La correspondència interna de bisbes a Wisconsin directament amb el cardenal Joseph Ratzinger, el futur Papa, mostra que mentre els responsables eclesiàstics van discutir sobre l'expulsió del capellà, la prioritat major va ser protegir l'Església de l'escàndol, assegura el diari a la seva pàgina web.
Els documents procedeixen de la causa judicial oberta contra el sacerdot Lawrence C. Murphy, que va treballar durant més de 20 anys, entre 1950 i 1974, en una escola per a al·lots sords de Wisconsin.
L'arquebisbe de Milwaukee el 1996, Rembert G. Weakland, va enviar dues cartes informant-ne, sense obtenir resposta, el cardenal Ratzinger, que llavors dirigia la Congregació per a la Doctrina de la Fe, encarregada d'estudiar aquests casos.
Després de vuit mesos, el segon responsable al capdavant de la doctrina oficial catòlica, el cardenal Tarsicio Bertone, actualment secretari d'Estat de la Ciutat del Vaticà, va ordenar als bisbes de Wisconsin iniciar un judici canònic secret que podria haver acabat amb a l'expulsió de Murphy del sacerdoci.
Tanmateix, Bertone va parar el procés després que Murphy escrigués personalment a Ratzinger dient-li que ja s'havia penedit i que estava malalt.
"Només vull viure el temps que em queda en la dignitat del meu sacerdoci", afirmava el capellà a la carta que va enviar al futur Papa quan ja es trobava pròxim a la mort, que va ocórrer el 1998. "Sol·licit la seva bondadosa ajuda en aquest assumpte", afegia.
Murphy mai no va ser jutjat o sancionat per l'Església i fins i tot la policia i els fiscals van fer cas omís a les declaracions de les víctimes, segons els documents en poder de "The New York Times", que els va obtenir dels advocats de cinc homes que van demandar l'Arxidiòcesi de Milwaukee.
El 1974, el sacerdot va ser traslladat per l'arquebisbe William E. Cousins de Milwaukee a la Diòcesi de Superior, al nord de Wisconsin, on va passar els seus últims 24 anys treballant amb al·lots en col·legis, esglésies parroquials i en un centre de detenció juvenil, segons el diari.
El New York Times cita el portaveu de la Ciutat del Vaticà, Federico Lombardi, que va reconèixer que era un cas "tràgic", però va afegir que la Ciutat del Vaticà no va ser informada fins 1996, alguns anys després que les autoritats civils investigassin i tancassin el cas.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
por favor que los castren a todos estos pervertidos. A la hoguera con ellos
quin fastig me fa tot els capellans
Esta ben clar que la curia que governa no representa la historia ni els manaments que prediquen. Aquests desgraciats, amorals i degenerats capellans, bisbes,....volien tenir carn fresca a prop i no haver de sortir de casa. El papa diu que la carne es debil idó van per feina.No volen que les dones abortin, volen que lis donin els infants per tenir el rebost ple. Deixau tranquils els vostres fills a la cataquesi...?
Déu, en contra dels homes.
Està clar que Deu no existeix, sinó no deixaria que passassin aquestes coses. O si realment existeix i deixa passar aquestes coses, vaja Deu ens ha tocat!!! P.D: és una reflexió metafòrica.
L'església, aquest meravellós exemple de virtuts celestials. Que venguin tot l'or que hi tenen i el donin al tercer món. Només així se guanyaran la meva simpatia, que no pas el meu credo. Apa, a prendre pel...