Gesa seria un dels contribuents de l'impost que es planteja aplicar el Govern. | Elena Ballestero - Arxiu

TW
0

La crisi econòmica i la davallada d'ingressos públics que aquesta genera han duit el Govern balear a plantejar-se l'aplicació d'un impost ecològic amb una filosofia semblant a la d'un altre que ja s'aplicà la dècada passada i que acabà sent anul·lat pel Tribunal Constitucional. Es tracta del conegut com a impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Si hi hagués acord entre les forces del Pacte, es podria recuperar ara sense els defectes que en forçaren la desaparició. I si s'aplicàs, l'Administració autonòmica recaptaria aproximadament 20 milions d'euros anuals. L'impost que es pren com a referència fou aprovat pel Parlament l'any 1991, quan governava Gabriel Cañellas (PP), i gravava els agents econòmics que, a través d'instal·lacions o actuacions determinades, contaminaven o distorsionaven el medi ambient sense cap benefici per a la societat. El 2000, una sentència del Tribunal Constitucional el declarà inconstitucional, anul·là el tribut i obligà el Govern a retornar tot allò que havia recaptat -devers 36 milions d'euros-, perquè considerà que gravava el mateix fet imposable que l'Impost de Béns Immobles (IBI).

La possibilitat d'aplicar un tribut semblant ha estat suggerida pels responsables de la Conselleria d'Economia i Hisenda (PSIB-PSOE) en les negociacions que han mantingut fins ara les forces del Pacte per acordar els pressupostos de 2010. En aquestes reunions s'han descartat altres fórmules impositives per augmentar els ingressos, com seria el cas d'un tribut que gravàs els amarraments d'embarcacions. En canvi, l'impost ecològic es consideraria viable per part del Govern. De moment, cap dels socis no s'hauria oposat frontalment a la proposta, almenys internament, si bé és cert que UM ha manifestat en públic que no és partidària d'incrementar imposts o de crear-ne de nous en època de crisi econòmica. El Bloc, en canvi, no qüestionaria un impost de filosofia ecològica.

Un nou ingrés públic

Segons els càlculs que faria el Govern, amb l'aplicació d'aquest tribut es podrien recaptar entorn de 20 milions d'euros anuals i els principals contribuents serien la companyia de generació i distribució elèctrica Gesa-Endesa i la companyia de transport i d'emmagatzematge de productes petrolífers CLH. L'any 2001, el Govern pressupostà uns ingressos per aquest tribut de 19 milions d'euros, però ja no els arribà a cobrar perquè es féu efectiva la sentència del Constitucional que anul·lava l'impost i obligava a tornar-ne la recaptació. La revisió d'aquest tribut, que ara es planteja aplicar l'Executiu, suposaria ingressos semblants, però no resoldria completament la forta caiguda d'ingressos tributaris que es preveu per al proper exercici. Una caiguda que implicarà una retallada pressupostària de 500 milions per al 2010.

Un precedent de Cañellas que no acabà bé

Era l'any 1991 quan el Govern que presidia Gabriel Cañellas i que tenia Alexandre Forcades de conseller d'Economia i Hisenda impulsà l'impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient. El Parlament l'aprovà el 20 de desembre i entrà en vigor l'1 de gener de 1992. La filosofia d'aquell impost era la d'obligar empreses que portaven a terme actuacions contaminants o distorsionadores del medi ambient a internalitzar els costos que provocaven sobre la societat. Lògicament, les empreses que havien de suportar el tribut el recorregueren i el mateix any el Tribunal Constitucional en suspengué la vigència, tot i que la va aixecar mesos més tard.

L'impost s'aplicà fins a l'any 2000, quan el Constitucional el declarà inconstitucional i l'anul·là. El Govern del Pacte de Progrés es veié obligat el 2001 a modificar els seus pressuposts, que inicialment preveien 19 milions d'euros d'ingressos per aquest tribut i, a la vegada, hagué d'endeutar-se per tornar allò que havia recaptat, uns 36 milions i 18 més d'interessos. Entre les empreses gravades hi havia l'elèctrica Gesa-Endesa i altres societats vinculades a la generació i comercialització d'energia, com Repsol Butano, Cepsa, BP Oil, a més d'empreses de telefonia, com Telefónica i Airtel (ara Vodafone).