Margalida RamisPalma14/02/10 0:00
TW
0

Mentre que la resta del món ha registrat caigudes considerables en les seves economies, el creixement del Producute Interior Brut (PIB) de la Xina ha estat del 8,7% el 2009, i amb unes previsions de creixement d'entorn del 9% per als propers dos anys, segons el Banc Mundial (BM). La professora i investigadora del grup de recerca en economia pública i del desenvolupament de la Universitat de les Illes Balears Lucia Mangiavacchi (Florència, 1980) ens ajuda a entendre el fenomen xinès, que en la seva transició cap a una economia de mercat s'ha desmarcat de la resta de països que també provenien d'una economia socialista. En l'any de la recessió mundial, una política d'increment de la despesa pública i aportar més liquiditat, són dues mesures extraordinàries que ha dut a terme el Govern xinès i que fa notar la professora.

Segons Mangiavacchi, el principal èxit d'aquesta economia, "amagada fins als anys vuitanta", rau en una transició "lenta i molt controlada" per part de l'Estat, "a diferència de les altres economies socialistes". "Si bé s'ha obert l'economia del país, no s'han privatitzat les empreses públiques de manera immediata i l'Estat ha controlat les inversions", explica la professora, a més de detallar que la Xina "primer ha crescut i després ha iniciat el procés de liberalització".

Elements de força

Mangiavacchi, a més, considera rellevant per entendre el creixement econòmic xinès la política industrial del país, "bastant ben planejada", a més de les inversions estrangeres. Des de l'Estat s'ha fomentat la inversió estrangera en noves tecnologies, per pal·liar-ne la mancança en aquest sector, sosté la professora, qui posa de relleu el fet que les societats havien de ser compartides. Això és, els xinesos tenien part d'aquestes societats de capital estranger. Així, uns aporten capital i base tecnològica, mentre que els xinesos aporten la mà d'obra. I és que els recursos humans són un dels grans "elements de força" del país. D'aquesta manera, "el fort teixit empresarial s'ha beneficiat de les inversions estrangeres", explica la professora, qui conclou que, davant d'aquest escenari, el creixement de l'economia xinesa es basa en "la inversió en altres països i una demanda interna molt important".

Els lligams amb altres països

Un altre fenomen rellevant que destaca, i estudia la professora, és el lligam que s'ha creat, des de 2003, entre la Xina i altres indrets del món en via de desenvolupament, especialment de l'Àfrica i l'Amèrica Llatina. Des d'aleshores, la Xina ha fet una gran inversió en alguns d'aquests països, que Mangiavacchi atribueix a una relació purament comercial. "S'ha de tenir en compte que les matèries primeres són més aviat escasses a la Xina, i en necessita moltes".

En aquest sentit, la professora recorda que des del 2004 la Xina és el segon consumidor mundial de petroli, "fet que n'explica prou bé les relacions internacionals dels darrers anys".