Ll.Planas/Laura López DavidPalma19/02/09 0:00
TW
0

El president del Govern, Francesc Antich, no afluixa en la reclamació que el nou model de finançament autonòmic que s’està negociant amb l’Estat situï Balears, almanco, a la mitjana estatal. Això, però, de moment, perquè el cap de l’Executiu ja evità ahir contestar si, en el cas que el Govern central no compleixi això, no signarà un acord per davall de d’aquest requisit, amb la qual cosa la Comunitat quedaria fora del sistema. Antich sí fou clar en rebutjar d’entrada la primera oferta d’uns 200 milions d’euros addicionals per a Balears que hauria fet el Ministeri d’Hisenda, segons revelà dilluns el conseller Carles Manera. El president subratllà que aquesta xifra queda molt lluny de la forquilla d’entre 390 i 700 milions calculada per l’expert Guillem López Casasnovas i que han fet seva tant el Govern com la plataforma cívica entorn del Cercle d’Economia per marcar els límits del que seria un "finançament just" per a les Illes.

A més d’això, el cap de l’Executiu insistí en la premissa que les Illes se situïn a la mitjana estatal del finançament per càpita –ara hi estan 22 punts per sota– i recordà que aquest és un compromís adquirit pel Govern central. Per això, instà a no fer "càbales" sobre el resultat d’unes negociacions en les qual assegurà que encara hi ha "un marge de maniobra total" i quan encara es desconeix quina serà la mitjana del nou sistema segons els recursos que aporti finalment l’Estat. En aquest sentit més optimista, Antich es mosrà "convençut" que Balears aconseguirà una "quantitat justa" que resoldrà la situació "més adversa" que pateix respecte a altres comunitats.

Notícies relacionades

Extremadura considera que Balears és la més beneficiada amb l'actual finançament

Més notícies relacionades

El Bloc avisa que un mal acord duria el Pacte a una crisi

Les distintes formacions que integren la coalició del Bloc per Mallorca –PSM, EU, Esquerra i Els Verds– manifestaren ahir que la seva posició és que el Govern "no ha de claudicar" i no ha de signar un nou finançament que no resolgui el greuge històric de les Balears. La primera xifra apuntada de 200 milions la consideren "ofensiva". Antoni Alorda (PSM), David Abril (EU), Joan Lladó (Esquerra) i Miquel Àngel Llauger (Els Verds) coincidiren a advertir que, si s’acaba acceptant un mal acord, en què les Illes no arribin almanco a la mitjana estatal amb uns recursos addicionals al voltant dels 700 milions, la situació pot desembocar en una crisi en el si del Pacte de Govern.

I això no perquè es plantegin rompre el seu acord amb els socialistes, "sinó perquè, si no arriben aquests recursos en l’actual situació financera en què es troba Balears, no és possible complir ni fer les polítiques marcades pel mateix Pacte". "Ja no es tracta d’una situació d’injustícia, sinó de necessitat, i abans d’un mal acord, no s’ha de signar", insistiren, i apuntaren que abans de donar cap vistiplau al nou sistema plantejat pel Govern central la posició de Balears haurà de ser valorada entre les diferents formacions que donen suport a l’Executiu. Els representants del Bloc instaren els diputats del PP i el PSOE a Madrid a fer pressió als respectius partits per aconseguir un acord just per a Balears, "però els socialistes en són ara els grans responsables", admeteren. Com en altres ocasions, consideraren necessària una gran mobilització social de reivindicació en aquest sentit.