Allò que s'amaga davall els terrenys de Son Cabrer

Passada la via de cintura de Palma, uns metres abans d'arribar a Son Espases, trobam un dels llocs més estratègics i amb més història de la ciutat. Ho sabien bé els nostres avantpassats i totes les civilitzacions i cultures que, d'alguna manera, s'establiren a l'Illa. L'espai se situa en una zona elevada, des d'on es pot controlar, sense gaires dificultats, tota la badia, així com les entrades i sortides de Palma.

Ens referim a la zona de Son Cabrer, un terreny que actualment està ocupat per dues cases abandonades i un aparcament de camions de ciment, i que està dividit pel pont de l'hospital. La resta, rostoll i unes envejables vistes del centre sanitari i de l'Ocimax, entre altres edificis. De fons, el monestir de la Real romp el gris paisatge.
Des de l'època talaiòtica (baleàrica, en concret), les persones que hi passaren, s'hi quedaren. Ho demostren les ceràmiques trobades, ja fa uns anys, per l'arqueòleg Javier Aramburu. També hi trobà restes romanes i musulmanes. Fins i tot el rei en Jaume va escollir aquesta àrea per conquerir la ciutat. El camí que va fer el monarca per arribar fins al centre (el camí dels reis), d'origen medieval, n'és un exemple.

"Son Cabrer és molt important pel volum de ceràmica trobada", confesa Aramburu, qui també destaca que es tracta de la zona de l'extraradi "més pròxima a la ciutat" on s'han trobat més restes arqueològiques. "Fins al centre antic ja no hi trobam res", concreta. Són un seguit de requisits queconverteixen l'àrea en una potencial marevella per a l'estudi dels terrenys. Tanmateix, per l'estat actual de la zona més aviat sembla com si tot plegat no hagués existit mai. "És un poblat abandonat i destruït", explica l'arqueòleg, que assenyala la situació exacta de les troballes anys enrere: "Aquí, just a sota on hi ha aquells camions", indica amb el dit.

Tot i la descoberta, no s'arribà mai a investigar res per falta de suport institucional. Les hipòtesis apunten que en aquell punt s'hi assentaren dues viles romanes, a més dels musulmans. I abans que ningú, els poblats talaiòtics. Al final, però, tot són suposicions, perquè no s'ha estudiat i "ara dificilment serà recuperable", explica Aramburu.
"Només s'ha salvat una part de Son Espases", afegeix. I és que a l'altre costat de la carretera que separa Son Cabrer del centre hospitalari, "per sort", sí que s'hi han realitzat treballs arqueològics. Aramburu es refereix als terrenys que avui ocupa l'hospital, uns 62.000 metres quadrats, estudiats per un equip d'arqueòlegs que hi descobriren restes que demostren que fou en aquest mateix indret on els romans, que arribaren a l'illa liderats per Cecili Metel, realitzaren el ritus fundacionals de Palma.

És un jaciment "únic", segons elpersonal que hi treballà, de la mateixa manera que ho hauria pogut ser Son Cabrer i les zones col·lindants a ambdues localitzacions. Un macrojaciment "que mereixia un tracte diferent del que ha tingut", denuncia Javier Aramburu. A Son Espases hi trobaren una plomada col·locada entre dos ossos de bou, que "marca el punt zero del jaciment. A partir d'ella, es distribueixen totes les construccions", aclariren els arqueòlegs. A més, vora les estructures es localitzà un dipòsit ple d'ossos de mandíbules, espinades i més de cinquanta cranis de bou. Per si fos poc, enrevoltat per casetes modulars i provisions de l'hospital, s'hi descobrí un santuari d'època baleàrica (la dels foners), que encara està per excavar. Tot i que encara hi queden uns pocs centímetres per acabar el treball, aquest element demostra el vincle dels dos asentaments, ja que tots dos presenten restes de diferents èpoques, contemporànies entre si.

Un dels fets més significatius que convertiren l'àrea en una de les més freqüentades pels nostres avantpassats és, se'ns dubte, la presència d'aigua, que és "l'origen de tots els assentaments" i que prové de la font de la Vila.
Per exemple, Son Cabrer fou molt important en l'època islàmica pel mateix motiu, perquè "s'hi dissenyà un sistema de sèquies que permetia regar els camps", comenta l'arqueòleg. Per tant, a banda de ser un lloc estratègic, també tenia atributs naurals favorables, que suposaven un valor afegit per a les cultures que s'hi instal·laren.

Javier Aramburu assegura que l'Ajuntament de Palma "no s'ha preocupat mai de preservar, ni tan sols impulsar, els jaciments arqueològics dels voltants de la ciutat". Només aconsegueixen tirar endavant alguns projectes del centre antic, i "d'aquella manera", comenta.

L'arqueòleg afirma que tot plegat "s'ha d'enmarcar dins d'una tònica general de passivitat", per preservar aquest espais. A més, Aramburu afegeix que "l'Ajuntament ha maltractat els nostres avantpassats i allò que ens van deixar". Per exemple, a la carretera de Sóller, prop de Son Sardina, s'hi troba una vila romana molt important. Doncs, en el moment de les obres "no ho tingueren gens en compte: s'hi plantaren arbres a sobre i vàrem veure-hi restes de ceràmiques romanes destruïdes", conclou.