Les Balears poden arribar a disposar l'any 2012, quan s'acabi de desplegar el nou sistema, d'un finançament per càpita superior a la mitjana estatal. La liquidació de l'any 2007 donà un resultat en el qual la comunitat només havia assolit el 78,6% d'aquest llistó i en quedà així, amb el model anterior, a més de 22 punts. El conseller d'Economia del Govern, Carles Manera, fa aquesta previsió a partir de dues variables: el gran creixement de població experimentat a les Illes els darrers anys i que l'economia es recuperi a mig termini fins a uns nivells raonables.
Aquests dos indicadors, cabdals en el funcionament del model nou, col·locarien les Illes en una situació de privilegi. D'una banda, el caràcter dinàmic del sistema preveu ara l'actualització anual de la població -el primer any s'agafarà el padró de l'1 de gener de 2007, i el 2008 i el 2009 el nombre d'habitants ha continuat creixent- i això es traduirà en les futures liquidacions. D'altra banda, la major gestió tributària que s'atorga a les comunitats -50% de la recaptació de l'IRPF i IVA i un 58% dels imposts especials- permetrà que quan es recuperi l'economia, els ingressos propis de les Balears, una de les comunitats més recaptadores, augmentin de manera considerable.
En qualsevol cas, Manera vol fugir de les projeccions amb xifres concretes elaborades per altres territoris i s'aferra a l'objectiu essencial que l'Executiu es fixà en l'inici de les negociacions: que l'Arxipèlag no se situï mai per sota de la mitjana del finançament per càpita estatal, un fita que assegura que s'ha assolit després d'una proposta concreta del seu departament per canviar el concepte de solidaritat interterritorial. Així, el text aprovat inicialment pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) estableix una clàusula segons la qual les comunitats que, com les Balears i Madrid, fan aportacions al Fons de suficiència -entre 220 i 240 milions en el cas de les Illes-, limitaran aquestes quantitats si es troben per sota de la mitjana fins a equiparar-s'hi.
A partir d'aquí, el responsable econòmic del Govern remarca que les quantitats definitives a percebre per cada territori s'ajustaran en les comissions mixtes bilaterals amb l'Estat i, per tant, les aplicacions dels diversos fons -competitivitat, garantia i suficiència- es calcularan segons les necessitats respectives de despesa. No obstant això, Manera adverteix que només a partir de l'altre pilar del sistema, els indicadors de necessitats com la població, la dispersió i la insularitat, i amb la garantia de l'esmentada clàusula per situar-se en la mitjana, els 500 milions d'euros addicionals per a les Balears que s'han anat apuntant "són un mínim".
Amb tot, la gradualitat en l'aplicació del nou model de finançament autonòmic suposarà que no estigui plenament desplegat fins al 2011 o 2012. En aquest sentit, Manera indica que les projeccions també s'han fet incorrectament, atès que s'ha calculat el 70% de l'aplicació per a enguany sobre el total del finançament addicional que s'espera rebre al final, quan s'ha de fer només sobre la part proporcional dels recursos suplementaris aportats ara per l'Estat i sobre allò que es rebi del Fons de competitivitat. L'estimació del conseller és que les Illes rebran enguany al voltant de 210 milions d'euros addicionals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Veig que a les Balears els consellers d'Economia prenen el pèl i la cabellera tal i com ho fan per Catalunya. Certament són de la mateixa cultura.
Volem una altra Ecotaxa ja !!! Una ecotaxa de un euro per cada pernoctació son 45 milions d'euros al any.
És impossible que la balança fiscal sigui positiva per a totes les comunitats. Els doblers ni es creen ni es destrueixen, només van d'un lloc a l'altre. Jo puc entendre que unes comunitats tenguin balances fiscals positives i d'altres negatives, i que les més riques les tenguin negatives i les pobres positives. Això entra dins una lògica. Però el que no pot ser és que una comunitat "rica" pagui tant per donar-ho a una altra que era "pobra", que en haver fet la redistribució no s'hagi reduit la diferència, sinó que hagi canviat de signe, de forma que la rica hagi passat a ser més pobra que la que era pobra abans. Un exemple: no pot ser que a les illes Balears facem coa de drets als hospitals mentre que a Extremadura els nins que tenim apadrinats tenguin un ordinador perhom. Això no és redistribució, és un abús colonial intolerable.
Lo important es la balance fiscal, i aquesta es molt negativa per noltros,...ens roben, roben, roben.
Tranquil, ja no hi sereu.
Ja n'hi ha prou de la martingala mediocre de la "mitjana". La qüestió és si es respecta o no es respecta el PRINCIPI D'ORDRE: les comunitats reben perhom en el mateix ordre en què paguen perhom? Respon, ZapaTRILEro: sí o no.