'El turisme s'ha de reinventar per ser el motor econòmic'
Antoni Riera dirigeix el Centre de Recerca Econòmica de Sa Nostra. L'economia balear ha caigut un 0,4% el tercer trimestre d'enguany, contra el -1,4% del segon trimestre. Així ho posa de manifest l'informe de conjuntura que presentà ahir el director del Centre de Recerca Econòmica (CRE) de Sa Nostra i la UIB, Antoni Riera. Pel que fa final d'any, el CRE preveu que l'economia tanqui el 2010 entre un -0,9 per cent i un -0,8%. Respecte de 2011, Riera calcula que les Illes "poden sortir de la franja vermella". Tanmateix, el director del CRE advertí que el sector turístic de les Illes necessita una imprescindible reconversió "per continuar sent el motor del creixement de l'economia balear". En aquest sentit, Riera indicà que una vegada que s'ha "apagat" el motor de la construcció que ha impulsat el creixement econòmic balear en la darrera dècada, l'altre motor, el sector turístic, no ha estat capaç d'"estimular l'economia de manera suficient", encara que enguany hagi "resistit" la crisi.
El 2011 encara “no es recuperarà” el mercat de treball
El Govern balear preveu que l'economia de l'Arxipèlag creixi un 0,7% l'any 2011 i que enguany ho faci un -0,5%. Així es desprèn de l'informe de conjuntura econòmica de Balears que ahir presentaren el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera; i el director general d'Economia, Andreu Sansó. Tanmateix, ambdós foren clars en indicar que "la pujada de l'economia balear no es traslladarà de manera automàtica al mercat de treball". En aquest sentit, des del Govern balear sostenen que el 2011 "encara s'incrementarà el nombre d'aturats", encara que ho farà "amb menors proporcions que l'any passat". Amb tot, el conseller Manera no volgué augurar el moment en què es recuperarà el mercat de treball illenc. "És molt difícil de predir", indicà, i afegí que, "com en totes les economies madures, el creixement econòmic no es correlaciona amb la creació de llocs de feina".
“La cogestió no permetrà decidir el preu de les taxes”
Germà Bel (les Cases d'Alcanar, Terres de l'Ebre, 1963) és catedràtic d'Economia a la Universitat de Barcelona i acaba de publicar el llibre España, capital París, en el qual troba els suficients arguments per demostrar que "una modesta ciutat del centre peninsular, Madrid, es converteix, en tres segles, en la capital total i indiscutida d'Espanya". Ahir va ser a Palma per parlar sobre l'actualitat i el futur de la cogestió aeropurtuària. Creis que l'actual model d'AENA respon a un control polític... El model AENA respon a un model de dictadura militar, en termes estrictes. Als anys 50 hi va haver dos models i, des de llavors, la majoria de països han evolucionat cap a un model de gestió individual. Espanya i Romania són els únics que mantenen un sistema centralitzat. I s'ha mantingut per motius de control polític.
Balears sortirà de la crisi el 2011, però reduir l'atur costarà més
Les Balears sortiran de la crisi l'any vinent. S'hi preveu un creixement econòmic del 0,6% del PIB, tot i que això no tindrà un efecte directe sobre la creació d'ocupació, que es recuperarà més lentament. Aquestes són les previsions que exposaren ahir en la mesa d'Economia els consellers de Presidència i d'Economia, Albert Moragues i Carles Manera, "amb tota la cautela i precaució possibles", reconegué Manera. Ambdós justificaren la decisió de prorrogar els pressuposts als agents econòmics i socials. Les previsions de l'Executiu se sustenten en els darrers indicadors econòmics, que es consideren positius. I és que després del "cataclisme" de 2009, quan l'economia va caure un 2,7%, les Balears tancaran aquest 2010 amb una caiguda menor, del 0,9%, tot i que durant els darrers tres trimestres de l'any s'hauran produït registres en positiu, d'entre el 0,3 i el 0,5%. Si, en tres anys (2007-2009), la "draconiana" caiguda dels ingressos de la Comunitat ha estat d'uns mil milions d'euros (fins a situar-se en els nivells del 2003, just abans que començassin a créixer), ara s'han començat a recuperar els ingressos tributaris i, tot i que enguany es preveia ingressar 1.965 milions, a finals de juliol ja se n'havien recaptat 1.071.
El dret a la ruïna
Els ciutadans tenim dret que els mals empresaris s'arruïnin talment ens arruïnam els particulars que, estimulats pels apòstols de la cobdícia, invertim malament en borsa o, simplement, confiats en l'alegria dels bancaris compràrem un pis que a mig pagar el banc ens executa i encara, i per a més greuge, li devem doblers.
La universitat, motor de la nostra societat
Divendres, al Diari de Balears apareixia un article que ens informava de la contribució econòmica de la Universitat de les Illes Balears a la nostra societat. Com que em vaig quedar amb ganes de saber-ne més, m'he descarregat l'informe complet i me l'he llegit.
L'IPC puja el novembre un 0,7 % a les Balears i la taxa interanual se situa en el 2 %
L'Índex de Preus de Consum (IPC) ha augmentat a les Balears un 0,7 % durante el passat mes de novembre respecte al mes anterior, de manera que la taxa interanual es va situar en el 2%, segons dades facilitades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Amb aquest augment, la inflació acumulada se situa a les illes en el 2,1%.
La reforma de les pensions ha causat un “impacte de confiança”
La portaveu del Govern, Joana Barceló, ha subratllat que el pacte per a la reforma de les pensions subscrit avui pel Govern i els principals sindicats i patronal ha tingut un "impacte de confiança" immediat als mercats financers, el que demostra que és un acord "positiu" per a l'economia.
Manera admet que el deute públic no és mai un bon negoci per a l'emissor
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha admès avui que "emetre deute públic mai és un bon negoci per a qui ho fa", encara que ha defensat que la sortida al mercat de títols de deute del Govern a un interès del 4,75 per cent és una bona operació per a les arques públiques.
El Govern vendrà 100 milions més de bons de deute
El conseller d'Economia i Hisenda, avui, durant les declaracions als periodistes. Foto: J. Torres. Els bons per finançar el deute de les Illes Balears es venen bé. El conseller d'Economia, Carles Manera, va dir ahir que a les dues del migdia del primer dia -dilluns- ja s'havien venut 100 dels 200 milions d'euros. És per això que va afegir que, "si feim una previsió en funció d'ahir -per dilluns-, no és agosarat que haurem d'emetre 100 milions més". De fet, el conseller, quan va anunciar la setmana passada que el Govern vendria 200 milions d'euros del deute públic del 2010 en forma de bons, ja va assenyalar que, si hi havia prou demanda, l'operació s'ampliaria un 50%, fins als 300 milions. Ara, ha quedat clar que la demanda hi és i, per tant, tan sols és qüestió de temps que l'Executiu ordeni l'ampliació de la venda. Manera -que parlà en un descans de les jornades que el grup parlamentari socialista tancà ahir mateix a la seu del partit a Palma- insistí que els bons del Govern havien tingut una "sortida espectacular" i que "l'estalviador hi ha vist un producte interessant".
El Govern ven per primer pic 200 milions de deute als ciutadans
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, en una sessió parlamentària. Foto: P. Bota. El conseller d'Economia, Carles Manera, va anunciar ahir que dilluns el Govern començarà a vendre bons 'patriòtics' de deute públic per valor de 200 milions. Per primer pic en la història de l'Executiu balear, doncs, es vendrà el deute directament als ciutadans. Qui vulgui comprar-ne, ho haurà de fer abans del 4 de febrer a les dues del migdia i haurà d'estar disposat a gastar-s'hi, com a mínim, 1.000 euros. Les condicions de l'operació exclouen expressament les empreses i els fons d'inversió, els bancs i les caixes, les asseguradores, els fons de pensions i les societats gestores. A més, cap inversor no podrà comprar-ne més de dos milions d'euros. Ara, si hi ha molta demanda, tal com preveu Manera, l'operació es podrà ampliar fins a 300 milions.Qui estigui interessat a comprar deute públic balear ho haurà de fer a través de la Caixa, l'entitat que dirigirà l'operació, o bé via Sa Nostra, la Banca March, el Banc de Sabadell i el Deutsche Bank. Els interessos es cobraran en un sol pagament el 15 de febrer de 2012. D'aquesta manera, el Govern pretén cobrir la major part del deute pendent de l'any passat, que fins ara havia col·locat amb crèdits a curt termini.
Bauzá reclama “seguretat jurídica” per reactivar el turisme
El president del PP de Balears, José Ramón Bauzá, ha reclamat "seguretat jurídica" i "treball conjunt entre les administracions i la iniciativa privada" per aconseguir la reactivació del sector turístic.
“El canvi és d'urgència nacional”
El president del PP, Mariano Rajoy, demanà ahir, en el transcurs de la clausura de la I Cimera del PP a l'exterior, eleccions generals anticipades, perquè "com més temps siguin allà i més tardin a donar la paraula als espanyols, més car ens costarà a tots".
Hem de créixer o és millor tornar petits?
A Mallorca sempre hem estat desconfiats de mena. Record el meu padrí, que em deia que no entenia de cap de les maneres com podia funcionar un negoci en el qual el propietari no hi pogués ser present mentre els treballadors feien la seva feina.
L'atur cau el desembre i les Balears tanquen l'any amb 91.288 desocupats
Joana Barceló ha pronosticat que les dades de l'atur descendiran el 2011. Foto: P. Bota. Les Balears registraren 91.288 persones sense feina en el darrer mes de l'any. Aquesta xifra suposa un 0,83% d'aturats (761) manco que el novembre. Així, per primera vegada des de 1996 es redueix l'atur un mes de desembre amb relació al novembre. Això no obstant, les Illes tancaren el 2010 amb 190 (0,2%) desocupats més que fa un any. Amb tot, es tracta de la segona comunitat amb el creixement interanual més petit. Des del Govern balear asseguren que el descens de la desocupació el desembre "consolida" la millora del mercat laboral illenc el 2010 i permet augurar que en el 2011 "començarà a reduir-se l'atur", encara que aquesta "inflexió" no ha d'ocultar el problema que representa l'existència de 91.288 aturats.
El 91% de les empreses de les Balears preveu mantenir les seves plantilles
El 91% de les empreses de les Balears preveu que en el primer trimestre de 2011 mantindrà estables el seu nombre de treballadors respecte al mateix trimestre de 2010, segons l'últim Baròmetre del Treball de les Illes Balears. Aquesta enquesta, realitzada per l'Observatori del Treball de les Balears i difosa avui pel Govern, es refereix a la situació de les empreses quant a ocupació i xifra de negoci durant el quart trimestre de 2010, i a les seves expectatives del primer trimestre de 2011. CCOO i UGT diuen que el 2011 serà un any de pocs avenços econòmics
L'economia balear creixerà el 0,6%
El Govern balear confirmà ahir la seva previsió que l'economia balear creixerà el 2011, en concret un 0,6%, i confia que no s'assoleixi enguany ni el que ve la xifra de cent mil aturats, la resultat del "desmesurat" creixement de la construcció en altres legislatures. L'economia de l'Arxipèlagr, assegurà el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ja està creant ocupació gràcies al dinamisme del sector serveis i de les noves tecnologies; una altra qüestió diferent és quina quantitat dels actuals aturats (92.000 el novembre) podrà assumir el mercat laboral de Balears, on s'han desplaçat milers de treballadors arran del "boom" de la construcció.
Caixa Rural Balears i Cajamar signen la fusió
Els presidents de Caixa Rural de Balears i de Cajamar, Gabriel Roca Roca i Antonio Pérez Lao, van formalitzar ahir davant notari l'escriptura de fusió de les dues entitats, que començaran a operar de forma conjunta el 13 de febrer. Amb la seva integració, aquestes caixes sumen 988 oficines, 5.200 empleats, 2,5 milions de clients i 53.000 milions de negoci gestionat, segons dades facilitades per les entitats. Amb l'acte de la firma d'escriptura, les dues caixes donen per conclòs el procés que s'inicià el passat 16 de juliol amb l'acord adoptat pels consells rectors de les dues entitats, que va ser ratificat per les assemblees generals celebrades el 19 d'agost i que ha obtingut l'informe favorable del Banc d'Espanya, la Conselleria d'Economia i Hisenda del Govern balear i el Ministeri d'Economia i Hisenda. El president de Caixa Rural de Balears, Gabriel Roca, remarcà "l'afinitat" d'ambdues entitats en la forma similar "d'entendre el projecte i els reptes de futur que tenen avui dia les caixes rurals". El resultat ha estat, segons subratllà, "una entitat renovada, transparent i en benefici de tothom", tant dels socis i clients com dels empleats i de la societat balear en general.
Carles Manera signarà l'ordre de la pròrroga dels pressuposts abans del 31D
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, firmarà abans del 31 de desembre l'ordre de la pròrroga pressupostària, a fi que es publiqui al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i entre en vigor a partir de l'1 de gener de 2011. Així ho han informat a Europa Press fonts de la Conselleria de Economía i Hisenda, que han apuntat que encara queden alguns "serrells" abans que Manera rubriqui l'ordre, que suposarà la pròrroga dels comptes públics de 2010 per a 2011, després que l'Executiu no assolís un acord amb UM i el PP, després de l'oposició d'aquestes dues formacions a l'increment dels impostos a les rendes més altes propugnat pel Govern per augmentar els ingressos.
CAEB preveu que l'economia balear es recuperi el 2014
"L'economia balear començarà a créixer de veres el 2014", assegurà ahir el president de la CAEB, Josep Oliver, durant la presentació de l'Informe de conjuntura econòmica de la patronal balear. Oliver, que no donà una estimació de creixement per al 2011, considerà "positiu" el 0,6% que preveu el Govern balear i indicà que es tracta d'una xifra "difícil" però "possible i desitjable". Tanmateix, el president de la patronal recordà que "fins ara no ha millorat tant com voldríem" i retardà fins al 2012 "l'inici del creixement". Sobre el 2010, la CAEB estima un decreixement de l'economia balear del -1,21% i només les Pitiüses, amb un 0,43%, presenten signe postiu. Per sectors, tots regitren signes negatius, encara que els serveis, amb un -0,6%, són els que presenten un millor comportament. Per contra, la construcció és la que ofereix els pitjors resultats, amb un decreixement del -5,3%. En qualsevol cas, Oliver destacà "la disminució dels signes negatius" respecte de l'any passat. D'altra banda, el president dels empresaris baleras sosté que allò "més preocupant és el nombre d'aturats i els factors externs que no podem controlar", en al·lusió a situacions com la recent vaga dels controladors o l'erupció del volcà islandès.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent