Una gran millora, però no la solució

Tots els portaveus constataren el "canvi substancial" que implica per a les Illes, però advertiren que l'aplicació del sistema encara "queda molt oberta" i, especialment des del Bloc i UM, que en cap cas no resoldrà problemes estructurals de l'Arxipèlag, com ara el gran dèficit fiscal amb l'Estat i el deute històric acumulat. Davant això, Antich acabà afirmant que "tot és millorable" i que "puc entendre les incerteses", però defensà que es tracta d'un "canvi extraordinari" i remarcà la dificultat de la negociació, perquè a les Balears "partíem de molt enrere".

Per part del PP, un Francesc Fiol que s'estrenava com a portaveu admeté, per començar, que "no seré jo qui digui que no ens ha anat bé", però durant les seves intervencions insistí a qüestionar que quedi garantit "directament" que les Illes se situaran sempre en la mitjana estatal del finançament per càpita, i també "que en sortim tan beneficiats com assegura el Govern". Fiol expressà "dubtes" per les "ombres" que, al seu entendre, presenta l'aplicació del model i, a més d'això, retragué a Antich que s'hi hagi incomplit el nou Estatut, perquè els recursos es calcularan segons la població de dret i no segons la real efectiva, i perquè la ponderació de la insularitat "és dispersa".

Tot i mantenir el seu suport a l'Executiu i reconèixer-ne la tasca en la negociació amb l'Estat, en alguns moments del debat els socis d'Antich encara foren més durs que l'oposició sobre els resultats. Biel Barceló, portaveu del Bloc, considerà que, "per parlar clar, tots hem passat altra vegada pel calçador" i denuncià que no es posa fi a "la situació de greuge" ni tampoc "hi ha garanties" amb el nou model a causa de la discreció de l'Estat. "Ningú no ens assegura que la clàusula sobre la mitjana no sigui interpretada a favor de l'Estat", exemplificà.

Josep Melià, portaveu d'UM al Grup Mixt, afirmà que en el seu partit hi ha "una insatisfacció de fons", perquè "no s'han resolt els problemes econòmics de fons de les Balears", si bé admeté que "entenem que això va més enllà del que es negociava". Marian Suàrez, d'Eivissa pel Canvi, demanà que se cerqui un "consens polític" sobre la destinació dels nous recursos.

El president manté que es pot superar la mitjana i ara es marca la fita del nou REB

El president del Govern, Francesc Antich, insistí en la seva compareixença davant la Cambra que l'Executiu "ha acomplit" l'objectiu fixat en diversos acords per unanimitat del mateix Parlament: situar les Balears en la mitjana del finançament per càpita.

Antich reiterà que això queda garantit explícitament en l'acord del Consell de Política Fiscal i Financera del passat dia 15. El cap de l'Executiu autonòmic repassà els aspectes tècnics del nou model i se centrà de manera especial en la participació més elevada que s'atorga a les comunitats dels imposts estatals i en el nou funcionament del Fons de suficiència i en el de competivitat, de nova creació, perquè són les qüestions de les quals, al seu entendre, les Illes trauran més benefici.

A partir d'aquí, i tal com avançà dBalears en l'edició de dilluns, Antich va mantenir que els càlculs del seu gabinet són que, una vegada superada la crisi econòmica i el nou sistema estigui desplegat en la seva totalitat, l'any 2012, l'Arxipèlag podria arribar a superar la mitjana del finançament per càpita i la xifra estimada de 500 milions d'euros addicionals.

Amb tot, i en vista de la posició escèptica dels grups parlamentaris, el cap del Govern avançà que ara es marca la fita de negociar un nou Règim Especial per a les Balears (REB), que permetrà gaudir a les Illes d'un "finançament" particular, després d'haver millorat ja les inversions estatals i el model de dotació autonòmica.

Fiol ‘s'oblida' d'Estaràs i Antich diu que "la Cambra hi guanya"

Francesc Fiol s'estrenà ahir com a portaveu parlamentari del PP "oblidant-se" de la seva antecessora i encara presidenta dels populars, Rosa Estaràs. No l'anomenà, i no tenia motiu per haver-ho de fer, però Fiol també s'allunyà del discurs vehement i en ocasions cridaner de la valldemossina, i embastà una intervenció tècnica, massa en ocasions, fins al punt de fer-li perdre to polític.

Antich no desaprofità l'ocasió de subratllar les diferències del nou cap de l'oposició respecte de l'anterior, donà la benvinguda a Fiol agraint-li el "tarannà constructiu" i arribà a afirmar que, amb aquesta nova actitud, "la Cambra hi guanya". Una darrera punyida a Estaràs, que ahir no va veure l'estrena del seu company perquè era a Madrid en el comitè executiu del PP, presidit per Mariano Rajoy.

Miquel Àngel Flaquer, nou president d'Unió Mallorquina, sí que assistí a la sessió abans de viatjar a Barcelona per reunir-se amb els dirigents de Convergència i Unió. Per contra, el seu antecessor i conseller de Turisme, Miquel Nadal, no hi era, amb agenda a Madrid pel seu càrrec. Ell i la consellera de Comerç, Indústria i Energia, Xesca Vives, que era també en un acte oficial a Roma, foren els dos membres del Govern que es perderen la sessió extraordinària.

Tornant al primer dia del nou portaveu parlamentari del PP -el tercer en aquesta legislatura després de la fugida de Jaume Matas i la d'Estaràs, i encara n'hi haurà un altre, quan Fiol doni el relleu a Antoni Pastor-, passà un dels seus moments més complicats quan intentà defensar "el tan injuriat model de finançament del PP" i calculà que just revisant la població amb els seus criteris, les Illes haurien rebut 867 milions d'euros addicionals. Acusà el president del Govern central, Rodríguez Zapatero, de no haver volgut fer això.

Antich, assessorat al seu escó pel conseller Carles Manera, li advertí que aquesta revisió era impossible, perquè el mètode anterior només ho permetia quan les Illes augmentassin la seva població un 3% més que l'Estat en un any. Una situació que no s'ha produït mai. Per tant, s'hauria d'haver modificat al Congrés la llei pertinent -LOFCA- per actualitzar aquest criteri. Ara se n'ha emprès una modificació en conjunt. Fiol acabà afirmant que no volia defensar el model vigent fins ara.

El portaveu popular sí que es pogué permetre el luxe de retreure a Antich que ell, com a membre de l'oposició, no havia estat tan dur com els seus propis socis del Bloc i UM. Aquests afirmaren que només "per un exercici de responsabilitat" acceptaven el sistema nou. I insistiren en el discurs de sempre.