Segons la seva opinió, s'ha fet un treball «Cum Laude», tot i que no ha descartat que «el temps» pugui donar lloc que hi hagi o s'exigeixin «modificacions». A més, ha demanat a les autonomies que l'increment de finançament també es tradueixi en un increment dels diners que destinen les comunitats a l'ajuda al desenvolupament.
Durant la roda de premsa que ha ofert avui a L'Aquila (Itàlia), després d'assistir a la reunió del G-8, Zapatero ha explicat que totes les autonomies milloraran el finançament i els recursos per a Sanitat i Educació, i, en concret, en relació amb Catalunya, ha mostrat el seu convenciment que serà satisfactori perquè «millorarà posicions» en relació amb la posició relativa que hi havia de «no era l'adequada».
«Estic convençut que serà un acord satisfactori per a Catalunya, que millorarà posicions en relació amb una posició relativa que, en algun moment, m'han escoltat expressar que no era l'adequada per expressar el que representa aquesta comunitat autònoma, com altres també milloraran la posició com la balear que estava en una desigualtat bastant evident», ha argumentat Zapatero, que ha apuntat que ahir a la nit havia mantingut una conversa amb el president de la Generalitat, José Montilla.
PROBABLE SUPORT DE CATALUNYA I ESPERA EL DE MADRID
A més, Zapatero ha qualificat com a «destacades» les reunions que es van produir ahir entre Economia i els representants de Catalunya i Andalusia, que tindran «bastants més recursos», segons ha dit, pel seu increment de població i ha conclòs que l'acceptació i el suport d'aquestes al model és «probable». També espera, segons ha precisat, el suport de Madrid i d'"altres moltes comunitats» i ha mostrat el seu desig que «el color polític no condicioni».
El president ha insistit en bastants ocasions que s'està ja «a la recta final» i que «estem prop de l'acord», pel que ha mantingut el seu «objectiu» de «complir el termini» i convocar «sobre el 15 de juliol» el Consell de Política Fiscal i Financera.
Zapatero ha recalcat que es tracta d'un «bon model de finançament», que serà «més just» i «permet a les comunitats autònomes tenir més recursos per gestionar els seus serveis públics» perquè, ha dit, «s'ha fet una gran feina» que és «proporcional i alhora ens ha exigit». Per tant, ha recalcat, «és un treball que mereixerà un Cum Laude».
TOTES LES CA GUANYARAN, TREBALL «CUM LAUDE»
Tot i això, el cap de l'Executiu no ha revelat dades del model i ha demanat esperar que «tinguem llum verda» i que «es conegui el text», tot i que ha admès que «hi haurà moltes interpretacions i previsions de xifres», pel que ha demanat «prudència» sobre les xifres.
En aquest sentit, ha argumentat que aquestes dependran «dels ingressos de l'Estat, de com evolucionin, del creixement econòmic de cada CA» ja que hi ha una part que estarà en funció d'aquestes dades.
Tot i això, ha volgut deixar clar que, com que es posaran més recursos amb el nou model, totes les comunitats «tindran més recursos» i «tots guanyen». Per aquesta raó, i donat l'increment de finançament que ha dit, tindran totes les regions, també ha demanat que aquestes augmentin les seves aportacions a l'ajuda al desenvolupament i ha recordat que, fins ara, l'Estat aporta el 80% de la mateixa. «Seria una bona conseqüència» del nou finançament, ha exclamat.
«EL TEMPS POT DONAR LLOC A MODIFICACIONS»
En defensa del nou model, ha dit que té «més vocació de permanència» que altres models i creu que quan s'expliquin tots els principis «segurament» s'entendrà «molt bé que aquest és l'objectiu», però ha admès que hi pot haver canvis en el futur. Així, matiso que cal saber que «sempre» el temps «pot donar lloc que hi hagi o s'exigeixin modificacions».
Després de recalcar que el factor «fonamental» de la reforma és l'increment en set milions de persones de la població els últims anys, ha exposat que «com tots els models de finançament, haurem de tenir la prudència suficient per veure el resultat que produeix».
En aquest sentit, ha explicat que «hem viscut ja prou experiències dels diferents models de finançament que quan es coneixen, es posa el text de la lletra, de la gran i la petita, a sobre de la taula es fan moltes projeccions».
Segons Zapatero, els fets demostren que cal tenir una «prudència estimativa» de l'efecte en el finançament de «cada comunitat». «El nostre objectiu és que aquest efecte acosti el finançament per càpita entre totes les comunitats autònomes, la qual cosa és bastant raonable, tingui en compte els canvis de població i mantingui el principi bàsic de la igualtat dels serveis públics bàsics dels ciutadans».
Per aquesta raó, ha insistit en el principi que «tots guanyaran». «Sí», ha reiterat, tot i que ha matisat recordant que unes autonomies han crescut en 1,2 milions d'habitants, altres en 40.000 i algunes no creixen.
«Però fins i tot les que no hagin crescut tindran un volum important més de recursos» ha insistit, pel que considera que el model tracta de «buscar l'equitat i intenta afavorir a totes les comunitats».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En Zapatero és un mentiderot. Aquests colonitzadors no fan comptes deixar res per les Balears.
Jo no me crec res. En ZP te una ben guanyada fama de mentider. No es tracta de que "millori el finançament" (millori? Respecte a què?), sinó de que simplement els nostros imposts se quedin aquí, i no haver d'anar a demanar que mos tornin lo que mos han pres.
QUINA VERGONYA MENTRE LA MARE PÀTRIA CATALUNYA ESTÀ FENT UN GRAN ESFORÇ PER ACONSEGUIR UN FINANÇAMENT JUTS PER ELLA I PER A TOTHOM, LES ILLES I EL PAÍS VALENCIÀ QUE PATEIXEN UN EXPOLI FISCAL ENCARA MÉS ESTREPITÓS CALLEN MISERABLEMENT I ESPEREN QUE'LS HI FACIN LA FEINA BRUTA...
No es tracta d'esperar que ens retornin part dels nostres cabals. Si no de què no marxin via impostos cap a gent que ens amenaça amb exercits i ens renta els cervells per a ser bons subdits borbonics. Cal saber que van fer els Borbons amb la nostra Corona.