La crisi econòmica i la davallada d'ingressos públics que aquesta genera han duit el Govern balear a plantejar-se l'aplicació d'un impost ecològic amb una filosofia semblant a la d'un altre que ja s'aplicà la dècada passada i que acabà sent anul·lat pel Tribunal Constitucional. Es tracta del conegut com a impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Si hi hagués acord entre les forces del Pacte, es podria recuperar ara sense els defectes que en forçaren la desaparició. I si s'aplicàs, l'Administració autonòmica recaptaria aproximadament 20 milions d'euros anuals. L'impost que es pren com a referència fou aprovat pel Parlament l'any 1991, quan governava Gabriel Cañellas (PP), i gravava els agents econòmics que, a través d'instal·lacions o actuacions determinades, contaminaven o distorsionaven el medi ambient sense cap benefici per a la societat. El 2000, una sentència del Tribunal Constitucional el declarà inconstitucional, anul·là el tribut i obligà el Govern a retornar tot allò que havia recaptat -devers 36 milions d'euros-, perquè considerà que gravava el mateix fet imposable que l'Impost de Béns Immobles (IBI).
La possibilitat d'aplicar un tribut semblant ha estat suggerida pels responsables de la Conselleria d'Economia i Hisenda (PSIB-PSOE) en les negociacions que han mantingut fins ara les forces del Pacte per acordar els pressupostos de 2010. En aquestes reunions s'han descartat altres fórmules impositives per augmentar els ingressos, com seria el cas d'un tribut que gravàs els amarraments d'embarcacions. En canvi, l'impost ecològic es consideraria viable per part del Govern. De moment, cap dels socis no s'hauria oposat frontalment a la proposta, almenys internament, si bé és cert que UM ha manifestat en públic que no és partidària d'incrementar imposts o de crear-ne de nous en època de crisi econòmica. El Bloc, en canvi, no qüestionaria un impost de filosofia ecològica.
Un nou ingrés públic
Segons els càlculs que faria el Govern, amb l'aplicació d'aquest tribut es podrien recaptar entorn de 20 milions d'euros anuals i els principals contribuents serien la companyia de generació i distribució elèctrica Gesa-Endesa i la companyia de transport i d'emmagatzematge de productes petrolífers CLH. L'any 2001, el Govern pressupostà uns ingressos per aquest tribut de 19 milions d'euros, però ja no els arribà a cobrar perquè es féu efectiva la sentència del Constitucional que anul·lava l'impost i obligava a tornar-ne la recaptació. La revisió d'aquest tribut, que ara es planteja aplicar l'Executiu, suposaria ingressos semblants, però no resoldria completament la forta caiguda d'ingressos tributaris que es preveu per al proper exercici. Una caiguda que implicarà una retallada pressupostària de 500 milions per al 2010.
Un precedent de Cañellas que no acabà bé
Era l'any 1991 quan el Govern que presidia Gabriel Cañellas i que tenia Alexandre Forcades de conseller d'Economia i Hisenda impulsà l'impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient. El Parlament l'aprovà el 20 de desembre i entrà en vigor l'1 de gener de 1992. La filosofia d'aquell impost era la d'obligar empreses que portaven a terme actuacions contaminants o distorsionadores del medi ambient a internalitzar els costos que provocaven sobre la societat. Lògicament, les empreses que havien de suportar el tribut el recorregueren i el mateix any el Tribunal Constitucional en suspengué la vigència, tot i que la va aixecar mesos més tard.
L'impost s'aplicà fins a l'any 2000, quan el Constitucional el declarà inconstitucional i l'anul·là. El Govern del Pacte de Progrés es veié obligat el 2001 a modificar els seus pressuposts, que inicialment preveien 19 milions d'euros d'ingressos per aquest tribut i, a la vegada, hagué d'endeutar-se per tornar allò que havia recaptat, uns 36 milions i 18 més d'interessos. Entre les empreses gravades hi havia l'elèctrica Gesa-Endesa i altres societats vinculades a la generació i comercialització d'energia, com Repsol Butano, Cepsa, BP Oil, a més d'empreses de telefonia, com Telefónica i Airtel (ara Vodafone).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Imposts, of course! És la millor manera per lluitar contra la crisi: Fotre les empreses que encara queden... Això són les solucions del Govern? Més imposts? Quina merda!
És una merda... ens pujaran a tots per igual l'electricitat i la gasolina. Són uns porcs. No servirà perquè les families estalviin, les families gasten el mínim per viure (i ja ho paguen ben car). Així que simplement serà una pujada de preus.
No se tracta de energia no contaminants, ès un NO a las energias i productes derivads del petroli. Se tracta de no emprar petroli ja que els grans criminals com Al Gadafi, Obama (USA), Chávez, Ngema, Amanidejad, Irak, Arabia Saudí, Judeisme international, etc. no tenguin cap ingress. Primer se tracta de canviar a un model energètic sense petroli, llavó ja se'n parlarà de contamination o no-contamination, però primer se ha de desfer de la dependentia del petroli que està en mans de criminals.
Lo que se ha de hacer es favorecer las energias no contaminantes, por ejemplo el plan 2000€ de daba para adquirir un coche, pues como requisito que fuera hibrido, y con el dinero que se recaude de este nuevo tipo de impuesto que sea para invertir en energias renovables, placas solares, transporte público de calidad. etc...
És una opció per recaptar, però no és una bona mesura mediambiental, atès que es pot interpretar com a "amb el que pagam..." [és un comentari que se sent als que embruten els carrers sense cap escrúpol] i, per tant, probablement no servirà per reduir la contaminació.
Volia afegir que els imposts serian autonòmics, més els qui se aplican per la hazienda central.
Ès millor aplicar un model energètic de trànsit. Ni una gota de petroli. Tot combustible derivad o procedent del petroli ha de tenir imposts. Els combustibles que no derivan del petroli, exempts de impostos. Ja se pot aplicar el impost per combustible (gasolina, gasoil, gas etc.) procedent del petroli (per exemple 10.000 kilocalorias, 1 euro de impost) Lo matex per el kilowat de electricitat procedent de petroli o de nuclears, aplicant el equivalent entre kilocaloria i kilowat.