Les crisis econòmiques no són bones per a la butxaca, però poden ser bones per a la salut, segons un estudi sobre les tendències sanitàries durant els 20 anys entorn de la Gran Depressió. Investigadors de la universitat de Michigan van revelar que l'esperança de vida havia augmentat sis anys entre 1929 i 1932, de 57 a 63 anys, entre homes i dones i entre diferents races. El nombre de morts per malalties, accidents i mortalitat infantil també va caure durant la Gran Depressió.
Les conclusions, publicades a Proceedings of the National Academy of Sciences, se sumen a estudis previs que van mostrar correlacions entre èpoques econòmicament dolentes i millores de salut a diversos països. Aquest treball, que cobreix el període entre 1920 i 1940, va demostrar que la salut de la població generalment va millorar durant els quatre anys de la Gran Depressió i durant les recessions dels anys 1921 i 1938. Per contra, la mortalitat va augmentar i l'esperança de vida va disminuir durant els períodes d'expansió econòmica forta, com el 1923, 1926, 1929 i de 1936 a 1937. Segons els experts, això pot ser degut al fet que en les èpoques d'expansió econòmica augmentaven els hàbits de fumar i beure, igual com la falta de son i l'estrès.
"Durant les expansions, les empreses tenen molta feina i demanen molts esforços als seus empleats, que han de treballar més hores i més aviat. Això pot provocar estrès, associat a l'increment del costum de fumar i beure," va assenyalar el científic Tapia Granados. Així mateix, a mesura que l'economia es recupera, ho fa el trànsit de vehicles, la qual cosa suposa més morts i més accidents laborals. D'altra banda, hi ha estudis que exposen que l'augment de la producció industrial i el trànsit incrementen la contaminació i, en conseqüència, els problemes de cor són majors els dies en què la contaminació és més alta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quin doiarro!
I diguent aquestes beneitures, n'hi ha que encara cobren. Mereixen la presó. Els nazis també deien que el treball feia lliures a les persones i inventaren els camps d'extermini. La crisi extermina a les persones, i per milions, que moren de fam. Basta veure com la crisi ha fet que siguin més de 1000 milions les persones condemnades a passar fam.
ZP: Premi Nobel de medicina.