L'Església s'escola als hospitals

Aquest exemple és un dels molts conflictes que els comitès bioètics de cada hospital han de debatre, per després regular. Tal com explica Lucio Pallarés, president de l’òrgan consultiu de Son Dureta, els comitès "també regulen, per exemple, què s’ha de fer amb una dona en estat avançat de l’embaràs, però que vol avortar".

Com que els metges gaudeixen d’una certa llibertat de consciència, un facultatiu podria rebutjar dur a terme l’operació d’interrupció de l’embaràs. I aquí entra en joc el paper dels membres del Comitè, ja que hauran de cercar un metge que no anteposi la moral a la seva professionalitat.

Els tèrbols comitès bioètics
Ara bé, si estiguéssim a la Comunitat de Madrid, el comitè de bioètica disposaria d’una cadira reservada per un capellà de l’Església catòlica; el qual també rebutjaria practicar un avortament. Així ho decidí l’Executiu autonòmic d’Esperanza Aguirre, alineada com es troba amb l’emissora episcopal, la COPE, i la Conferència Episcopal de Rouco Varela. Som, però, a les Illes Balears. I tant Francesc Antich, president de Govern, com els seu conseller de Salut, Vicenç Thomàs, rebutgen obertament aquesta possibilitat.

Dani Cámara, vicepresident del Moviment Laic i Progressista (MLP), qualifica de "bestiesa" la presència de capellans a una mesa, la del comitè, que regula aspectes fonamentals de la dignitat: avortament, cures pal·liatives, donació d’òrgans.

Hi ha metges, però, que hi veuen bé la presència de capellans. Segons Emilio Benito, membre del Comitè de l’hospital Joan March, un capella "no és cap problema, sempre que no hagi estat escollit per la seva condició religiosa". I matisa: "És la seva formació en bioètica allò que jo mesur".

A la Unitat de Cures Pal·liatives, de la qual n’és el director, disposam d’un sacerdot per als pacients que demanen el seu consell espiritual. Un servei que també ofereixen a Son Llàtzer, tot i que la penetració eclesiàstica és més àmplia. De fet, hi ha una capella, oberta permanentment, a la qual s’oficien misses. I al seu càrrec hi ha el pare Emilio Ramos, juntament amb altres dos sacerdots més de diferents parròquies de Mallorca.

I són dos els problemes que comporta. Per una part, denuncia Dani Cámara, "s’envaeix l’espai públic". Perquè és diferent que un capellà forani entri esporàdicament a l’hospital, i no que faci feina dins ell. "O sigui, que han institucionalitzat la seva presència", argumenta aquest militant per la laicitat. I demana, en nom del seu col·lectiu, el tancament immediat de dita capella.

Son Espases, interreligiós
A Son Dureta també hi ha una petita sala de credo, amb tants d’anys de vida, 50, com el centre mateix. Son Espases, en canvi, serà un exemple de diversitat religiosa. I és que l’hospital que substituirà el vell Son Dureta, i que actualment es troba en construcció, tindrà més d’un espai de pregaries. Una per als catòlics, com sempre, però també altres per als jueus, musulmans, evangelistes...

"Sinó, seria discriminatiu per a la resta de pacients que professen altres religions", exposa el doctor Pallarés. I tant de bo que cada vegada són més els que demanen assistència religiosa, això sí, no catòlica. Fruit, amb probabilitat, de les ones immigratòries que encara rep l’Arxipèlag.

Les persones immigrades, de fet, tornen a focalitzar el problema en els comitès. Si hi posen un capellà catòlic, "perquè no un rabí, un imam o un aiatol·là?", es demana Lucio Pallarés.