Xavier Salinas: “No valorar una llengua és menysprear la persona”
El bisbe electe de Mallorca, Xavier Salinas (València, 1948), defensà ahir que "no valorar una llengua és menysprear la persona". La frase és prou explícita per il·lustrar com veu Salinas el conflicte lingüístic creat a les Illes per la gestió del PP. Pocs dies després d'arribar a Palma per preparar la seva presa de possessió, ahir comparegué davant els mitjans de comunicació i deixà clar que "estime la meva [llengua] i no me la prendran, és la meva". El més important "és parlar-la i cuidar-la", afirmà Salinas, qui explicà que la seva intenció és "no fer-ne un problema, d'aquesta qüestió" i que contestarà amb l'idioma que faci falta aquells que se li dirigeixin. Prop de 4.000 persones assistiran a la presa de possessió del nou bisbe de Mallorca
La Seu s’obre als ciutadans, des dels orígens fins a les altures
Les terrasses de dalt del temple, vora el campanar, que podran ser visitades pels ciutadans. Foto: P.Bota. El Capítol de la Seu presentà ahir els nous projectes sobre el patrimoni embellit de la Catedral de Mallorca. D'una banda, oficià l'obertura de les terrasses de dalt del temple, vora el campanar, que podran ser visitades pels ciutadans i, de l'altra, donà a conèixer la finalització de la restauració de la capella de la Trinitat, les primeres parets que s'aixecaren per alçar l'obra de la Catedral el 1346. La restauració del que fou els orígens de la Seu començà el març del 2011 i s'ha centrat en la sagristia vella, les dependències de les relíquies, la cripta i la sala coneguda com la Carbonera. L'objectiu principal de la intervenció fou "dignificar" aquests espais, a més de recuperar l'espai original del temple, segons apuntava l'aparellador diocesà, Bartomeu Bennàssar.
“Les tisorades no són pel bé comú, sinó per la destrucció comuna”
Josep Amengual i Batle, historiador i teòleg, organitza un cicle de conferències amb vista al 50è aniversari del Concili II del Vaticà, que perseguia, entre altres objectius, adaptar la religió a la nostra època. Vol rescatar, especialment, el Pacte de les Catacumbes, que es gestà a les acaballes del Concili, el novembre del 1965, quan un grup discret de 40 bisbes es reuní i signà el pacte per una “Església servidora i pobra”, de manera que es comprometeren a portar una vida austera i senzilla, ja que rebitjaven la mentalitat eclesiàstica imperant.
Xiulada a Isern durant l'Estendard
L’Església defensa amb fermesa la llengua i la identitat pròpies
L'Església es convertí, el dia de l'Estendard, en una mena de contrapoder del poder polític en matèria identitària. Just abans que el batle de Palma empràs el castellà en el discurs oficial, l'Església féu una ferma defensa de la llengua i la cultura pròpies i no estalvià crítiques velades als actuals governants en el sermó de la missa que es realitzà a la Seu. Una missa, no cal dir-ho, íntegrament en català i que presidí el bisbe de Mallorca, Jesús Murgui. "Els seguidors de Jesús haurem de continuar tenint la mà oberta a tota la gent que ha vingut aquí cercant una millor manera de viure, però també han de poder trobar un poble que té la seva identitat".
Les sagristies es rebel·len contra el diktat del Vaticà
Els dies del Roma locuta, causa finita toquen ja el final. I és que sortides de to, com les del cardenal i secretari d'Estat del Vaticà, Tarcisio Bertone, encenen la ràbia dels cristians de base. Això és, textualment, el que digué Bertone: "Molts psicòlegs i molts psiquiatres han demostrat que no hi ha relació entre celibat i pedofília, però molts altres han demostrat, m'han dit fa poc, que hi ha relació entre homosexualitat i pedofília".
El Vaticà va encobrir abusos d'un capellà a 200 menors sords als EUA
Las màximes autoritats de la Ciutat del Vaticà, inclòs l'actual Papa Benet XVI, van encobrir un capellà nord-americà que va abusar sexualment d'uns 200 menors sords, segons documents obtinguts i revelats avui per "The New York Times".
El rei no serà excomunicat
El rei se salva de la crema de bruixes. La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) tornà a amenaçar ahir amb excomunicacions de parlamentaris després de l'aprovació dimecres, per part del Senat, de la nova Llei de l'avortament. Ara bé, l'Església no aplicarà aquest mateix barem a qui firma la llei, el rei Joan Carles. En una roda de premsa oferida ahir, el secretari general de la CEE i bisbe auxiliar de Madrid, monsenyor Juan Antonio Martínez Camino, assegurà que el monarca "té una consideració moral diferent" de la de la resta de parlamentaris.
La Conferencia Episcopal planteja que l'avortament ha de ser considerat delicte
La Conferència Episcopal Española (CEE) ha plantejat que l'avortament sigui considerat un delicte i ha subratllat que la doctrina de l'Església en relació amb el projecte de llei d'interrupció voluntària de l'embaràs "no va contra ningú ni contra cap partit". "No s'entén que treure la vida d'un ésser humà innocent no pugui ser un delicte", ha dit avui en roda de premsa el bisbe auxiliar de Madrid i secretari general de la Conferència Episcopal, Juan Antonio Martínez Camino. El bisbe auxiliar de Madrid, al costat del bisbe de Calahorra i La Calzada-Logroño, Juan José Omella, han presentat als mitjans la declaració "Davant de la crisi moral i econòmica", que fixa la posició de l'Església davant de les causes i les víctimes de la crisi económica.
L'Església declara la guerra a l'avortament
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) continua tractant d’acaparar l’escenari polític amb la seva campanya antiavorament. Després de la presentació dilluns del seu lema "Protegeix la meva vida", l’Església tornà a carregar ahir contra la reforma de la llei. I no ho féu sola: rebé, com no és d’estranyar, el suport del PP. Així, el seu secretari i portaveu, Juan Antonio Martínez Camino, assegurà que la seva nova campanya de comunicació contra l’avortament "pretén donar veu als qui tenen dret a viure".
L'Església s'escola als hospitals
La separació Església-Estat no és del tot clara. Les capelles als hospitals públics o els sacerdots als comites de bioètica en són una mostra. Els metges, però, assenyalen un nou conflicte. Altres religions arriben amb els immigrants, i ara per ara se’ls dicrimina.
El Govern aprova una subvenció per restaurar l'església de Sant Francesc de Maó
El Govern ha aprovat avui atorgar una subvenció de 200.000 euros per restaurar la façana principal i la torre del campanar de l'Església de Sant Francesc de Maó, tenint en compte que es tracta d'un edifici de valor reconegut històric que va ser construït el segle XVIII, entre els anys 1719 i 1792. Després de la reunió del Consell de Govern, la portaveu, Joana Barceló, ha informat que arquitectònicament, l'esmentada església barreja diferents tipologies i, d'altra banda, ha detallat que es compon d'una nau central, imitant l'estil gòtic ja superat el segle XVIII, i reforçada per capelles laterals cobertes amb tornades de canó, amb un total de sis per cada costat. Així mateix, ha indicat que al mig del lateral del costat del mar, hi ha adossada una capella dedicada a la Puríssima Concepció, d'estil barroc, amb planta octogonal i coberta per una cúpula de considerables dimensions rematada per una llanterna.
L'Església gabellina demana el vot
Aquests dies es viu una autèntica revolució a Capdepera en el si de l'Església des que el rector de la localitat, Miquel Mulet, anunciàs als fidels que el culte a la capella del Castell i la festa de l'Esperança estaven en perill. Un rosari de divergències amb l'Ajuntament gabellí han aixecat tot tipus de rumors i els més escèptics creuen que tot això acabarà com la processó de Maria. El que és cert és que el panorama està ben emboirat i ningú no va de sermons.
“Hem de demanar perdó i treure els pecats a la llum”
El vicari episcopal per a la formació, Teodor Suau, reflexiona sobre el paper de l'Església a la Mallorca del segle XXI. Com deia Costa i Llobera: "Siau qui sou".
Un expert financer per reflotar els Legionaris de Crist
Un arquebisbe de 74 anys, expert en finances, coneixedor de la docència universitària i membre de diversos dicasteris de la Ciutat del Vaticà, el prelat italià Velasio de Paolis, és l'home que el papa Benet XVI ha designat per reflotar els Legionaris de Crist.
Dos infants ferits en caure des de 4 metres a l'església de Son Cladera
Dos infants de 9 i 10 anys han resultat ferits, encara que el seu estat no és greu, en caure des de quatre metres quan s'ha enfonsat una claraboia sobre la qual caminaven de la parròquia del barri de Son Cladera, a Palma. Segons han informat a Efe fonts del 061, l'avís de l'accident l'han donat uns veïns que es trobaven en el carrer de Nostra Senyora de Bonany a les 17.35 hores.
L'Audiència confirma que part del castell d'Alaró és de l'Església
Bona part de les edificacions del castell d'Alaró són de l'Església. Així ho confirma l'Audiència Provincial de Palma, que ha desestimat el recurs presentat per Llorenç Ordines contra la sentència del mes de novembre de l'any passat, que ja deia que les construccions no eren de la seva propietat. A més, l'Audiència imposa els costs del judici a la família Ordines.
2.000 denúncies contra l'Església d'Holanda per abusos sexuals
La comissió que investiga els abusos sexuals contra menors per part de religiosos d'Holanda anuncià ahir que ha rebut un total de 1.975 denúncies, alhora que va criticar el funcionament de l'entitat creada per la Conferència Episcopal per auxiliar les víctimes.
Vilafranca presumeix d'església
L'església de Santa Bàrbara del poble del Pla comença a recuperar l'esplendor d'un temps, després de les obres de rehabilitació del temple, mitjançant un conveni de col·laboració entre el Govern balear i el Bisbat de Mallorca.El conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, acompanyat del director general d'Arquitectura i Habitatge, Casimir Godia, visità ahir l'església per conèixer de primera mà les millores realitzades. La subvenció atorgada pel departament de l'Executiu balear és de 281.396 euros, destinats a la reforma i a la rehabilitació de les dues cobertes: una inclinada de teula i l'altra, plana, sobre bòvedes. A més, una altra actuació s'ha centrat en la rehabilitació de la façana del campanari, així com els treballs de efectuats a la cúpula, sobre el creuer. Per part seva, el conseller d'Habitatge i Obres Públiques destacà que "en aquest cas, una de les qüestions més necessàries era arreglar la teulada; ho hem fet així perquè no hi hagi més problemes".
«L'Església ha de cercar la seva identitat»
L'Església catòlica ha estat i està en el punt de mira en el si de les transformacions socials pròpies del segle XXI en el món occidental. Ningú dubta de la seva importància en diferents estaments de la societat anys passats, però avui dia s'ha qüestionat i es qüestiona la seva funció social.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula