El Consell, com un proveïdor més
La manca de liquiditat que pateix el Govern per la crisi econòmica és tan severa que negocia amb el Consell de Mallorca per pagar-li part dels 40 milions d'euros que li deu a través de la fórmula del confirming. Igual com fan les empreses que proveeixen de serveis la Comunitat, la institució insular, si vol cobrar, haurà de recórrer als bancs i pagar-ne els consegüents interessos. D'aquesta manera, per tant, la transferència entre dues administracions acabarà tenint un sobre cost per als ciutadans i uns beneficis per a les entitats financeres.
Cauen a la meitat els ingressos del Govern per tributs immobiliaris
La crisi, sobretot la immobiliària, afecta amb tota la seva cruesa el Govern. Només durant el primer trimestre d'enguany els ingressos públics per imposts vinculats al sector immobiliari han baixat a la meitat. Però també cauen tots els altres tributs que ingressa la Comunitat Autònoma, bé per l'aturada en el consum o per l'increment de l'atur.
La reforma més gran des del crac del 29
El president dels Estats Units, Barack Obama, presentà ahir la seva proposta de reforma de l'actual sistema financer, que passa per atorgar més instruments al Govern per controlar o, fins i tot, liquidar grans empreses que puguin posar en perill l'economia del país en cas d'una fallida i per donar més poder a la Reserva Federal (Fed) per evitar en el futur noves crisis com l'actual.
241 reinserits en plena crisi
Si la reinserció laboral fos una llarga línia dibuixada, a un punt hi hauria les empreses i a l'altre, ben lluny, les persones en risc d'exclusió social. Entremig, hi trobaríem prejudicis, i molts. Per unir els dos extrems existeix el programa Incorpora, coordinat i finançat per l'Obra Social de la Caixa. D'ençà de principi d'any, aquest programa ha aconseguit reinserir en el món laboral a les Balears 241 persones, i la xifra total dels darrers quatre anys puja fins a 733.
Unitat contra la crisi
Una crida a la unitat contra la crisi econòmica i la necessitat d'una major cooperació internacional per superar els reptes actuals. D'aquesta manera es pot resumir el contingut de la 64a Assemblea general de les Nacions Unides iniciada ahir a Nova York. La reunió, tot i ser presidida pel secretari general, Ban Ki-moon, fou eclipsada pel president dels EUA, Barack Obama, que parlava per primera vegada davant els caps d'estat i de govern, els ministres d'Exteriors i els ambaixadors dels 192 països que hi assisteixen.
PP i UM no accepten un pacte global amb Antich
Les reunions del Consolat entre el president i els responsables del PP i d'UM acabaren com havien començat: sense acords. Ni uns ni altres donaren suport al pacte global plantejat pel cap de l'Executiu, Francesc Antich, per superar la crisi institucional i l'instaren a dur els punts de la seva proposta al Parlament, on el Pacte ja no té majoria, per negociar-los. Ahir, però, l'amenaça de la moció de censura desaparegué. A diferència de la setmana passada, el màxim responsable conservador, José Ramón Bauzá, ja no parlà de moció de censura i es limità a deixar la pilota a la teulada al cap del Govern. Gabriel Cañellas no és partidari d'una moció de censura Melià: "Antich és realment el responsable de desestabilitzar Balears"
Del tigre de paper al gegant dragó asiàtic
Mentre que la resta del món ha registrat caigudes considerables en les seves economies, el creixement del Producute Interior Brut (PIB) de la Xina ha estat del 8,7% el 2009, i amb unes previsions de creixement d'entorn del 9% per als propers dos anys, segons el Banc Mundial (BM).
Alemanya s'estanca, França creix i Espanya...
L'economia europea es va mantenir en el camí del creixement entre octubre i desembre de 2009, quan el PIB va augmentar un 0,1% a la zona de l'euro i a la UE a un ritme inferior al del trimestre anterior, mentre que Espanya va continuar en recessió, amb una caiguda del 0,1%. L'evolució registrada en l'economia europea suposa, no obstant això, un alentiment en comparació amb el trimestre anterior, en què els països de la moneda única van avançar un 0,4% i la UE, en conjunt, un 0,3%, segons les dades publicades ahir per l'oficina d'estadística de la UE, l'Eurostat.
Calvo reconeix que és “factible” una moció de censura del PP de Palma
La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha reconegut avui la possibilitat que el PP presenti una moció de censura a l'Ajuntament, mesura que, ha afirmat, "és factible des del 16 de juny de 2007", moment en què va ser constituït l'actual equip de govern municipal.
Antich cita PP i UM per pactar l'acció de govern
El president Francesc Antich sap que governa en minoria. Ha de pactar si vol aprovar res i hi actua en conseqüència, encara que ho dissimula. Ahir presentà una proposta de pacte contra la crisi econòmica que, de fet, és un intent d'acordar amb UM i el PP els principals projectes que preveu tirar endavant el Govern. El pacte contra la crisi econòmica, que consta de tretze punts, és més aviat un pacte per fer front a la crisi institucional. Antich mateix digué que era "una aposta clara pel consens per intentar trobar l'estabilitat". El PSM avisa que una moció de censura a Cort provocaria «inestabilitat» Grosske veuria "extravagant" un pacte PSIB-PP a l'Ajuntament de Palma Calvo reconeix que és "factible" una moció de censura del PP de Palma
El suport d'Europa a Grècia queda en un compromís
El president de l'Eurogrup, Jean Claude Juncker, afirmà ahir que els països de l'Eurozona han acordat posar en marxa "una mesura coordinada de suport a Grècia", amb la condició que, encara que compleixi el compromís de reduir el seu deute públic quatre punts per a enguany, hi hagi la circumstància que continuï sent atacada en els mercats financers. "Els membres de l'Eurogrup estan d'acord a fer el que faci falta per salvaguardar l'estabilitat monetària i financera. Grècia no està aïllada, sola ni desarmada enfront dels atacs dels quals pugui ser objecte", manifestà Juncker, primer ministre de Luxemburg, després de la cimera informal de la UE que donà suport a Atenes. De totes maneres, Juncker explicà que els estats membres no havien acordat els detalls d'aquest "instrument coordinat" de suport al Govern hel·lènic durant la reunió d'ahir, si bé es referí a la possibilitat que es materialitzi en ajudes bilaterals d'alguns països comunitaris. Tanmateix, el president de l'Eurogrup assegurà que no farà falta recórrer a aquesta eina, convençut "que els compromisos assolits per Grècia", com també el "fort suport" proporcionat pels líders europeus, "seran acceptats pel mercat".
La facturació del comerç minorista mallorquí cau un 11%
El comerç minorista de Mallorca ha facturat el 2009 un total de 3.212 milions d'euros, 388 milions menys que l'any anterior, el que suposa una caiguda del 10,78 per cent. En relació amb l'any 2007, la diferència és encara major i assoleix els 488 milions, amb la qual cosa el descens de l'activitat al llarg d'aquests dos exercicis es tradueix en una caiguda del 13,19% en les vendes.
Bona acollida a les mesures d'Obama contra la banca
Barck Obama durant la presentació de les seves mesures. Les propostes anunciades pel president nord-americà, Barack Obama, per limitar les dimensions dels bancs i restringir-ne les activitats especulatives per la "resistència" de les mateixes entitats a adoptar mesures que ajudin a prevenir futures crisis financeres ja han provocat tota mena de reaccions, especialment en el si de la Unió Europa. De fet, el comissari d'Afers Econòmics, Joaquín Almunia, va considerar "molt justificades" les iniciatives anunciades dijous pel president nord-americà, Barack Obama, i va destacar que la UE ja pren mesures per millorar la regulació financera, encara que va admetre que aquestes reformes topen amb "dificultats", no per la resistència dels bancs, sinó per la "temptació" d'alguns estats membres d'optar per "solucions estatals" en lloc de per respostes comunes a escala de la UE.
Junts per combatre l'atur
El president del Govern, Francesc Antich, assegurà ahir, després de reunir-se amb representants de les entitats financeres, que l'Executiu i la banca coincideixen en la necessitat de "sumar esforços per reactivar l'economia i mantenir els llocs de feina" perquè l'atur és "l'element a combatre". Antich i els consellers d'Economia i Hisenda, Carles Manera; Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero; Assumptes Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago; i Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives, es van reunir ahir amb representants de les entitats financeres de les Illes per analitzar l'accés al crèdit per part d'empreses, particulars i institucions.
El 42% d'aturats, de menys de 3 mesos
Fins a un 41,9% dels descoupats de les Balears s'inclou en el grup d'atur de tres mesos o menys. Així, la mitjana de persones corresponent a aquest grup durant 2009 ha estat de 31.115. Aquesta dada es desprèn de l'informe de conjuntura laboral del Govern que analitza la mitjana del conjunt de l'any passat i en el qual es posa de manifest que a les Illes la gent desocupada es caracteritza pel fet de pertànyer als grups de menys durada.
Dos anys de friccions
Les friccions entre Unió Mallorquina i els seus socis del PSOE i del Bloc ni són recents ni s'han circumscrit exclusivament al Consell de Mallorca. Fins ara la més forta s'havia viscut al Parlament on, amb la crisi vinculada a la imputació del diputat Tomeu Vicens, es posà en joc la majoria que dóna suport al Govern. Però les crisis del Consell no han quedat enrere, sobretot arran de la qüestió de Son Baco. Ara, dos anys després, el Pacte a la institució insular està romput.
Hi ha entre 2.500 i 3.000 palmesans que passen fam
"Calculam que hi ha entre 2.500 i 3.000 persones que passen gana a Palma", diu Bernat Vicens, president de Mallorca Sense Fam. Explica que és una xifra aproximada però que és evident que els menjadors socials de ciutat s'han desbordat. "Només cal veure les coes de cada matí davant dels Caputxins que fan la volta a l'edifici", apunta Vicens. Com aquest, molts altres centres. El Refugi, al carrer Gaspar Aguiló, ha duplicat el nombre de sopars i ara fa dos torns cada nit.
La crisi beneficia la salut
Les crisis econòmiques no són bones per a la butxaca, però poden ser bones per a la salut, segons un estudi sobre les tendències sanitàries durant els 20 anys entorn de la Gran Depressió. Investigadors de la universitat de Michigan van revelar que l'esperança de vida havia augmentat sis anys entre 1929 i 1932, de 57 a 63 anys, entre homes i dones i entre diferents races. El nombre de morts per malalties, accidents i mortalitat infantil també va caure durant la Gran Depressió.
Sense els 400 euros i amb l'IVA pels niguls
El Govern de l'Estat espanyol va prendre ahir tres decisions definitives: apujar un punt l'IVA reduït i dos punts el general, suprimir la deducció de 400 euros en l'IRPF i elevar la tributació dels instruments de l'estalvi al 19% i al 21%. Aquestes són les principals mesures fiscals incloses en el projecte de llei dels pressuposts generals de l'Estat, aprovat ahir en un ple del Consell de Ministres extraordinari. Amb aquestes maniobres, l'Estat espera ingressar 10.950 milions d'euros en dos anys, dels quals 6.500 s'obtindran l'any que ve i la resta el 2011.
“El canvi climàtic serà més devastador que la crisi”
El president espanyol parlà sobre nous reptes a afrontar desde la política coordinada dels països. Foto: Efe. "El canvi climàtic serà més devastador que la crisi econòmica". Amb aquestes paraules es referí el president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, als reptes econòmics i mediambintals del món actual, que es debaten aquests dies en la 64a Assemblea general de Nacions Unides a Nova York. En el seu parlament davant els representants dels 192 països presents a l'Assemblea, Zapatero va defensar ahir la importància d'un multilateralisme "eficaç, responsable i solidari", i ho féu centrant el discurs en torn dels cinc pilars: L'aliança de civilitzacions, el canvi climàtic, el desarmament nuclear i els objectius del mil·lenni. En la seva intervenció, el president espanyol, assegurà que el món no està davant de la primera crisi de la globalització, sinó la primera crisi de la governança global, "d'una globalització insuficientment governada.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán