No era estrany que les Balears fossin una de les comunitats autònomes que reclamaven amb més urgència el canvi en el model de finançament. Les Illes han deixat de rebre, durant els anys de vigència del sistema anterior, devers 2.500 milions d'euros. Uns doblers que haurien percebut si s'hagués revisat el model per adaptar-lo al creixement de la població que ha experimentat l'Arxipèlag, o si no s'haguessin fixat unes regles de modulació que calculaven a la baixa les necessitats de finançament de les Balears.
Bàsicament per aquestes dues raons, entre els anys de vigència del mètode anterior de finançament (2002-2008), les Illes han perdut més de 400 milions d'euros anuals. Així ho posa de manifest un informe elaborat pels Serveis de Finançament del Govern que ha estat publicat per l'Institut d'Estudis Fiscals, dependent del Ministeri d'Economia i Hisenda.
L'estudi analitza els primers quatre anys de vigència del sistema (2002-2006) i calcula com ha afectat al finançament el fet que no s'hagi tingut en compte el creixement poblacional a l'hora de repartir els recursos i que s'hi hagin aplicat regles de modulació, una mena de sostre que obligava les Balears a aportar al Fons de suficiència els "sobrants" d'un finançament prefixat. Per aquestes dues raons, l'Arxipèlag ha deixat de rebre 1.632,4 milions d'euros entre 2002 i 2006. Considerant que durant els dos anys següents d'aplicació del model no s'han corregit aquestes dues variables, el dèficit de les Illes s'incrementaria fins a 2.500 milions d'euros.
Les Balears es converteixen així en la comunitat que ha sortit més malparada amb el sistema fins ara vigent, perquè és la que ha patit un pitjor dèficit per càpita de finançament per poder afrontar les obligacions derivades de les seves competències. La Rioja, Cantàbria i Extremadura, en canvi, haurien rebut molt més del que teòricament els corresponia per satisfer les seves necessitats.
Les comunitats més perjudicades han estat, de fet, les que més han vist augmentar la seva població des de l'any que es prenia com a referència, l'any 2001. En el cas de les Balears, l'increment ha estat superior al 30% i aquests nous habitants no s'han considerat a l'hora de distribuir els recursos. I com que no s'ha revisat la població, tampoc no s'han revisat les necessitats de finançament de les comunitats. Això explica que les Illes, tot i perdre posicions relatives en termes de PIB per càpita, no hagin vist reduïda la seva aportació al Fons de suficiència.
Precisament el nou model de finançament, ratificat aquesta setmana pel Consell de Política Fiscal i Financera, modifica aquestes dues variables que havien perjudicat les Illes. Per un costat, preveu una actualització anual de la població. Per l'altre, estableix un nou fons, anomenat de competitivitat, que preveu fons addicionals per a les comunitats que se situïn per sota de la mitjana amb l'aplicació del nou model. L'objectiu és apropar aquests territoris a la mitjana i, en el cas de les Balears, actuaria limitant les aportacions de la comunitat al Fons de suficiència fins a garantir que es col·loca en la mitjana del finançament per càpita.
De fet, és aquesta clàusula, introduïda en la normativa a petició del Govern, allò que li permet afirmar que el nou mètode garanteix que les Illes se situaran en la mitjana. Una mitjana que l'Executiu calcula en prop de 500 milions d'euros de finançament addicional (ara se'n reben devers 1.900 milions), tenint en compte que l'Estat aportarà 11.000 milions al sistema l'any 2011.•
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I que hem de voler, si els representants dels partits espanyolistes o be roben o be ensabonen els presidentets de pa amb fonteta que visiten les colonies? La divisio beneita i forasenyada, sovint per pures causes personals que no politiques, es la causa del present panorama. Mentre els conqueridors se'n duen la plata any rere any, els indigenes balears i pitiusos miren bocabadats com els seus suposats representants indigenes (es a dir, ERC i PSM) es barallen per les engrunes que cauen de la taula del senyors. Com es nota que aqui no hi hagut mai una revolucio obrera com toca. I ja ens podem confessar, perque tot aquest "gran pressupost" depen del compromis oral de Zapatero (!!!). Aquell que "prometia escoltar les propostes; respectar els estatuts; millorar les inversions; defensar el catala", etc, etc. Moltes orelles de pampol per a oir, com qui va a oir missa, i llavors fa la seva. Ja veurem que diu el Virrei Antich, quan no arribi la petita part de la nostra plata que s'ha promes que ens tornarien.