“Hem de demanar perdó i treure els pecats a la llum”

Travessau moments durs.
No per tot el món, només a Occident. Poques setmanes abans de Pasqua sempre surt alguna polèmica: El codi Da Vinci, els ossos del Bon Jesús, els casos de pederàstia, l'homosexualitat... L'Església s'hi ha d'enfrontar. Ara bé, els problemes són una bona oportunitat per ressituar-nos.

Quines són les assignatures pendents del Bisbat?
Potser l'excessiva pressió de l'Església dins la societat. Hem d'aprendre a viure en un món que ens és nou: un món secularitzat en el qual hem perdut el poder cultural i efectiu. La societat demana comptes a l'Església pels seus pecats i l'Església està desconcertada a causa de la progressiva marginalitat. Per nosaltres, però, és una gràcia de Déu.

Això és positiu?
Home, és que de ser l'eix social, hem passat a ser una de tantes ofertes. El fet que avui l'Església sigui molt atacada públicament vol dir que ja no té el poder que tenia abans. Els poders fàctics no són atacats mai.

O sigui que l'Església havia de menester un poc de crítica?
Els atacs ens situen en el nostre lloc, als marges, on més es necessita l'Evangeli. En tot cas, cal matisar que es confon Església amb la seva jerarquia. L'Església és un centre d'interès per la societat i la premsa i sovint no se'n diu tota la veritat.

La jerarquia o la premsa?
No és que es diguin mentides, però tampoc no s'explica tot. Es fa crítica parcial i de vegades desorbitada. Aquí a Mallorca es podria dir que hi ha una campanya contra el Bisbat, sigui vera o no.

Però el bisbe, Jesús Murgui, té la política de no atendre els mitjans de comunicació.
Que hi ha un problema de comunicació és cert, però també ho és que el bisbe parla més del que sembla i ho fa en els seus mitjans: homilies, el full dominical...

Pareix contraproduent perquè no ha evitat el renou.
Potser. Hi ha una mala recepció d'allò que el bisbe diu. Però sí que en parla. El que passa és que la comunicació no funciona, probablement perquè ell no s'hi sent còmode, en aqueixes situacions.

En aqueixes situacions o en aquesta societat?
En aquesta societat.

Cal dir que aquesta illa té una sociologia, caràcter i idiosincràsia molt pròpia.
Sí, és una societat molt complexa, i difícil. Avui el lideratge de l'Església és complicat, perquè és difícil integrar-se, fins i tot per venir a liderar aquesta societat.

N'has de ser part.
O tenir una bona acollida per part dels d'aquí, que no sempre es dóna. I ho dic sent mallorquí.

És més fàcil ser capellà a la Part Forana que a Ciutat?
No, no crec que sigui un problema dels pobles versus Palma. Cal trobar maneres de comunicació.

Però als pobles, el capellà és més proper a la comunitat...
Nosaltres hem fet esforços per trobar-nos darrerament. Si hi ha hagut conflicte, és perquè també hi havia una radical llibertat d'expressió (volguda pel bisbe). Si demanes et responen; ara bé, no sempre allò que tu vols sentir.

Tanmateix, els capellans joves signaren un manifest de lleialtat cap al bisbe, i molts eren reconeguts crítics.
Clar, perquè la crítica és una obligació d'un capellà, ha de fer arribar al bisbe l'opinió de la comunitat.

Hi ha tensions internes?
El conflicte és vida. N'hi ha a qualsevol organització viva. Ara bé, la diferència està en com es resol el conflicte: o bé es fa amb tot l'amor del món, o es fa amb el poder, la violència i l'amagatall.

Fins ara, com s'ha resolt?
Fins ara, i sempre, es resolen mesclades les dues línies. No hi ha possibilitat que sigui al contrari. La contradicció és la nostra gràcia com a creients. Ara bé, arriba la crisi i Càritas està donant una resposta molt seriosa.

Per ventura és que l'Església no sap vendre els seus encerts.
Certament. És una tasca pendent. Hem de viure a internet.

Feis un diagnòstic, però encara no tenim solució.
Lucidesa, honradesa i acció. Hem de demanar perdó quan toca i treure els nostres pecats a la llum pública. El bisbe féu una homilia a Lluc en què assenyalà gràcies, perdó i ajuda com els tres elements claus: un programa.

Pareixen conceptes metodològics, però no continguts. Cal revisar el programa electoral?
L'Església s'ha situat als marges. Des d'aquí aprèn a relacionar-se amb la gent. Els problemes es resoldran sols, si hi som.

Però no teniu posicions populars en temes com els gais.
Alerta, que les polèmiques secundàries no ens desviïn el camí.

Serà capaç?
Rotundament sí. Ens basam en el concepte de la fragilitat. Si un homosexual pateix, nosaltres estarem amb ell. Fa 700 anys que som a Mallorca! i s'han fet moltes coses bones!

També hi ha hagut errades.
D'acord, però ara vivim un temps de purificació.