La Plataforma cívica per a la millora del finançament, que agrupa una trentena d'entitats representatives de la societat civil de les Illes, es mostrà ahir "satisfeta" pels resultats de les negociacions per al finançament autonòmic i afirmà que dóna suport a la proposta del nou model de finançament, que ha de permetre situar Balears en la mitjana del finançament per càpita i millorar en uns 500 milions anuals l'aportació que fa actualment l'Estat a la Comunitat Autònoma (1.900 milions a l'any). La Plataforma havia plantejat la setmana passada que 500 milions més anuals era el mínim que havia d'arribar a Balears amb el nou sistema de finançament.
Els responsables d'aquesta plataforma, liderada per l'exconseller Alexandre Forcades, es reuniren ahir al Consolat amb el president del Govern, Francesc Antich; amb el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera; i amb el de Presidència, Albert Moragues, que els donaren detalls del nou model de finançament. A més de Forcades, també hi eren el president de la Cambra de Comerç, Joan Gual de Torrella; el president de la CAEB, Josep Oliver; i el president de la Federació Hotelera, Antoni Horrach, a més de representants d'altres entitats integrades en una plataforma que agrupa la major part dels col·legis professionals, cambres de comerç, patronals i sindicats.
Crida a la prudència
"En aquests moments estam satisfets perquè els negociadors de la comunitat han elaborat un puzzle que esperem que demà -per avui, quan es reuneix el Consell de Política Fiscal i Financera- i quan s'aprovi la llei es consumi", afirmà Forcades, qui demanà molta "prudència" a tothom abans de la reunió d'avui, en què "s'ha de perfilar allò que està sobre la taula". Per això, advertí que s'ha d'actuar "amb intel·ligència i un llenguatge moderat", evitar les eufòries i "lluitar perquè el tema no se'ns escapi de les mans".
Els principis del model
Forcades afirmà que els negociadors de les Illes han aconseguit reconduir les negociacions i advertí que tan important com la xifra que aconsegueixi Balears és el fet que "han aflorat ja els principis" que regiran el nou model. En aquest sentit, destacà que, "per primer pic en la història", es taxi la solidaritat i s'acabi amb la sobrenivellació o es revisi anualment la població, tal com havia demanat la Plataforma. A la vegada, subratllà que el 80% dels fons seran per al manteniment de l'estat del benestar -i així es garatirà més igualtat en els serveis- i la resta serviran per premiar l'esforç fiscal, com defensava l'entitat, que també valorà la major "llibertat" assolida per les comunitats autònomes a través d'una major corresponsabilitat fiscal.
"L'actual sistema és el pitjor del món i passar del caos que hi havia a un sistema que va cap a la racionalitat és una passa important", assegurà el portaveu de la Plataforma Cívica, contestant a aquells que consideren que el Govern no s'hauria d'haver conformat amb la mitjana. Forcades recordà la "situació miserable" de la qual parteix Balears, advertí que si el Govern hagués plantejat expectatives molt altes s'hauria fracassat, i destacà l'avenç que suposa eixugar els 21 punts que separen Balears de la mitjana i fer-ho amb un model dinàmic que es revisarà periòdicament. Finalment, augurà que d'aquí a tres anys s'haurà de tornar a perfilar el model. El president i Manera es reuniren després amb la resta de consellers per tractar la qüestió. Avui, el titular d'Economia acudirà, amb la resta de responsables autonòmics i del Govern central a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, que ha de ratificar el nou model de finançament.
El Bloc exigeix més garanties per a Balears
La Comissió de Seguiment del Bloc -coalició que forma part del Pacte de Govern- exigeix que el document de proposta del nou finançament inclogui "garanties més fortes" per assegurar que Balears se situarà en la mitjana del finançament autonòmic estatal. Així ho ha demanat al conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, i espera que avui encara es pugui revisar el document en aquest sentit en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera que ha de ratificar el nou model. I és que els progressistes entenen que la clàusula introduïda a darrera hora, per tal que Balears recuperi part de la seva aportació al Fons de Suficiència quan no arribi a la mitjana del finançament per càpita estatal, no dóna prou garanties i pot acabar condicionada a decisions polítiques.
Textualment, aquesta clàusula diu que el Fons de Competitivitat "pretén garantir que aquelles comunitats autònomes, els recursos per habitant ajustats de les quals proporcionats pel nou model previs a l'aplicació d'aquest fons siguin inferiors a la mitjana, tenint en compte la capacitat fiscal de les comunitats autònomes, vegin incrementats aquests recursos d'acord a les regles de funcionament fons. Adicionalment, es tindrà en compte la situació d'aquelles comunitats en què puguin coincidir transferències negatives del Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals amb Fons de Suficiència Global negatiu i no assoleixin, després de l'aplicació del Fons de Competitivitat, el finançament per càpita mitjà en termes d'habitant ajustat", com seria el cas de Balears.
El Bloc esperarà a conèixer les xifres oficials abans de posicionar-se, sobretot perquè entén que algunes de les xifres extraoficials que s'han donat es poden allunyar de la realitat. La coalició considera que si es confirma l'arribada de 500 milions més cada any, Balears se situarà a la part baixa de la forquilla que s'havia reivindicat desde les Illes i "no serà cap gran acord" i caldrà "lluitar" perquè s'apliquin mecanismes com el Règim Especial. En qualsevol cas, encara que el Bloc adopti una posició crítica amb l'acord, no s'oposarà al fet que Balears millori el seu finançament actual.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Vull esperar a saber la xifra, com i de quina manera és pagarà. Sí es va amb endeutament a la llarga anirà en contra nostre. A primera vista no m'acaba d'agradar i em pareix poc. Els polítics que ens governen no en saben més i ja està.
Sembla que ningú recorda que amb el finançament del PP estàvem 21 punts per sota. 21 punts que hem pujat de cop. Creo que és hora de felicitar a Antich per la seva gran gestió i a seguir treballant per a millorar més.
Així doncs, la dita societat civil no és tal societat. És, tot lo més, una societat limitada al menys en dos sentits: la formada per aquells que fan el que poden en tant que representants polítics i socials del poble aconseguint alguns rossegons de pa i la dels súbdits que han d'acceptar aquestes almoines. Una veritable societat civil i vertebrada es demanaria perquè Balears parteix sempre d'una 'situació miserable' (com al menys reconeixen els de la primera societat limitada) quan es parla de temes com el del finançament de l'estat, es faria preguntes respecte d'aquest sotmetiment vergonyós i seria capaç d'establir estratègies i tàctiques conseqüents per a evitar-lo.
El document de l'Estat no inclou entre els quatre principis bàsics el respecte al principi d'ordre. Això és una cosa tan lògica i bona d'entendre com que un que paga més que un altre no pot rebre més poc que el qui paga més poc. Si nosaltres pagam impostos molt per damunt de la mitjana espanyola no té cap sentit que llavors, a l'hora de rebre finançament, perdem posicions per davallar fins a la mitjana mentre per altres bandes parteixen de la misèria per quedar per damunt la mitjana, amb l'excusa zapatrilera de la "solidaridad interterritorial".