Entre gener i març, els ingressos de la Comunitat a través de l'Impost de Transmissions Patrimonials han davallat un 60,7%, segons posen de manifest les dades de la Inspecció General del Ministeri d'Economia i Hisenda, facilitades per la Conselleria. Dels 64,9 milions recaptats el primer trimestre de 2008, s'ha passat a 25,3 milions. Per aquest impost, que grava la compra d'habitatges de segona mà, de vehicles usats i la constitució de societats, les arques autonòmiques han deixat de percebre en tres mesos 39,1 milions.
La caiguda d'aquest impost a les Illes gairebé duplica la que es produeix a l'Estat en el mateix període, del 35,4%, i s'explica perquè els efectes de la crisi immobiliària han arribat amb retard, però de cop, a l'Arxipèlag. Això provoca que, per primer pic en la història recent, es registrin a les Balears baixades d'imposts superiors a les que es viuen a l'Estat, quan fins ara els ingressos tributaris sempre s'havien mantingut millor.
Però no és aquest l'únic impost que cau d'una manera espectacular. També ho fa un altre de relacionat amb la crisi del sector immobiliari. L'Impost d'Actes Jurídics Documentats, que grava la constitució d'hipoteques, davallà un 46,8% durant el primer trimestre en relació amb el mateix període de l'any anterior. Si en els tres primers mesos de 2008 s'ingressaren 39,3 milions, ara n'han entrat 18,4 menys, 20,9 milions. La davallada també és més forta que a la resta de l'Estat, del 34,4%.
Encara que no estaria tan relacionat amb la crisi, l'impost de successions i donacions, que grava les herències i les donacions, pateix igualment una important retallada, del 31,9%, quan a la resta de l'Estat s'ha incrementat un 2%. Per aquest tribut, el Govern ha deixat de cobrar 4,6 milions.
Però la crisi immobiliària i la crisi en general també es deixen notar en els dos imposts més importants pel que fa a la recaptació. L'IVA experimenta un retrocés per la contracció del consum i l'IRPF cau per l'augment de l'atur. A diferència dels imposts vinculats al sector immobiliari, tant l'IVA com l'IRPF davallen menys a les Illes que a la resta de l'Estat, segons les dades de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària.
En el cas de l'IRPF, la minva dels ingressos és de l'11,1%. S'ha passat d'una xifra de 405,1 milions durant el primer trimestre de l'any passat als 360,2 d'ara, 44,9 milions menys. Quant a l'IVA, la disminució és del 19%: passa de 217,7 milions a 176'4. En total, són 41,3 milions menys que entren.
La forta baixada en els tributs -només aquests suposen una entrada de 148,3 milions menys per a la Comunitat en tres mesos-, lligada a l'establiment d'un sostre de dèficit del 2,5% del PIB per a l'any que ve, obligaran el Govern a retallar el pressupost per a 2010. El conseller d'Economia, Carles Manera, estima la reducció en un 4'5% respecte d'enguany. La retallada es produirà, bàsicament, en despesa corrent i s'intentarà mantenir la inversió pública i no tocar la despesa social.
I això, sempre que es compleixi la promesa de l'Executiu central de tancar la millora del finançament abans de l'estiu. Si no, la situació de les finances públiques s'agreujaria encara més. Pel conseller, no es pot parlar de "brots verds" a l'horitzó econòmic balear, tot i que hi ha quatre "símptomes positius" en els primers mesos de l'any:un augment de la construcció a Eivissa, un increment de la despesa turística, la creació de llocs de treball el mes passat i la pujada forta de l'obra pública. Amb tot, Manera preveu revisar a la baixa aquest juliol la previsió de creixement econòmic per a 2009, que entraria en recessió i se situaria clarament en percentatges negatius.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No importa, abans de parlar recorda gràcies a qui Alemanya té més serveis socials, més ajudes, etc. No fou precissament gràcies a l'esquerra, fou a partir de l'any 1933. Només era un incís, l'esquerra i la dreta actualment ja no existeixen, són el mateix. Les úniques polítiques diferenciades que fan són les de la publicitat, millor dit propaganda ja que la pagam tots, i les paraules que diuen. Però hem de ser lo suficientment madurs per deixar de banda els discursos barats i les paraules i fixar-nos amb els fets.
A tota aquesa gent obsecada en negar les diferències entre polítiques de dreta i esquerra els demanaria que llegissin un poc de la història de la humanitat, i a més que féssin l'esforç, no cal gaire, de pensar en les forçes que mouen la societat. Els demanaria una mica de maduressa en el seu pensament, això si no estan directament al servei de la dreta, que no m'extranyaria gens. En fí esper que la majoria ho tingui mes o manco clar.... la majoria que pensa, clar, ja que la majoria que vota està clar que no és massa donada a aquests exercicis....
Comencem per tancar IB3.
No obstant, un te la impressió que el Govern fa com si sentís ploure. No veig ni que s'adapti a la situació, ni que demani cap esforç als ciutadans, ni que prediqui l'austeritat, ni que renuncii a cap dels projectes. Plou, però tot és culpa dels altres
Entre detres i esquerres nomes hi ha matissos, per tenir bon finanac,ament, necessitam no dependre de ningu..ser independents...lo important es l,eix nacional -espanyol v. catala-, tot lo demes es perde el temps.
Si la socialdemocràcia desapareix del mapa que sigui és perquè no ofereix solucions polítiques viables i operatives. Ni més ni pus. No hi ha dreta ni esquerra sinó solucions bones o dolentes. Això de dreta i esquerra és pur màrqueting dels partits polítics per beneficiar-se'n. Quan no els convé, bé que se n'obliden (vegeu, govern basc actual, darreres eleccions basques). Endavant les bones idees i les actuacions millors.
La gent és incapaç de distinguir entre les polítiques dels governs de dreta i d'esquerra. Al final acaba colant allò que tots són iguals, i la consequència és que la socialdemocracia desapareix del mapa polític europeu. Si l'esquerra vol sobreviure, haurà de canviar el seu discurs.
Tot això és la conseqüència lògica d'un sistema tributari regressiu basat, de cada vegada més, en el tràfic comercial. Aquest sistema té com a avantatges, que és manco visible pels contribuents, i el seu pagament va associat a una activitat no específicament tributària. L'exemple més clar és que quan un compra benzina no té la sensació que, en realitat una bona part del que paga no és benzina, sinó impostos. Aquest sistema, per contra té molts d'inconvenients, entre ells que depèn en bona mesura del mercat. Però aquest no és el seu inconvenient més gran, sinó que és la seva injustícia. Així la meva padrina, que té un pensió de 580 € quan compra un quilo de patates ha de pagar el mateix impost que el Sr. Florentino Pérez. Per cent, un Sr. que deu una milionada al sistema tributari, i li deixen pagar 95 milions per una "estrella del futbol" i no passa res.... Diners n'hi ha, i molts, i els que han de pagar impostos són els que en tenen, i no els assalariats de sempre. És indignant veure com en Zapatitos elimina l'impost de patrimoni, que només paguen les fortunes, i a la vegada, augmenta l'impost de les benzines, que hem d'emprar tots per anar a fer feina. Només un sistema fiscal progressiu i just ens pot salvar de situacions com la que patim.
És ben fàcil d'arreglar: que augmentin els imposts als rics.