant el ple d'avui. Foto: Amengual. Una millora, fins i tot una gran millora, però no la solució definitiva per als problemes de finançament que han patit i pateixen les Balears. Aquesta és la valoració, semblant en el fons tot i els matisos, que els diferents grups parlamentaris feren ahir del nou model autonòmic a partir de la compareixença davant la Cambra del president del Govern, Francesc Antich, per explicar-ne detalls. Tots els portaveus constataren el "canvi substancial" que implica per a les Illes, però advertiren que l'aplicació del sistema encara "queda molt oberta" i, especialment des del Bloc i UM, que en cap cas no resoldrà problemes estructurals de l'Arxipèlag, com ara el gran dèficit fiscal amb l'Estat i el deute històric acumulat.
Finançament: un bon i llarg camí
El debat d'ahir al Parlament, amb contundents afirmacions del president del Govern, Francesc Amtich, i també del cap de l'oposició, Francesc Fiol, deixà clars dos fets cabdals del present i del futur de les Balears: el primer, que el nou finançament suposarà un gran avanç en la capacitat de gestió de recursos...
El PP reconeix la passa endavant amb el finançament però hi veu 'ombres i dubtes'
El portaveu del grup popular, Francesc Fiol, ha assegurat avui que el nou sistema de finançament autonòmic suposa "una passa endavant molt rellevant" per a les Balears encara que ha manifestat que inclou "ombres, dubtes i pegues", com no contemplar la població flotant o la pluriinsularitat.
Manera calcula que el 2012 Balears pot superar la mitjana
Les Balears poden arribar a disposar l'any 2012, quan s'acabi de desplegar el nou sistema, d'un finançament per càpita superior a la mitjana estatal. La liquidació de l'any 2007 donà un resultat en el qual la comunitat només havia assolit el 78,6% d'aquest llistó i en quedà així, amb el model anterior, a més de 22 punts.
Les Illes han perdut 2.500 milions amb l'anterior model de finançament
No era estrany que les Balears fossin una de les comunitats autònomes que reclamaven amb més urgència el canvi en el model de finançament. Les Illes han deixat de rebre, durant els anys de vigència del sistema anterior, devers 2.500 milions d'euros.
“Només Catalunya en surt més beneficiada”
Manera, amb la consellera Bàrbara Galmés. Foto: A.B. Balears és, després de Catalunya, la comunitat autònoma que serà més beneficiada per l'aplicació del nou model de finançament. El conseller d'Economia, Carles Manera, s'atreví ahir a fer-ne els primers càlculs i assenyalà que, si les Illes reben 500 milions d'euros anuals addicionals, això suposarà una distribució de 485 euros per càpita més. Així ens trobaríem per sota dels 520 euros per habitant que rebrà Catalunya i per sobre de la resta. Tot i haver fet aquesta estimació, Manera va remarcar que el seu departament no ha volgut entrar en el "festival de xifres" que, a parer seu, s'ha realitzat els darrers dies perquè moltes comunitats "fan projeccions d'acord amb indicadors que no diuen res". Això ha propiciat que "la suma de tot superi els 11.000 milions d'euros", la quantitat que l'Estat ha aportat per al nou sistema de finançament.
Zapatero sí es creu la seva proposta
Satisfet i confiat, així es mostrà el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, qui va assenyalar en el Consell Territorial del PSOE que el nou model de finançament que va ser aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera "crea el vertader Estat de les Autonomies".
El Govern diu que té garantit que el finançament se situarà a la mitjana
El Govern, per boca de la seva portaveu, Joana Barceló, va mantenir ahir que disposa de garanties perquè el finançament que rebran les Illes amb l'aplicació del nou sistema autonòmic es trobarà en la mitjana estatal per càpita. Barceló afirmà que això suposarà "situar-se al voltant dels 500 milions d'euros" addicionals que s'han anat indicant, però advertí que "aquesta no és una xifra tancada" i que l'Executiu balear "no pensa entrar en el joc de les projeccions que en fan altres comunitats".
UM i Bloc volen decidir com es reparteix el nou finançament
Primer, UM i, després, el Bloc obriren ahir un nou capítol del serial del finançament. Advertiren als seus socis socialistes que ells també han de poder decidir a què es destina la partida addicional prevista per enguany. Per això demanaren una reunió del Pacte i ja avançaren que no estan d'acord amb el fet que gairebé tot (un 85%) s'empri per eixugar dèficit públic, com vol el conseller d'Economia, Carles Manera (PSOE). De fet, creuen que bona part dels 350 milions que esperen han de servir per combatre la crisi.
Balears dóna el sí sense xifres
Balears va donar oficialment ahir el ‘sí' al nou model de finançament autonòmic, que ha de situar la comunitat en la mitjana estatal i ha de millorar en uns 500 milions la partida d'uns 1.900 milions que rep anualment. El Consell de Política Fiscal i Financera, que reuneix els representants del Govern central amb els de les comunitats, ratificà el nou model sense que s'aportassin xifres oficials de com quedarà cada comunitat. Les autonomies del PP es van abstenir i la resta en votaren a favor. El sistema, que entra en vigor amb efectes retroactius des de l'1 de gener d'enguany, es tramitarà ara com a llei orgànica. El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera (PSOE, defensà que el ‘sí' de Balears al nou model era "nítid i clar", "un sí total", perquè el document que s'aprovà recull l'objectiu de la comunitat.
Llum verda al nou model de finançament
Chaves, Salgado i Ocaña, a la roda de premsa davant els mitjans. Foto: Efe. El nou model de finançament autonòmic presentat pel Govern va rebre ahir horabaixa el vistiplau del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), gràcies al suport de totes les comunitats autònomes governades pel PSOE, més Canàries -que hi va donar un sí "crític"-, Ceuta i Cantàbria, i sense rebre cap vot en contra. Finalment, totes les autonomies a les mans del PP se'n van abstenir, com també ho va fer Melilla. D'aquesta manera, Astúries, Catalunya, Aragó, Extremadura, Castella-la Manxa, Andalusia, Balears, les Canàries, Ceuta i Cantàbria van dir ‘sí' al sistema proposat per l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.
El finançament i altres herbes
Els embulls que han provocat tots els polítics sobre la reforma del finançament fa difícil esbrinar què hi ha de realitat rere cada expressió de congratulació, condol, rebuig o resignació que hem sentit aquests últims dies. La famosa mitjana s'ha convertit en...
El finançament i la classe política
Dilluns. Bona notícia pens, quan reb el diari i el primer titular m'informa que les Illes arribarem a la mitjana estatal per càpita en el finançament autonòmic. Era una de les fites a aconseguir i semblava que tots els partits hi estaven d'acord. Però, quan he...
La societat civil dóna suport als 500 milions més de finançament
La Plataforma cívica per a la millora del finançament, que agrupa una trentena d'entitats representatives de la societat civil de les Illes, es mostrà ahir "satisfeta" pels resultats de les negociacions per al finançament autonòmic i afirmà que dóna suport a la proposta del nou model de finançament, que ha de permetre situar Balears en la mitjana del finançament per càpita i millorar en uns 500 milions anuals l'aportació que fa actualment l'Estat a la Comunitat Autònoma (1.900 milions a l'any). La Plataforma havia plantejat la setmana passada que 500 milions més anuals era el mínim que havia d'arribar a Balears amb el nou sistema de finançament. Els responsables d'aquesta plataforma, liderada per l'exconseller Alexandre Forcades, es reuniren ahir al Consolat amb el president del Govern, Francesc Antich; amb el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera; i amb el de Presidència, Albert Moragues, que els donaren detalls del nou model de finançament.
El PP no donarà suport avui a un sistema que “és un nyap”
Les comunitats del PP no donaran suport avui a la proposta del nou sistema de finançament autonòmic, que consideren un "nyap", encara que no han concretat si en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) hi votaran en contra o s'hi abstindran. Previsiblement, segons fonts del partit, les sis autonomies dirigides pels populars -Castella i Lleó, el País Valencià, Galícia, Madrid, Múrcia i la Rioja- s'abstindran en la votació i confien que es puguin incorporar al document algunes de les seves propostes.
Antich diu que vindran 500 milions de Madrid
Balears rebrà uns 500 milions d'euros més cada any amb el nou sistema de finançament autonòmic que s'ha de ratificar demà. Així ho avançà ahir el president del Govern, el socialista Francesc Antich, i d'aquesta manera ho comunicà als seus socis del Bloc, d'UM i d'Eivissa pel Canvi, que no s'oposaren a l'acceptació de l'acord, valoraren la millora respecte les xifres anteriors -uns 400 milions- i evitaren les crítiques d'abans. Proposta de reforma del sistema de finançament de les CCAA
Lloances i crítiques al nou finançament
Un model de finançament "raonable". Així qualificà ahir el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, el nou disseny autonòmic de finançament, que segons assegurà ha complert a totes les comunitats. "El que és bo per a la integració d'Espanya, per a Catalunya, Extremadura, Andalusia, les Canàries i les Balears és bo per a l'estabilitat i el futur del sistema autonòmic", afirmà.
Una clàusula de darrera hora
Si les Illes Balears aconsegueixen finalment l'objectiu de situar-se en la mitjana estatal del finançament haurà estat perquè l'Executiu autonòmic ha pogut incloure, en el darrer esforç, una clàusula específica per a l'Arxipèlag en la Proposta d'acord per a la reforma del sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb Estatut d'Autonomia. Aquesta clàusula, que no figurava en el document fins la setmana passada, ha de permetre que les Illes deixin enrere el lideratge en el rànquing de comunitats més mal finançades de l'Estat i assoleixin, almenys, la mitjana espanyola.
Lladó: 'Sols arribarà una cinquena part del dèficit fiscal que patim a Balears'
El president d'Esquerra a Balears, Joan Lladó, ha valorat avui que el nou model de finançament autonòmic suposi que les illes es puguin "refer" amb 500 milions d'euros addicionals a l'any, però ha assenyalat que la xifra és "una cinquena part del dèficit fiscal" que pateix la comunitat.
La plataforma cívica recolza el nou model
Antich, al fons, assegut a la taula amb els responsables de la plataforma. Foto: T.A. El president de la plataforma cívica "Demanam als Partits Polítics un Gran Acord de Finançament per a Balears", Alexandre Forcades, ha dit avui que l'entitat recolza, en aquests moments, la proposta del nou sistema de finançament autonòmic proposat pel Govern central. Forcades ha fet aquestes declaracions després de reunir-se, amb d'altres membres de la plataforma cívica (integrada per agents socials i econòmics i societat civil) i el president balear, Francesc Antich, per analitzar el document de nou sistema de finançament proposat pel Govern, que haurà de ser ratificat demà quan es reuneixi el Consell de Política Fiscal i Financer a Madrid.
El nou sistema no convenç
Les primeres reaccions de les formacions polítiques davant la proposta definitiva per millorar el sistema de finançament coincideixen en un punt: no convencen. El nou president d'UM, Miquel Àngel Flaquer, apuntà que "no coneixem la lletra petita de l'acord, però nosaltres aspiràvem a 3.000 euros per habitant i any, i això suposa que qualsevol xifra que estigui per sota dels 700 milions d'euros és insuficient".
Balears arriba a la mitjana del finançament
"Balears és en la mitjana del finançament", anuncià Francesc Antich. Se'n declarà satisfet, moderadament satisfet, però declinà una vegada i una altra quantificar l'increment en doblers. El president, que comparegué al Consolat acompanyat del conseller d'Economia, Carles Manera, explicà fins a l'extenuació que Balears serà a la mitjana del finançament i assegurà que està "escrit". Ara bé, ni una sola xifra. No sabem, idò, si Balears rebrà 300 milions més o si s'aproximarà als 500 que reclamava dies enrere el president de la Plataforma cívica per la millora del finançament que lidera Alexandre Forcades. En tot cas, per les paraules del conseller Manera es pot intuir que no s'acosta als 500 milions, però que supera els 300. Proposta de reforma del sistema de finançament de les CCAA
El nou model aportarà 11.000 milions més
Després de més de cent reunions i contactes amb les autonomies, es fan públiques les primeres xifres del futur model de finançament autonòmic. La vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, ha fet els seus deures i ahir avançà que l'Executiu aportarà a les comunitats recursos addicionals "lleugerament superiors" als 11.000 milions d'euros el 2012, la qual cosa es durà a terme de manera gradual i des d'aquest mateix exercici.
Situats en la mitjana
Joan Puigcercós, en comunicar que ERC donarà suport al model remès a les comunitats per Elena Salgado, remarcava ahir que els catalans han arribat a aquest punt "extenuats". L'extenuació del contrincant, en política, és tan important com en l'esport, i...
Aguirre exigeix un finançament igualitari
La presidenta madrilenya Esperanza Aguirre. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha advertit avui el Govern que no "es pot tractar a uns millor que a d'altres" a l'hora de distribuir el finançament perquè els diners que es reparteixen els posa el contribuent i no la butxaca generosa de Rodríguez Zapatero.Després de col·locar la primera pedra d'un centre de salut a la localitat madrilenya d'Alcobendas, Aguirre ha rebutjat el model de finançament autonòmic que ahir li va lliurar el Govern en considerar que es basa en dades de població de 2007 i, per tant, que omet 300.000 madrilenys. Així mateix, ha criticat que en repartir el finançament entre les autonomies s'utilitzin paràmetres com la franja d'edat de la població o el bilingüisme, i ha dit que si això és així "que ens financin també nostra part perquè Madrid també és bilingüe espanyol-anglès".
El Bloc afirma que Balears només arribarà a la mitjana si rep 575 milions d'euros addicionals
El secretari general del PSM i portaveu parlamentari del Bloc, Biel Barceló, ha afirmat avui que després de l'anunci de la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, d'augmentar fins a 11.000 milions d'euros el finançament addicional que rebran les comunitats amb el nou model, Balears no pot rebre menys de 575 milions si pretén arribar a la mitjana de finançament per càpita. Barceló ha eludit revelar que si en el cas que les illes no arribin a la mitjana donarà suport a la proposta, si bé ha assenyalat que el desitjable és tancar un acord «satisfactori» que permeti a Balears obtenir un finançament just.
Rajoy critica la “subhasta” del finançament
El tema del finançament continua candent. Ahir, les crítiques del Partit Popular van prendre la veu del seu líder, Mariano Rajoy, qui va demanar al president del Govern que deixi d'"improvisar" i fixi un únic criteri per al repartiment dels fons del finançament autonòmic, pactant amb totes les comunitats autònomes.
La societat civil exigeix 500 milions més
500 milions d'euros més. Aquest és el finançament addicional "mínim" que ha d'arribar a les Illes Balears amb el nou sistema que ara s'està acabant de negociar. Almenys així ho creu la Plataforma Cívica per la millora del finançament, que lidera el president del Cercle d'Economia i exconseller del PP, Alexandre Forcades, qui advertí que l'entitat, que agrupa patronals, sindicats, cambres de comerç i la major part de col·legis professionals, està "a mort" amb el president del Govern, Francesc Antich, perquè exhaureixi la negociació amb Madrid fins a aconseguir un finançament digne per a les Illes.
Els doblers... a l'abast de quines mans?
"Més a prop que mai" i "a l'abast de la mà". Des de l'Executiu central, tant Rodríguez Zapatero com Fernández de la Vega varen fer aquestes apreciacions quan falten tan sols uns dies per a la data final de tancament del nou model de finançament.
Demanen a Antich que no amolli
La desavinça entre el Govern balear i el central pel nou sistema de finançament ha provocat una forta "preocupació" als partits de les Illes, però també a patronals, sindicats i representants de la societat civil, que demanaren ahir al president Francesc Antich que no amolli i lluiti fins al final per aconseguir un finançament just per a Balears. La plataforma cívica que lidera l'exconseller del PP, Alexandre Forcades, es reuní ahir amb el president al Consolat i li oferí col·laboració per assolir l'objectiu de treure les Illes de la coa del finançament estatal. Hi assistiren representants dels hotelers, de les patronals i d'altres entitats i avui en faran pública posició.Aquest és l'objectiu d'Antich, que ahir repetí que negociarà fins a l'últim minut per millorar la darrera oferta de finançament que ha fet Madrid i que no ha agradat gens al Govern. El president torna amb ‘mal de ventre' de Madrid
Plorades, doblers i capacitat
El president Francesc Antich va tornar de Madrid, d'entrevistar-se amb la ministra d'Economia, Elena Salgado, amb "mal de ventre", segons destacà aquest diari. O sigui que la reunió havia anat malament, en relació als doblers que pretén aconseguir el...
Zapatero diu que s'està «a la recta final» i que satisfarà Balears
Zapatero durant la roda de premsa a L'Aquila (Itàlia), després d'assistir a la reunió del G-8. El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat avui que el procés de negociació del finançament autonòmic està «a la recta final», ha citat la data de convocar el Consell de Política Fiscal i Financera «sobre el 15 de juliol» i ha precisat que aquest acord serà «satisfactori» per a Catalunya i també per a altres com les Balears que milloraran la seva posició. Segons la seva opinió, s'ha fet un treball «Cum Laude», tot i que no ha descartat que «el temps» pugui donar lloc que hi hagi o s'exigeixin «modificacions». A més, ha demanat a les autonomies que l'increment de finançament també es tradueixi en un increment dels diners que destinen les comunitats a l'ajuda al desenvolupament.
El president torna amb 'mal de ventre' de Madrid
L'estreta de mans no s'ha traduit en acord. Foto:Efe. L'objectiu del Govern era situar Balears en la mitjana del finançament autonòmic i el president, Francesc Antich (PSOE), deixà entreveure ahir que la darrera proposta feta per l'Executiu central encara no garanteix aquesta fita. Antich es reuní al matí amb la vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado (PSOE), i deixà clar que no havia tornat de Madrid satisfet. "No estic content" i "estic preocupat", reconegué. "De moment no hi ha acord". El president evità parlar de xifres, però advertí que el Govern ha fet els seus números i la proposta que els posà ahir sobre la taula la vicepresidenta no resol la "injustícia" que pateix Balears, "no dóna resposta a les nostres peticions" i "no cobreix les nostres expectatives".
Més promeses incomplertes
Dia 26 de febrer del 2008, davant les 7.000 persones encabides en el Palma Arena, Rodríguez Zapatero reconegué que la nostra comunitat és la més maltractada de tot l'Estat i es va comprometre a "solucionar-ho". No se'ns acut cap fórmula per...
Límit a la solidaritat
La caiguda de l'activitat econòmica a les nostres illes du, com a conseqüència ineluctable, una minva dràstica dels ingressos per la via tributària. A aquesta situació, s'hi ha afegir l'escassa capacitat de resistència de la nostra economia com a resultat d'aquest...
Antich es reunirà aquesta tarda amb Solbes i abordarà la reforma del model
El president del Govern, Francesc Antich, es desplaçarà aquesta tarda fins a Madrid per reunir-se amb el vicepresident segon del Govern espanyol i el ministre d'Economia i Hisenda, Pedro Solbes, reunió prevista per fer un seguiment de les inversions de l'Estat amb Balears en la qual també es plantejarà la reforma del sistema de finançament de la comunitat.
Estaràs acusa Antich de fer “jocs de mans” amb el finançament
La cap de l’oposició, la popular Rosa Estaràs, acusà ahir el president del Govern, Francesc Antich, de fer "jocs de mans" amb la qüestió del finançament, ja que en trasllada diferents xifres a l’opinió pública quan, segons la presidenta del PP, ja hi ha un "acord tancat" amb l’Estat perquè amb el nou model arribin devers 400 milions més a les Illes. Estaràs assegurà que el president Antich "juga amb l’ambigüitat" de manera intencionada, avançant xifres inferiors a les que vertaderament arribaran per tal de presentar un èxit negociador. La popular assegurà que la comunitat de Múrcia "ja té confirmats" 250 milions i, per tant, instà Antich a "dir la veritat" i a reclamar per a les Illes 610 milions, "per una regla de tres".
Antich no afluixa, de moment
Alguns representants de la plataforma en la reunió a la Cambra de Comerç.Foto:P.Bota El president del Govern, Francesc Antich, no afluixa en la reclamació que el nou model de finançament autonòmic que s’està negociant amb l’Estat situï Balears, almanco, a la mitjana estatal. Això, però, de moment, perquè el cap de l’Executiu ja evità ahir contestar si, en el cas que el Govern central no compleixi això, no signarà un acord per davall de d’aquest requisit, amb la qual cosa la Comunitat quedaria fora del sistema.Antich sí fou clar en rebutjar d’entrada la primera oferta d’uns 200 milions d’euros addicionals per a Balears que hauria fet el Ministeri d’Hisenda, segons revelà dilluns el conseller Carles Manera. El president subratllà que aquesta xifra queda molt lluny de la forquilla d’entre 390 i 700 milions calculada per l’expert Guillem López Casasnovas.
Fermesa amb el nou finançament
Les bosses de Madrid van magres. El Govern Antich lluitava per un nou finançament superior a 500 milions d’euros anuals, però l’Executiu central només n’ofereix 200 i, coneixent l’estil Zapatero de rebaixar en el darrer moment el que ha promès, ni aquests...
El pessimisme pel finançament s'escampa arreu
Els partits polítics de Balears observen cada vegada amb més pessimisme el resultat que es pot derivar de les negociacions amb l’Estat per acordar un nou model de finançament autonòmic que acabi amb l’actual greuge de Balears. Una sensació també compartida per la plataforma cívica. Tant és així, que tots els grups polítics del Parlament aprovaren ahir per unanimitat manifestar la seva "preocupació pels termes amb què s’entà desenvolupant la negociació del finançament" i considerar "rebutjable qualsevol acord que no es correspongui amb les veritables necessitats dels serveis bàsics que es presten als ciutadans que viuen a Balears".
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià