El president Obama ha oferit els detalls del seu pla des dels jardins de la Casa Blanca. | LARRY DOWNING

TW
2

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha enviat al Congrés nord-americà la seva proposta per reduir el dèficit dels EUA quatre bilions de dòlars (2,9 bilions d'euros) en els pròxims deu anys, que inclou la creació d'un nou impost a les grans fortunes nord-americanes perquè es faci un repartiment "just" dels impostos entre els ciutadans.

En un compareixença davant els mitjans a la Casa Blanca, Obama instà els legisladors nord-americans que aprovin la seva proposta i insistí que les famílies de classe mitjana "no han de pagar més impostos" que els milionaris. "Això no és una lluita de classes. És pura matemàtica", va remarcar.

Obama destacà que no donarà suport a cap pla que situï tota la càrrega de reduir el dèficit en la classe mitjana americana i va advertir que vetaria qualsevol llei que canviï els beneficis per als que depenen del programa Medicare, però no augmenti els ingressos demanant als més rics i a les grans empreses que paguen una quantitat justa.

En aquest sentit, subratllà que no sortirà endavant un acord unilateral que perjudiqui la gent més vulnerable del país i va incidir que qualsevol reforma proposada ha d'incloure un increment dels ingressos per reduir el dèficit pressupostari. "Hem de retallar el que no podem pagar en nom del que realment importa", hi insistí.

El president nord-americà envià ahir al comitè format per membres dels partits republicà i demòcrata la seva proposta per impulsar el creixement econòmic i de l'ocupació i amb el qual cerca reduir el dèficit tres bilions de dòlars (2,1 bilions d'euros) durant la pròxima dècada, que s'afegeix al bilió de dòlars (733.000 milions d'euros) que recordà quan es va elevar el sostre de deute l'agost.

Obama pretén reduir el dèficit fins al 2,1% del PIB el 2021 gràcies a aquest pla, sense el qual no assoliria en aquesta data el 5,5%, mentre que el deute caurà fins al 73% del PIB el 2021, 18 punts percentuals menys del que registraria si no s'adopten solucions. Entre les mesures creades, s'hi inclou la denominada taxa Buffett pel multimilionari nord-americà Warren Buffett, que va proposar que les grans fortunes del país contribueixin més a l'economia nord-americana, i que té com a objectiu recaptar 1,5 bilions de dòlars (un bilió d'euros).

El president nord-americà proposa en general una àmplia reforma fiscal que es basa en principis com impostos més baixos, retallar exempcions fiscals i llacunes jurídiques, impulsar la creació d'ocupació i el creixement i aconseguir amb la taxa Buffett que les persones que guanyen més d'un milió de dòlars a l'any no paguin menys percentatges d'impostos que les famílies de classe mitjana. A més de la reforma fiscal, aquest pla preveu reduccions en la despesa del pressupost de Defensa per valor d'1,1 bilions de dòlars (806.000 milions d'euros) com a conseqüència de la retirada de les tropes a l'Iraq i a l'Afganistan i inclou el seu programa de creació d'ocupació presentat a principi de setembre.

De manera paral·lela, el president proposarà retallades per valor de 320.000 milions de dòlars (234.500 milions d'€) en els programes Medicare i Medicaid, a través de la reducció de despesa inútil i pagaments erronis, i donant suport a reformes que impulsin la qualitat de la sanitat.

L'oposició, en contra

El president de la Cambra de Representants dels EUA, el republicà John Boehner, rebutjà la proposta d'Obama perquè considera que "no és una contribució seriosa" al treball que realitza el Congrés. "Enfrontar un grup de nord-americans contra altres no és lideratge. El Comitè conjunt seleccionat està compromès a dur a terme un treball seriós per fer front a un problema seriós: l'ocupació als EUA. Malauradament, el president no ha fet una contribució seriosa a aquest treball", afirmà en un comunicat.

La setmana passada, Obama presentà al Congrés un pla per gairebé 450.000 milions de dòlars (329.000 milions d'euros) per a la creació d'ocupacions. Els republicans criticaren també aquest programa, perquè inclou l'augment de la despesa pública, encara que sigui per a inversions en reparació o construcció d'escoles, ponts, carreteres i aeroports.

La recessió econòmica entre desembre de 2007 i juny de 2009 agreujà el desequilibri fiscal per la caiguda de les recaptacions i els increments de despeses en programes socials. En el període fiscal 2009, el dèficit va ser d'1,3 bilions de dòlars, equivalent a gairebé el 10% del PIB. L'any fiscal 2010 va caure al 8% del PIB. És previst que el 2011, que tancarà el 30 de setembre, registri un dèficit d'uns 1,6 bilions de dòlars que equival a l'11% del PIB.