Les propostes anunciades pel president nord-americà, Barack Obama, per limitar les dimensions dels bancs i restringir-ne les activitats especulatives per la "resistència" de les mateixes entitats a adoptar mesures que ajudin a prevenir futures crisis financeres ja han provocat tota mena de reaccions, especialment en el si de la Unió Europa. De fet, el comissari d'Afers Econòmics, Joaquín Almunia, va considerar "molt justificades" les iniciatives anunciades dijous pel president nord-americà, Barack Obama, i va destacar que la UE ja pren mesures per millorar la regulació financera, encara que va admetre que aquestes reformes topen amb "dificultats", no per la resistència dels bancs, sinó per la "temptació" d'alguns estats membres d'optar per "solucions estatals" en lloc de per respostes comunes a escala de la UE.
Per part seva, la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va explicar que l'Executiu "respecta les decisions i opinions dels Estats Units i del seu president". Això no obstant, va matisar que cada estat té les seves particularitats i "és lògic que apliqui les pròpies receptes". Tot i això, De la Vega va recalcar que "les decisions que s'adoptin en el si de la Unió Europea s'empararan sota el consens i atendran les particularitats europees".
D'altra banda, l'Associació de la Banca Espanyola (AEB) considera "justificades" les reformes proposades per Obama, perquè "van encaminades a combatre alguns dels factors que van originar la crisi financera internacional". A més, fonts de l'AEB varen recordar que aquesta organització sempre ha defensat que la causa de la crisi és que alguns bancs internacionals han assumit enormes riscs en activitats i productes propis del negoci de banca d'inversió, que eren aliens als interessos socials i contraproduents amb una economia estable.
Així mateix, polítics de França i de Gran Bretanya varen mostrar suport al pla del president nord-americà. Així, la ministra d'Economia francesa, Christine Lagarde, va rebre de bon grat la proposta i afirmà que era una "molt bona passa endavant". "Ells veuen que la regulació, que era una paraula tabú en els cercles financers dels Estats Units, és vital per contenir i limitar els excessos bancaris", va afegir.
L'oposició conservadora britànica, que en les enquestes figura com a preferida per accedir al poder en les eleccion de juny, també hi va expressar suport, en obert contrast amb els parents republicans als Estats Units. El portaveu financer conservador, George Osborne, va dir que hi havia un consens internacional emergent respecte d'obligar els bancs a separar les seves divisions minoristes i d'operacions pròpies.
Limitacions dels EUA
Obama anuncià les propostes dijous i afirmà que estava preparat per enfrontar la resistència dels bancs de Wall Street, als quals culpa de ser uns dels causants de la crisi financera mundial. El pla evitaria que els bancs o les institucions financeres que tenen bancs invertissin, controlassin o patrocinassin fons de cobertura o de capital privat. Això fixaria un nou límit a la mida dels bancs en relació amb el sector financer general i potser, de manera més dramàtica, podria prohibir a les institucions les pròpies operacions d'intermediació, no vinculades als clients que serveix.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Prou comèdia. El govern Obama com el govern Zapatero estan al servei del capital i la banca. Ho permeten tot al seu favor mentre els pobres regiren contenidors. Són els "botones" dels banc i de les multinacionals i de progressistes no en tenen res.
Quin teatre, mare meva, quin teatre. Només falta que aparegui en ZP dient, "a partir d'ara posarem de cara a al paret els banquers poc humanitaris", ara que ja els han pagat, com sempre els deutes. Mentre, la població continua pagant i pagant el desastre que ha provocat la banca. La banca se'n fot, com que el govern depèn d'ella, mai no els faran res. els de dretes saben que això és pur teatre. els d'esquerres també. a qui collons va dirigida aquesta pantomima? si tanmateix avui dia ja et donen el Nobel només per fer propostes; ja no importa fer-les.