En un escenari inèdit es produeixen situacions insòlites. El Govern en minoria de Francesc Antich va veure ahir que, per primer pic, el Parlament rebutjava un projecte de llei. PP i UM uniren els vots per tomar la llei que pretenia incrementar impostos a les rendes més altes, a les herències i a les transmissions de pisos d'alt valor. Després de la votació, no hi ha pujada d'impostos a la vista. El president, malalt, no va presenciar un desenllaç que, tot i estar cantat, va permetre mostrar dos plantejaments distints del paper que ha de jugar la societat i l'Administració a l'hora d'afrontar la crisi. PSOE i Bloc defensaren una major contribució dels més rics per incrementar ingressos públics i garantir així més capacitat de despesa de l'Administració a l'hora d'afrontar la recessió. I PP i UM plantejaren, en canvi, una estreta de cinturó més forta de l'Administració a l'hora de gastar i, en lloc d'augments fiscals que, segons ells, empitjoraran la situació, demanaren més esforç per reactivar l'economia.

S'imposaren els segons, que tenen majoria, i feren prosperar les dues esmenes a la totalitat que retornen al Govern la llei presentada. Aquesta llei hauria generat 60 milions més d'ingressos a base d'incrementar el tram autonòmic de l'IRPF a les rendes superiors a 100.000 euros; l'impost de transmissions patrimonials per a immobles de més de 450.000 euros; i el tribut que grava les herències superiors als 600.000 euros. El Govern, però, encara manté la tramitació d'una altra llei per recuperar un impost ecològic a empreses contaminants.
"Dir que els rics paguin més és pura demagògia. Allò que s'ha de fer és incentivar l'activitat econòmica i que es millori d'una vegada el finançament autonòmica", afirmà el president d'UM, Pep Melià, per rebutjar l'augment de tributs. Melià ho considerà una "cortina de fum", un gest "progre" per la mala consciència del Govern, i advertí que el problema que s'ha de resoldre és el del finançament, perquè ara un 12% del PIB de les Illes se'n va i no torna. Avisà que l'increment frenaria l'activitat econòmica i defensà que allò que cal és estrènyer més el cinturó de l'Administració.

En termes similars es manifestà el diputat del PP Santiago Tadeo, qui apuntà que "no és el moment d'apujar impostos", perquè ni ajuda a reduir l'atur ni millora la productivitat de les empreses. El popular aprofità per retreure a l'Executiu l'increment de l'endeutament i el fet que hagi optat per no tramitar uns nous pressuposts.
El debat, però, havia estat precedit per un altre de molt més tens, en què la diputada popular Mabel Cabrer assegurà de manera reiterada que la Comunitat Autòma es trobava en una situació de "fallida", acusà el Govern d'obscurantisme per no tramitar els pressupostos i prorrogar els actuals, i qüestionà la legalitat d'aquesta decisió i el pes real de les futures inversions.

"Que digui que la Comunitat està en fallida és gravíssim, una brutalitat, i no és cert", li contestà el conseller d'Economia, Carles Manera, qui es preguntà com pot dir coses "que podria dir un hooligan extraparlamentari".
Al marge d'aquest debat, Manera també va intervenir per defensar l'increment d'impostos plantejat pel Govern. El considerà necessari per poder mantenir despeses estratègiques quan cauen els ingressos i reivindicà que compleix els principis de "progressivitat, justícia i equitat". A més, criticà que el PP vulgui que l'Executiu davalli impostos i a la vegada ofereixi més serveis als ciutadans, i advertí que la política dels populars és "poc rigorosa i demagògica" i només és "una enganyifa per captar vots". El diputat del Bloc Antoni Alorda també defensà l'augment, perquè no es pot reduir la "miserable" despesa pública de Balears, sinó que cal augmentar-la, i perquè és "immoral" que només uns facin sacrifis davant la crisi. El nacionalista advertí que la dreta fa "demagògia" i "populisme" a l'oposició i quan governa "desmantella" l'estat del benestar.