La reforma del mollet dels Barcarets d'Alcúdia, a examen
La decisió de Ports de Balears, empresa dependent de la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear, d'executar un projecte de millora al petit port dels Barcarets a Alcúdia ha despertat les crítiques de part dels veïns de la zona, que temen un projecte massa invasiu i no ajustat a la realitat.
Les obres del golf de Son Bosc comencen ja!
Després de deu anys de lluita, la promotora Golf Platja de Muro SA preveu iniciar les obres de construcció del macroprojecte del futur golf de Son Bosc, al terme de Muro, aquest mes de setembre. Un dels promotors, Guillem Mercadal, va dir ahir que "es començaran les actuacions per posar en marxa la construcció del golf de manera immediata". De fet, la promotora disposa de totes les llicències per iniciar les intervencions, a excepció del pagament d'una taxa necessària per poder executar les obres a una finca rural. Mercadal va assegurar que, "una vegada s'aboni la taxa a l'Ajuntament de Muro, encetarem les actuacions amb la delimitació i tancament de la zona on es construirà el golf perquè no s'hi pugui tenir accés". Guillem Mercadal va afegir que "es tracta d'un projecte complex que consta de moltes fases", per la qual cosa calculà que el futur golf de Son Bosc no estarà llest fins passats uns 18 mesos o, fins i tot, dos anys.
Mor el turista britànic copejat a Magaluf
Anthony Charnock, el turista anglès que fou agredit el cap de setmana a Magaluf, morí ahir a causa de les greus lesions patides. El britànic, de 44 anys, es trobava ingressat en coma a l'hospital de Son Llàtzer des de la matinada de dissabte, quan fou copejat en el transcurs d'una brega al carrer de Galió. El mort mantenia relacions sexuals amb una prostituta davant l'edifici del número 14. Quatre joves que treballen per la zona li recriminaren el seu comportament i després es produí un enfrontament entre el turista i un amic seu i els joves al pàrquing de la finca. Anthony Charnock fou copejat amb un pal durant la baralla i patí les lesions que li han acabat causant la mort.
Quatre ferits en un accident entre Maó i Alaior
Quatre homes han resultat ferits aquest matí, tres lleus i un més greu, després de sofrir un accident de trànsit en el quilòmetre 7 de la carretera ME-1 de Maó a Alaior, en l'encreuament de Coinga, a Menorca, segons han informat fonts de l'112 i del 061.
Alerta per fenòmens costaners adversos a Menorca
La Direcció General d'Emergències de la Conselleria d'Interior ha informat al Servei d'Emergències de les Illes Balears 112 que ha decretat l'Index de Gravetat Zero (IG-0) del Pla Especial de Fenòmens Meteorològics Adversos per fenòmens costaners a Menorca.
Els mallorquins ens passam la vida entre un "tanmateix" i un "ja ho veurem"
Fou la primera jove portelana que es va separar oficialment i, a pesar de la tradicional pressió de control social -que sempre sòl ser més accentuada a la ruralia- no notà al poble una reacció hostil manifesta. De fet, la gent fèia com si no hagués passat res, però ella s'estimà més agafar els atapins i partir cap a Palma. Allà es trobà amb dues filles menudes, sense un futur clar, amb l'imperatiu de començar una nova vida, així que es ficà dins de la hoteleria, trobant totd'una a les cuines el refugi on podia satisfer una vocació gastronòmica innata.
Antich analitza fer canvis en el Govern “des de tots els àmbits”
El president del Govern, Francesc Antich, confirmà ahir que està analitzant "des de tots els àmbits" com millorar l'administració i reconegué, concretament, que estudia "que es pot fusionar i on es pot donar més racionalitat i, a la vegada, més eficàcia". Així confirmava que el Pacte està valorant un possible fusió de conselleries, tal com ja avançà dBalears, i es proposa una reducció del sector públic, integrat per prop de 170 empreses públiques, consorcis, fundacions i d'altres.
El Govern estudia implantar un impost per a les empreses que més contaminen
La crisi econòmica i la davallada d'ingressos públics que aquesta genera han duit el Govern balear a plantejar-se l'aplicació d'un impost ecològic amb una filosofia semblant a la d'un altre que ja s'aplicà la dècada passada i que acabà sent anul·lat pel Tribunal Constitucional. Es tracta del conegut com a impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Si hi hagués acord entre les forces del Pacte, es podria recuperar ara sense els defectes que en forçaren la desaparició. I si s'aplicàs, l'Administració autonòmica recaptaria aproximadament 20 milions d'euros anuals. L'impost que es pren com a referència fou aprovat pel Parlament l'any 1991, quan governava Gabriel Cañellas (PP), i gravava els agents econòmics que, a través d'instal·lacions o actuacions determinades, contaminaven o distorsionaven el medi ambient sense cap benefici per a la societat. El 2000, una sentència del Tribunal Constitucional el declarà inconstitucional, anul·là el tribut i obligà el Govern a retornar tot allò que havia recaptat -devers 36 milions d'euros-, perquè considerà que gravava el mateix fet imposable que l'Impost de Béns Immobles (IBI).
Agressió física per parlar en català
El coordinador de l'Oficina de Drets Lingüístics de l'OCB, Tomeu Martí, denuncià ahir un "nou i greu cas de discriminació lingüística per part de dos guàrdies civils cap a dos ciutadans de les Illes i que acabà amb violència física". Els fets ocorregueren el 7 d'agost a l'aeroport de Palma, en el control de passatgers. Ivan Cortès, la víctima, i Laura Sastre, la seva acompanyant, es disposaven a viatjar a Londres. Els dos afectats explicaren que va ser en aquest control quan els dos agents, uniformats de blau marí i amb boina del mateix color, varen aturar-lo a ell i a la companya per demanar-los la documentació. La parella els facilità la informació amb normalitat i en català. Segons Ivan, el guàrdia civil que s'encarregà d'agafar-los les dades va dir en to agressiu: "Háblame en español". El Bloc exigeix a Socias una reacció "contundent i immediata" de la Guàrdia Civil per l'agressió al jove catalanoparlant
Martínez és elegit portaveu del PP a Cort
Julio Martínez va agrair el suport dels seus companys del partit. Foto: Pere Bota Julio Martínez substituirà a partir d'ara Rafel Duran com a portaveu del PP a Cort i Aina Ferriol en serà la portaveu adjunta. Van caldre més de tres hores de reunió i diverses trobades tenses entre tots els regidors del PP a l'Ajuntament i del PP insular al llarg d'aquesta setmana per decidir qui ocuparia aquest càrrec, després de la dimissió de Duran per l'escàndol del Palma Arena. L'elecció, segons el mateix Duran, es va prendre per "unanimitat" del grup municipal de Palma i de Mallorca i hi prengué part el seu president, Joan Rotger.
L'atur s'enfila amb 2.773 parats més durant el mes d'agost
Les Illes Balears van registrar l'agost una pujada de l'atur del 4,33 per cent respecte al mes juliol, per la qual cosa se situen com la segona comunitat autònoma on més va créixer la desocupació, només per darrere de Catalunya (4,68%). En total, el nombre d'aturats registrats a les oficines d'ocupació de les Illes fou de 66.796 persones, segons les dades que ahir féu públic el Ministeri de Treball i Immigració.
Del moviment a la línia
La línia recta marca l'obra més recent de Toni Jordi (Palma, 1947). Mostra d'això són les 14 peces que donen vida a Geometria de l'espai aplicada a la figura humana, una exposició que la galeria Vanrell inaugura avui a les 20.00 hores i que estarà oberta fins al proper dia 14 de setembre. Els centenars de línies que es creuen als seus quadres parteixen d'un acurat dibuix sobre una figura en moviment. "El dibuix té per mi una importància cabdal", assegurà Jordi. Així, la primera cosa que ha fet l'artista abans d'enfrontar-se al llenç en blanc d'aquesta sèrie és dibuixar un cos humà, principalment en una postura de ball. "Una vegada fet el dibuix, marc els 14 punts més importants del cos humà, els ubicats en les articulacions, i els plasm al llenç", afegí.
Comença l'espectacle
Les portes del Principal de Palma tornen a obrir-se aquest mes de setembre per rebre la tardor carregat de propostes. Tot ja és a punt en aquest espai escènic per començar el nou curs teatral. Una trentena d'obres de música, dansa, teatre i òpera ompliran l'escenari fins al mes de desembre."És una programació de tardor ben consolidada amb grans espectacles", segons destacà la consellera de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró. Tot i això, la crisi econòmica també ha afectat el Principal. Mascaró afirmà que "no es pot envestir a obres de producció pròpia", però no es pot oblidar la funció de "servei públic" encara que hi hagi certa "contenció".El director del teatre, Joan Arrom, comentà que dins l'oferta d'aquest quadrimestre hi ha "un nombre elevat de grups mallorquins dins les representacions".
“En som un gran entès”
Javier Martí Asensio, al seu despatx de l'Ono Estadi. Foto: Monserrat Quan encara no fa un mes de l'arribada del nou conseller delegat del Reial Mallorca, Javier Martí Asensio, el directiu ha repassat el que han donat de si aquestes intenses primeres setmanes. La reducció de la despessa del club i la confecció d'una plantilla de garanties han estat les seves principals preocupacions. Canviar algunes maneres de fer a la planta noble, un dels primers maldecaps per aconseguir els dos primers objectius. En principi, hi ha dues possibles motivacions per adquirir un club de futbol: per amor als colors o per fer un negoci. És evident que vós no estimàveu el Reial Mallorca, idò on és el negoci d'un club de futbol? No hi cercam el negoci. Creim que el Mallorca és una empresa, un club amb molt de marge de millora en la seva gestió. Té un deute molt important que intentarem reduir a zero. Si haguéssim volgut una empresa amb oportunitat de negoci, no hauríem comprat un club de futbol. Us vull dir que no només hi ha les dues alternatives que m'heu plantejat, sinó que hi ha una tercera via: el creixement personal i professional.
“La plantilla està compensada”
El migcampista del Reial Mallorca Antoni Lluís Adrover, Tuni, valorà de manera molt positiva la victòria aconseguida diumenge passat a l'Ono Estadi davant el Xerez i es mostrà especialment satisfet amb la seva actuació personal, que rubricà amb un gran gol que significà el 2-0 definitiu. "El partit contra el Xerez era molt important, ja que si haguéssim perdut hi hauria hagut molts de nervis.
Nigèria fou massa rival per a l'Atlètic (0-4)
L'Atlètic Balears se presentà ahir. Foto: Pere Bota La selecció sub 20 de Nigèria s'adjudicà el XLI Trofeu Nicolau Brondo en superar l'Atlètic Balears per 0-4. Foren més de 2.500 les persones que no es volgueren perdre la festa blanc-i-blava, en la qual el club de la via de cintura es presentà davant la seva afició, amb els seus 14 equips del futbol base. A ha llotja de l'Estadi Balear s'hi deixaren veure nombroses autoritats, entre elles el conseller d'esports del Govern balear, Mateu Cañellas, la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, i el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Palma, Baldomero Oliver, a més del president de la Federació Balear de Futbol, Miquel Bestard.
El futbol de ca nostra
Sant JordiEl CE Sant Jordi prepara el començament de la temporada del futbol base amb una gran il·lusió i amb ganes que tots els infants i joves que vulguin jugar a futbol ho puguin fer al club. Així, els més petits, l'Escoleta de futbol (nascuts els anys 2004 i 2005), els prebenjamins (2002 i 2003), els benjamins (2000 i 2001), els alevins (1998 i 1999), l'Escoleta femenina (a partir de 1999).
Nadal comença amb bon peu
El manacorí Rafel Nadal, tercer cap de sèrie, sense oferir cap mostra de molèstia física al seu cos, superà amb determinació i comoditat la seva estrena a l'Obert d'Estats Units davant del francès Richard Gasquet, al qual va guanyar per un contundent 6-2, 6-3 i 6-3. El tennista mallorquí, aparentment recuperat del to habitual, tant en la seva mobilitat com en el servei, passà per damunt el jugador gal, que reaparegué a l'alta competició després del positiu per cocaïna que l'ha mantingut apartat del circuit els darrers quatre mesos. Nadal, que va tardar 101 minuts a despatxar el rival, no va oferir els símptomes de dolor abdominal, que tant el condicionaren a Cincinnati, especialment en el servei, ni als genolls.
Cospedal: “Rubalcaba fou qui afirmà que el GAL no existia”
El PP torna a reiterar la "persecució" que asseguren que pateix el seu partit per part del Govern central. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, desacredità ahir el ministre de l'Interior per haver afirmat que a l'Estat espanyol no es fan escoltes il·legals, al·legant que Alfredo Pérez Rubalcaba va ser qui durant els governs de Felipe González "va dir als espanyols que ‘el GAL no existeix". La dirigent popular, en declaracions a un programa d'Antena 3, assegurà que discrepava amb Rubalcaba, ja que el PP té "molts indicis" que s'han realitzat les escoltes, encara que únicament s'ha referit a la publicació en diversos mitjans de comunicació de determinades converses telefòniques entre persones que no estaven sotmeses a cap investigació judicial. Remarcà que "l'obligació" d'un ministre de l'Interior en un estat democràtic, si l'oposició denuncia presumptes actuacions il·lícites contra un dels seus membres, és "investigar-ho, en comptes d'insultar i desqualificar".
Bono es nega a l'ús del català, el basc i el gallec al Congrés
La llengua castellana continuarà exercint el seu privilegi al Parlament espanyol. El president del Congrés, José Bono, ha respost la carta que li enviaren el juliol els grups minoritaris demanant que donàs via lliure a l'ús de les llengües cooficials en el ple de la Cambra assegurant que no té intenció de canviar-ne la normativa. En el seu escrit, Bono torna a deixar clar que parlar en català, basc o gallec en les sessions plenàries requereix canviar el reglament i que no es pot "ressuscitar" un ús limitat d'aquests idiomes, com va intentar el seu antecessor, Manuel Marín, ja que aquest va acabar fins i tot revocant la seva pròpia doctrina per falta de consens.
El jutjat prohibeix la consulta sobiranista d'Arenys de Munt
El Jutjat Contenciós Administratiu número 14 de Barcelona ha prohibit la consulta sobre la independència de Catalunya que l'Ajuntament d'Arenys de Munt preveia celebrar el 13 de setembre i que ahir mateix va recórrer l'Advocacia de l'Estat.
Solidaritat a terra, superació a la mar
Joshua Slocum fou un capità i escriptor del segle passat que es convertí en el primer que va fer la volta al món per mar tot sol. Francis Chichester fou coronat per la reina Isabel II en ser la primera persona que circumnavegà el món més de pressa, amb nou mesos i un dia, també tot sol. El cos d'Eric Taberly fou trobat per un pescador irlandès, cinc setmanes després que el considerat pare de la navegació competitiva a França perdés la vida a la mar. De les lectures i aventures d'aquests navegants s'anà enriquint l'innocent ment del mallorquí Hugo Ramon quan era un nin. Més enllà de la fascinació que senten tots els infants cap a les aventures i la mar, a Hugo l'atreien sobretot aquells aventurers que aconseguien els objectius sols. És a dir, el que en anglès es coneix com single-handed sailor i que es pot traduir com mariner sense ajuda de ningú. D'aquí a menys de dues setmanes, Hugo partirà d'un port francès i farà 4.300 quilòmetres fins a arribar a Salvador de Bahía, Brasil, dins la competició Transat 650.
Troben el lloc més fred i sec de la Terra
Científics australians han trobat a l'Antàrtida el lloc més fred, sec i tranquil del planeta Terra i on suposadament mai abans no havia estat l'home. Aquesta troballa suposa, segons els experts, un gran avenç, ja que permetrà als astrònoms captar imatges del cel tres vegades més precises que fins ara.
Desocupats
El final de temporadadu la desocupaciói amb ella un cert temora una illa superpoblada.La crisi no està aturadai el govern no la retura,ve una temporada durai el cós fa temps que s'ha estret;s'acosta un hivern fred,aliè a la temperatura.
El difícil camí cap a un canvi progressista i (III)
Si volem que la dreta conservadora no recuperi les responsabilitats de govern el 2011, cal que les forces progressistes facin els deures per crear les condicions que els permetin guanyar les eleccions a la majoria d'institucions del nostre País. Hem...
Tornar a travelar
Alguna cosa no funciona a l'estat de les autonomies quan seguit seguit travelam amb la mateixa pedra. Autonomia, en una aproximació col·loquial, vol dir capacitat de tirar endavant polítiques pròpies en aquells àmbits de la teva competència. Tenim unes...
Més grip i més futbol
Engegues el televisor i sents parlar (a l'info migdia de la 6) de "grups de risc" i no saps si parlen d'economia (de l'atur, que creix) o de medicina (de la grip, que també). No hi ha dret. Tot seguit, un catedràtic parla de "vacunes mortes" i una metgessa diu que...
Bilingüisme camaleònic
La majoria dels ciutadans de les Balears, a l'hora de comunicar-se, poden triar de fer-ho, habitualment, en català o en castellà. Que en triïn una o altra depèn de molts de factors que incideixen, amb intensitat diferent, sobre cada individu: característiques pròpies...
No vagi per dit
Tanteig a Pilar CostaFa aproximadament un mes, Pilar Costa va ser tantejada per si volia ser la consellera d'Interior del Govern Antich en substitució de Maria Àngels Leciñena. Eren els dies en els quals el Consolat pensava fer una renovació...
Una nit estiuenca (1986)
"Una nit d'estiu és el centre de la història. Ni un buf de vent. I ja, estesos al davant de la ciutat, finestrals i vidres oberts, entre la nit roja del ponent i la penombra del parc, el hall de l'Hotel des Roches. Dintre, dones i nins. Elles parlen de la nit d‘estiu, tan...
Fonaments de futur
No m'agrada veure com Palma perd els edificis antics amb una cadència de degoteig que ve d'enfora, ens humilia com a ciutadans i que no atura la nova administració. Mentre parlam d'una nova ciutat que respecti el ciutadans, i no solament els interessos d'alguns...
Quan la ciutat estigui a punt
Un govern municipal del PP, encapçalat per Joan Fageda, va fer a Palma el parc de les Estacions, dissenyat per una arquitectessa estrella. Aquells doblers foren posteriorment passats pel turmix, ja que un altre govern del PP, encapçalat per Catalina Cirer, va...
Impost per als que contaminen
El Govern Antich estudia l'aprovació d'un nou impost destinat a les indústries més contaminants de les Balears. Agafa així una antiga iniciativa dels executius de Gabriel Cañellas que aleshores acabà en fracàs jurídic. Però els temps han canviat. La iniciativa...
Una manera d'entendre el món
El llibre d'Antoni Quetglas, L'emigració sollerica 1836-1936, conté una reflexió implícita sobre l'ús privat de la riquesa i la seva derivació en bé col·lectiu. Sóller disposa d'edificis d'un valor arquitectònic, artístic i històric inqüestionable (Can Maçana, Can...
Stalin contra John Wayne (I)
Una de les coses que més criden l'atenció dels enemics de l'actual cinema americà és que, a pesar de les crítiques que continuen amollant de manera despietada, continuen estant al dia de les seves novetats. És gairebé inexplicable: si jo dic que el...