Una de les àmfores localitzades al jaciment.

Una de les àmfores localitzades al jaciment. | R.C.

Francesca MaríPalma02/05/13 0:00
TW
7

El vi és avui una de les begudes més comunes a les taules de les llars de la Mediterrània. Però aquest beuratge ens ve d’enrere i suposà una aliment “exclusiu” per a una part dels pobladors de la Mallorca posttalaiòtica. No debades, foren els púnics i després els romans els qui l’introduïren a les comunitats prehistòriques de l’Illa.

Precisament la història del vi en aquesta època ha centrat la tesi doctoral de l’arqueòloga Lara Gelabert, que des de fa quatre anys treballa a Son Fornés. El jaciment de Montuïri és l’escenari de la seva recerca, fonamentada a estudiar les àmfores trobades en el recinte des de l’època dels foners fins als romans. Aquests àmfores eren les que contenien la preuada beguda, que a mesura que passaven els segles de cada vegada tenia una presència més extensa, tot i ser un “producte de luxe”, com apunta Gelabert.

Si els antics grecs consideraven el vi com un element bàsic de la vida domèstica, a Son Fornés en  l’època posttalaiòtica (a partir del segle III aC) aquest líquid era més aviat escàs. Segons les hipòtesis de Lara Gelabert, en un període de 200 anys “en trobaríem uns 660 litres, cosa que suposaria entre 4,5 i 6 centilitres anuals per persona”. Cal tenir en compte que en aquest període hi havia uns 50-70 habitants aproximadament assentats a l’actual jaciment, circumstància que faria pensar que només era per a un grup reduït de població i tan sols “un culet”.

Ja a l’època clàssica, a partir de l’ocupació del 123, la situació canvià i la introducció del vi es féu un poc més extensa amb els romans. “En aquest període trobaríem una població d’entre 115 i 155 habitants, amb un total  de quasi 6.000 litres de vi, que donen uns 40 a 51 litres per persona en tota l’època, i entre 25 i 34 centilitres anuals, cosa que per nosaltres seria gairebé una llauna de refresc”, explica l’estudiosa, qui destaca que és precisament en aquests 150 anys quan es registrà més consum.

Així doncs, cal pensar que una llauna de vi  anual per persona no té res a veure amb la imatge més comuna que es té dels romans del temps clàssic. A més, Gelabert va un poc més enllà i cerca la procedència d’aquest vi que, en era posttalaiòtica arribava dels púnics, mentre que en el moment clàssic la petjada del vi és itàlica.

“Aquí no teníem res per exportar, i l’únic que podríem dir que s’exportava eren els foners. Cal afegir-hi que no hi havia moneda, per la qual cosa la recompensa perquè els foners anassin a lluitar com a mercenaris podia ser el vi”,  afegeix Gelabert. Així mateix, recordà que en aquell temps per arribar a Son Fornés s’havien de menester tres dies en carro.

Les estimacions realitzades per l’arqueològa de la UABs’han fet basant-se en les àmfores trobades al jaciment de Son Fornés i les ha relacionades amb les d’altres indrets. Assegura que el vi “era un producte exogen i molt preuat”, i que el primer vi que s’introduí a Son Fornés “es trobava al talaiot número 3, on hi ha l’anomenat edifici del santuari”, encara que matisa que no s’utilitzava per a cap tipus ritual, sinó que era el lloc comunitari per  guardar-lo.

La història del vi en aquesta contrada la desgranarà més a fons demà a les 19 hores en una conferència sobre el vi, les àmfores i Son Fornés a la seu d’ARCA de Palma.