“El canvi climàtic serà més devastador que la crisi”

"El canvi climàtic serà més devastador que la crisi econòmica". Amb aquestes paraules es referí el president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, als reptes econòmics i mediambintals del món actual, que es debaten aquests dies en la 64a Assemblea general de Nacions Unides a Nova York. En el seu parlament davant els representants dels 192 països presents a l'Assemblea, Zapatero va defensar ahir la importància d'un multilateralisme "eficaç, responsable i solidari", i ho féu centrant el discurs en torn dels cinc pilars: L'aliança de civilitzacions, el canvi climàtic, el desarmament nuclear i els objectius del mil·lenni. En la seva intervenció, el president espanyol, assegurà que el món no està davant de la primera crisi de la globalització, sinó la primera crisi de la governança global, "d'una globalització insuficientment governada", per la qual cosa va instar els presents a "aprendre la lliçó" i a afrontar els nous reptes del segle XXI des d'una acció política coordinada i un enfocament multilateral.

Referent a l'Aliança de civilitzacions, recordà que ell mateix proposà la seva creació i assegurà que cada cop té més acceptació entre la comunitat internacional. "Ha merescut la pena", indicà el president. En matèria de política internacional, Zapatero demanà, a més, la restitució de Zelaya al capdavant del Govern d'Hondures i el reconeixement d'un Estat palestí lliure i independent. El que centrà bona part del seu discurs fou, però, el canvi climàtic i la importancia de fundar una nova economia. "Ha passat el temps de la consciència i ha arribat el moment inajornable dels compromissos. Ja no fan falta més paraules, és el temps dels fets", va sentenciar. "Ens queden 75 dies fins al començament de la cimera de Copenhaguen, que poden ser per al futur o per al fracàs. Copenhaguen hauria d'oferir dues respostes al món, sobre què i quan. "Una reducció d'emissions ambiciosa i en un horitzó proper i definit", va indicar el president.

Tanmateix, Zapatero va plantejar la necessitat de pensar com, i per això va tornar a llançar la proposta que cada Estat dediqui almenys un 0,7% del seu PIB a investigació, innovació i desenvolupament tecnològic en les energies que afavoreixen la lluita contra el canvi climàtic. El desarmament nuclear fou un altre dels punts importants del seu parlament, moment en què destacà el coratge del president dels EUA, Barack Obama, de possar sobre la taula "la major retallada d'arsenals nuclears mai acordat abans". D'altra banda, el cap de l'Executiu va defensar la importància de no fracassar en la lluita contra la fam i la pobresa extrema i va citar xifres de la FAO que parlen de mil milions de persones que passen gana al món, una sisena part de la població del planeta, la qual cosa, va dir, ha "de copejar una vegada i una altra les nostres consciències com a líders de la comunitat internacional".

"És injust, inacceptable, insegur i una font permanent d'inestabilitat: no és possible aspirar a un món segur si persisteixen els actuals nivells de desigualtat i pobresa", va afegir el mandatari, per a qui el compromís amb la pau i la seguretat internacionals ha d'anar de la mà d'una lluita real per eradicar la pobresa. "En la nostra pròxima assemblea general hem d'arribar a acords concrets que garanteixin el compliment dels objectius del mil·lenni", sentencià Zapatero, qui en acabar la intervenció agafà un avió cap a Pittsburg per assitir a la cimera del G20.

"Olor d'esperança"

L'anècdota de la jornada la protagonitzà el president Veneçolà, Hugo Chávez, qui afirmà que l'ONU "ja no fa olor de sofre, sinó d'esperança", en referència a lanterior intervenció el 2006 en què qualificà l'expresident G.W. Bush de ser el dimoni.