El Govern estudia implantar un impost per a les empreses que més contaminen
La crisi econòmica i la davallada d'ingressos públics que aquesta genera han duit el Govern balear a plantejar-se l'aplicació d'un impost ecològic amb una filosofia semblant a la d'un altre que ja s'aplicà la dècada passada i que acabà sent anul·lat pel Tribunal Constitucional. Es tracta del conegut com a impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Si hi hagués acord entre les forces del Pacte, es podria recuperar ara sense els defectes que en forçaren la desaparició. I si s'aplicàs, l'Administració autonòmica recaptaria aproximadament 20 milions d'euros anuals. L'impost que es pren com a referència fou aprovat pel Parlament l'any 1991, quan governava Gabriel Cañellas (PP), i gravava els agents econòmics que, a través d'instal·lacions o actuacions determinades, contaminaven o distorsionaven el medi ambient sense cap benefici per a la societat. El 2000, una sentència del Tribunal Constitucional el declarà inconstitucional, anul·là el tribut i obligà el Govern a retornar tot allò que havia recaptat -devers 36 milions d'euros-, perquè considerà que gravava el mateix fet imposable que l'Impost de Béns Immobles (IBI).
El Govern es planteja pagar les polítiques socials apujant els imposts als més rics
Torna el keynesianisme a les files del PSOE. El ministre de Foment, José Blanco, advocà ahir per incrementar determinats tipus impositius als qui tenen una renda més elevada. "Som partidari d'ajudar els qui més ho necessiten. I per ajudar-los en moments de dificultat, els qui tenen més recursos s'han d'estrènyer el cinturó", afirmà ahir Blanco en una entrevista a la Cadena Ser. La idea d'apujar els imposts xoca de manera frontal amb l'estratègia de l'Oficina Econòmica del PSOE. Un ens que ha arribat a tenir tanta d'influència com el mateix Ministeri d'Economia en l'òrbita del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. I és que el president actual, poc abans de guanyar les eleccions l'any 2004, assegurà que "davallar els imposts també és d'esquerres".Tant els sindicats com les formacions polítiques a l'esquerra del PSOE manifestaren el seu rebuig. Perquè Zapatero, d'alguna manera, trencava amb el dogma socialdemòcrata: pagar imposts per gaudir d'un estat del benestar.
No tocarà els imposts
El Govern no preveu revisar la seva política fiscal amb vista a l'any que ve. L'Executiu ha començat a preparar els pressuposts de la Comunitat de 2009 sense incloure canvis en la càrrega impositiva que suporten ara els ciutadans a través dels tributs que gestiona l'Administració autonòmica. Ni augmentarà els imposts per compensar la caiguda de la recaptació per ingressos tributaris, ni en crearà de nous, ni tampoc els rebaixarà per tal d'incentivar l'activitat econòmica. Són dues de les opcions amb les quals podria treballar el Govern davant la crisi. La decisió de la Conselleria d'Economia i Hisenda suposa que no hi haurà canvis en el pagament dels principals tributs que gestiona totalment la Comunitat -l'Impost de Transmissions Patrimonials, l'Impost d'Actes Jurídics Documentats i l'Impost de Successions i Donacions- i tampoc respecte dels trams que li corresponen sobre els que gestiona l'Estat -Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i l'IVA-.
El PSOE es fa enrere i rebutja que els rics paguin més imposts
El PSOE reculà ahir i decidí retirar l'esmena que havia pactat al Congrés amb IU-ICV per promoure més progressivitat fiscal, cosa que incloïa més imposts per a les rendes altes i posar un límit als privilegis dels futbolistes d'elit, en no haver assegurat la coalició d'esquerres que els seus dos diputats votarien demà dijous a favor del sostre de despesa i del quadre macroeconòmic per a 2010. Per la seva banda, IU i ICV recalcaren que no havien compromès mai el seu vot i que creien que la pressió de CiU havia estat determinant perquè els socialistes canviassin d'opinió.
Antich elimina la Conselleria de Treball i la d'Agricultura
Antich s'entrevistà amb Pep Melià i Catalina Julve. Foto: Amengual. La retallada de despesa del Govern inclourà l'eliminació de dues conselleries, que es fusionaran amb altres. Treball i Formació desapareixerà com a Conselleria i passarà a dependre de Turisme, una àrea gestionada per Joana Barceló, que fins fa tres mesos era la responsable de Treball. Agricultura i Pesca també s'eliminarà i passarà a mans de Presidència, que agilitarà el traspàs d'aquesta competència al Consell de Mallorca. El president anuncià ahir horabaixa la reducció de l'Executiu. Al matí, havia presentat el pla d'ajust al president del PP, José Ramón Bauzá, i al d'UM, Pep Melià. Tots dos li havien demanat que llevàs departaments. Amer deixa Agricultura amb "la tranquil·litat" que hi haurà "continuïtat" El PP creu "positiva però insuficient" la reducció de conselleries
Les empreses contaminants no podran carregar el nou tribut ecològic als ciutadans
Les empreses contaminants que hagin de pagar el nou impost ecològic aprovat ahir pel Govern no podran repercutir el cost sobre les tarifes que cobren als consumidors i, per tant, aquests no en notaran l'aplicació. Així ho explicita el projecte de llei del nou tribut, que no entrarà en vigor fins que el validi el Parlament. El Pacte no té majoria i la principal condició que posà UM per poder-lo aprovar era que no afectàs els ciutadans. Ara, l'impost té més opcions de prosperar.
Antich: «Ni Zapatero ni Rajoy li diuen a aquest president què ha de fer»
Francesc Antich, en un moment de la seva intervenció. Foto: Joan Torres. El president del Govern balear, Francesc Antich, ha afirmat avui en el Parlament: «Ni el senyor Rajoy ni Zapatero li diuen a aquest president què ha de fer en matèria impositiva i respecte a les seves competències perquè jo estic per a defensar els interessos dels ciutadans de les Illes Balears». El mandatari autonòmic ha respost d'aquesta manera al portaveu popular, Francesc Fiol, amb motiu d'una pregunta de control a l'Executiu. Antich ha argumentat que Espanya és un «Estat federal» encara que «no li agradi» al PP i la Comunitat balear «exercirà les seves competències», ha assegurat.
El PP incompleix una promesa electoral i apuja els imposts
El PP ha començat a incomplir algunes de les seves promeses electorals. Ahir, de fet, anuncià una pujada de diferents imposts i taxes municipals, malgrat que una de les promeses electorals en campanya fou: "No apujarem els imposts". Concretament, els veïns de Palma començaran a pagar un 6% més de l'Impost de Béns Immobles. A més a més, s'incrementarà un altre 6% l'IBI dels edificis no residencials de menys valor. Finalment, l'IBI de les seus de grans empreses, entitats bancàries i centres comercials augmentarà un 12%. Aquesta pujada de tributs contradiu un dels compromisos inclosos en els tríptics electorals repartits sota la campanya "Desperta Palma". Concretament, diu així: "No reduirem els serveis ni apujarem els imposts, perquè creim en la persona com l'eix de la nostra política". Allò més curiós de tot, però, és que aquesta promesa només estava recollida en el material electoral, ja que és modificada a l'hora de redactar el programa electoral.
Inca reclama 3 milions d'euros
L'Ajuntament d'Inca reclama, via executiva, el cobrament de poc més de 3 milions d'euros a ciutadans i a empreses que no han efectuat en el període voluntari el pagament de diferents impostos i taxes municipals, com són l'Impost de Béns Immobles (IBI), plusvàlues, impost d'activitat econòmica o les taxes d'ocupació de la via pública, entre d'altres. Així ho informà ahir el regidor d'Hisenda de la ciutat, Antoni Aguilar (PP), qui va explicar que "a data del 31 de juny hi havia un deute al Consistori de 3 milions d'euros d'impagats, per la qual cosa s'inicià el procediment normal en l'Administració per reclamar el pagament dels deutes". L'inici de la reclamació del deute per via executiva significa que el departament de recaptació de tributs de l'Agència Tributària s'encarrega de la reclamació de les quantitats pendents de pagament a la Sala. Tot i això, Aguilar posà de manifest que "en cap moment no es tracta d'una persecució cap a les persones o les empreses que no han abonat les taxes o impostos municipals.
Inca dóna facilitats per pagar els imposts
Emmarcat dins el paquet de mesures que el batle d'Inca, Rafel Torres, vol impulsar per fer front a la crisi, s'hi ha afegit donar facilitats als ciutadans per poder pagar de manera fraccionada els rebuts de l'Impost de Béns Immobles (IBI) urbà i rústic i l'impost de vehicles. Actualment, l'Ajuntament treballa en una fórmula per poder modificar les ordenances fiscals que prevegin la possibilitat del pagament fraccionat dels imposts i que es debatrà durant el ple del proper octubre. Així, durant els mesos de gener i febrer les persones interessades podran fer les seves sol·licituds a les dependències municipals per poder pagar trimestralment o mensualment els rebuts de l'IBI i l'impost de vehicles. Els ciutadans que no facin la sol·licitud hauran d'abonar l'impost en una sola vegada. Cal recordar que aquells que decideixin pagar-ho de manera avançada tenen un descompte del 5 per cent de la quantitat a pagar.
'No és una lluita de classes. És pura matemàtica'
El president dels Estats Units, Barack Obama, ha enviat al Congrés nord-americà la seva proposta per reduir el dèficit dels EUA quatre bilions de dòlars (2,9 bilions d'euros) en els pròxims deu anys, que inclou la creació d'un nou impost a les grans fortunes nord-americanes perquè es faci un repartiment "just" dels impostos entre els ciutadans. En un compareixença davant els mitjans a la Casa Blanca, Obama instà els legisladors nord-americans que aprovin la seva proposta i insistí que les famílies de classe mitjana "no han de pagar més impostos" que els milionaris. "Això no és una lluita de classes. És pura matemàtica", va remarcar. Obama destacà que no donarà suport a cap pla que situï tota la càrrega de reduir el dèficit en la classe mitjana americana i va advertir que vetaria qualsevol llei que canviï els beneficis per als que depenen del programa Medicare, però no augmenti els ingressos demanant als més rics i a les grans empreses que paguen una quantitat justa.
El Consell valora importar fems o apujar la taxa després del 2012
Si bé la consellera insular de Medi Ambient, Catalina Soler, ha rebutjat l'oferta de l'Ajuntament de Nàpols de pagar per dur fems a Mallorca, s'ho pot replantejar més endavant. "Definitiu... en aquesta vida no hi ha res definitiu!", va afirmar ahir, tot deixant la porta oberta per al final de la legislatura. I és que, si el Consell no aconsegueix equilibrar la situació econòmica en el tractament de residus abans que s'acabi el 2012, haurà de permetre que Tirme importi fems d'altres llocs o bé augmentar la taxa de tractament de residus. Fins i tot pot ser que es vegi forçat a augmentar-la abans d'hora. Soler va explicar que el 2012 serà "un any transitori per veure què es pot fer per rebaixar despeses i augmentar ingressos" en la gestió dels residus. Manté que volen "intentar, almanco, no augmentar-la l'any que ve". Així, tot i que l'empresa Tirme ha proposat al Consell fer créixer la taxa de tractament de residus sòlids urbans (TIRSU) un 55%, "si s'hagués d'augmentar no seria el 2012, pens", va dir Soler, poc convençuda.
Experts recomanen als consells cobrar tributs
Un informe encarregat pel Consell de Mallorca -quan encara el comandava Francina Armengol- a dos experts de la Universitat de les Illes Balears (UIB) recomana canviar el model de finançament de manera urgent. Entre altres mesures, proposa que els consells participin de la part de l'IRPF, l'IVA i els imposts especials de participació que gestiona el Govern de les Illes Balears. També planteja "descentralitzar cap als consells insulars l'únic impost propi actualment vigent a la comunitat autònoma de les Illes Balears, el cànon de sanejament d'aigües".
Un 54% de ciutadans creu que es paguen massa imposts
Més de la meitat dels espanyols, el 54,2%, considera que paga molts impostos i un percentatge similar, del 54,7%, creu que les esmentades obligacions el beneficien poc o gens. Així es desprèn de l'enquesta anual sobre política fiscal, que elabora el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), segons la qual més de les tres quartes parts dels enquestats, el 78,3%, considera que els impostos no es cobren justament, és a dir, que no paguen més els que més tenen. Així mateix, el 84,8% pensa que existeix molt o bastant frau fiscal i el 56,4% creu que l'Administració fa pocs o molt pocs esforços per combatre'l.
PP i UM tomen la llei que havia d'apujar impostos
El Govern en minoria de Francesc Antich va veure ahir que, per primer pic, el Parlament rebutjava un projecte de llei. PP i UM uniren els vots per tomar la llei que pretenia incrementar impostos a les rendes més altes, a les herències i a les transmissions de pisos d'alt valor. Després de la votació, no hi ha pujada d'impostos a la vista. El president, malalt, no va presenciar un desenllaç que, tot i estar cantat, va permetre mostrar dos plantejaments distints del paper que ha de jugar la societat i l'Administració a l'hora d'afrontar la crisi. PSOE i Bloc defensaren una major contribució dels més rics per incrementar ingressos públics i garantir així més capacitat de despesa de l'Administració.
UM i PP eviten avui la pujada d'imposts
Els dos partits de l'oposició, UM i PP, impediran avui al Parlament tramitar el projecte de llei per incrementar la pressió fiscal a les rendes més altes i a les herències i transmissions de pisos d'alt valor. La votació certificarà una derrota anunciada pel Govern, sense majoria a la Cambra. El ple votarà les esmenes a la totalitat de devolució d'UM i PP, que sumen majoria, i que impediran que s'apliqui l'increment d'imposts plantejat per l'Executiu abans de l'estiu, per complementar la retallada de despesa de 103 milions. Concretament es pretenia incrementar l'IRPF per a les rendes superiors a 100.000 euros, l'Impost de Transmissions Patrimonials per a immobles de més de 450.000 euros i les herències superiors als 600.000 euros. Al marge d'aquesta llei, n'ha d'arribar al ple una altra per recuperar un impost ecològic per a empreses contaminants, que UM encara no ha rebutjat. "L'única idea que té el Govern per sortir de la crisi és apujar els imposts", criticà ahir el portaveu parlamentari del PP, Antoni Pastor, qui deixà clar que el seu partit rebutjarà aquesta llei. El president d'UM, Pep Melià, també s'hi mantingué oposat.
Imposts i taxes “no pujaran” a Inca
La precampanya a Inca continua centrant-se en els imposts. L'equip de govern, en mans del Partit Popular, ratificà ahir el compromís de no apujar la càrrega fiscal dels ciutadans i anuncià que amb vista al 2011 mantindrà "congelats" totes els imposts i taxes municipals; tots, llevat de l'IBI, el tipus impositiu del qual es rebaixarà a fi de compensar l'increment del valor cadastral. Segons els càlculs del regidor d'Hisenda, Lluís Ferrari, aquesta mesura "suposarà un estalvi proper al milió d'euros" per als 32 mil ciutadans i "d'uns 90 euros" per a cada família. Aquest milió d'euros que s'estalviaran els inquers no són fruit d'una baixada d'imposts, sinó que fa referència al que haurien hagut de pagar, entre tots, si s'hagués aplicat l'increment anual de l'IPC i la revaloració del cadastre, aclarí Ferrari. Mantenir els imposts congelats amb l'objectiu de no augmentar la càrrega fiscal era un dels primers compromisos que adoptà Rafel Torres quan rellevà Pere Rotger com a batle del municipi. "Ara, feim feina per plasmar la promesa en els pressuposts de l'any que ve", explicà el portaveu de l'equip de govern, Felip Jerez.
Els partits, de brega per la pujada d'imposts
La vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, assegura que la pujada d'impostos dels carburants i del tabac servirà per invertir 400 milions d'euros més en la Llei de dependència. "És de justícia donar suport als que necessiten la solidaritat de tothom", afirmà De la Vega ahir, després de criticar l'"oblit de l'interès general" que exerceix sempre la dreta.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán