Els dies del Roma locuta, causa finita toquen ja el final. I és que sortides de to, com les del cardenal i secretari d'Estat del Vaticà, Tarcisio Bertone, encenen la ràbia dels cristians de base.
Això és, textualment, el que digué Bertone: "Molts psicòlegs i molts psiquiatres han demostrat que no hi ha relació entre celibat i pedofília, però molts altres han demostrat, m'han dit fa poc, que hi ha relació entre homosexualitat i pedofília".
D'ençà que Bertone obrí boca, moltes d'altres també han parlat. Evidentment, els primers que hi reaccionaren foren els col·lectius de pro drets civils.
Antoni Esteve, promotor del grup de Cristians gais i lesbianes, es mostra, "un pic més", decebut. A més, afegeix amb resignació: "Començ a estar molt fart que surtin amb aquests temes. La relació que fa Bertone és frívola i vergonyosa; és molt poc reflexiva". Així, els creients de base estan escandalitzats. "Quan veus això, et fa ganes no tornar a missa mai més".
Un altre cristià de base i portaveu de Drets humans, Bernat Vicens, ho explicita: "Les seves paraules duran més emprenyament, però no dels amics de l'Església, sinó dels mateixos creients".
Aquí hi ha el quid de la qüestió. No són els rojos, tampoc la maçoneria, ni tan sols els científics evolucionistes; sinó que són les bases que formen l'Església les que es rebel·len.
El moviment el lideren els capellans més arrelats a les seves comunitats, com Llorenç Lladó, actual capellà de Binissalem però provinent de Felanitx. "Aquesta gent (en referència a Bertone) tira la pedra i amaga la mà". Per aquest motiu, creu que fan "molt de mal a l'Església". Encara hi afegeix: "Mira que l'opinió pública ja la teníem en contra!".
És per això que Llorenç Lladó exigeix una rectificació o una explicació de la comparació entre homosexualitat i pedofília. Josep Noguera, capellà d'Alaró, coincideix amb aquesta percepció: "Ni estic d'acord amb el fons -la relació que hi fa- ni amb les formes, ja que és contraproduent". Així mateix, planteja obertament: "Per això, ens aniria millor callar". Ara, cal demanar perdó. "És hora de reconèixer les errades. Quan un pare reconeix davant el seu fill que ell també és humà, i que s'equivoca, no perd autoritat; al contrari, es guanya el respecte del seu fill".
De fet, la recepta de Josep Noguera passa per "una conversió radical de l'Església". Segons ell, el camí és menys jerarquia i més diàleg: "que s'escoltin les bases de l'Església". També confessa: "Aquells han segrestat la veu del poble".
Aquesta anàlisi és compartida per Jaume Santadreu, díscol capellà en el recés. Santandreu, per cert, presenta demà a Manacor i demà passat a Palma el seu assaig Llobacarda. Confessions d'un capellà terrol. Del seu llibre s'espera un contundent míssil a la línia de flotació de la jerarquia.
Pere Barceló, exrector de Puigpunyent, se situa en línia d'atac. "És criminal la pederàstia, però no són culpables només els infractors, sinó que també ho és la immutable estructura piramidal eclesiàstica", ha manifestat recentment en un article publicada a Última Hora.
Fins i tot el poc proper als rojos, Joan Pons (rector de sa Pobla) assegura: "S'haurien de matisar aquestes paraules". Això no obstant, no sembla que, en aquesta ocasió, sigui suficient matisar.
Tomeu Bennàssar, capellà felanitxer a hores d'ara jubilat, posa l'èmfasi en l'actual jerarquia eclesiàstica: "Són neoconservadors que aposten més per la pietat que no per la il·lustració". D'aquí dedueix: "L'actual Església és poc oberta i poc il·lustrada".
Per contra, Bennàssar pot presentar una experiència ben diferent: llicenciat per la Universitat Gregoriana de Roma (1960), també es doctor en Teologia per l'Acadèmia Alfonsiana de Roma. Per ventura, és la perspectiva lletrada la que el condueix irremeiablement a plantejar els dos grans errors de l'Església actual. Primer: "Hi manca democràcia interna, no ens podem expressar". Segon: "Feim una proposta moral molt antiquada i conservadora".
Tot i l'evident descontentament a moltes sagristies, fons oficials del Bisbat de Mallorca declinaren comentar la situació. Així idò, l'immobilisme del Bisbat de Mallorca és evident.
Un antic dirigent del Partit Comunista, calvianer, ho explica així: "Després de la caiguda del comunisme, el cristians són l'única ideologia humanista que queda". Tanmateix, la sectarització eclesiàstica amaga l'humanisme dels capellans del i per al poble. •
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sabeu que us dic: capellanades! No m'interessa. Déu no necessita intermediaris professionals amb sou assegurat. Quan prego Déu m'escolta, per què vull, doncs, capellans heterosexuals, homosexuals, pederastes, integristes o rebels: és el seu negoci, no el de Jesús i manco el meu.