241 reinserits en plena crisi

Si la reinserció laboral fos una llarga línia dibuixada, a un punt hi hauria les empreses i a l'altre, ben lluny, les persones en risc d'exclusió social. Entremig, hi trobaríem prejudicis, i molts. Per unir els dos extrems existeix el programa Incorpora, coordinat i finançat per l'Obra Social de la Caixa. D'ençà de principi d'any, aquest programa ha aconseguit reinserir en el món laboral a les Balears 241 persones, i la xifra total dels darrers quatre anys puja fins a 733. Aquesta gent és la que més difícil ho té per trobar feina. Des d'individus que pateixen discapacitats psíquiques o físiques fins a extoxicòmans. Tradicionalment, l'Obra Social de la Caixa es limitava a finançar econòmicament iniciatives de reinserció que duien a terme algunes entitats socials, però fa quatre anys varen veure que podien fer moltes coses més.

"Ens adonàrem que el problema bàsic que patien les entitats socials era que les empreses no acabaven de confiar en elles, per la qual cosa es dificultaven les reinsercions. I en qui confien les empreses? En nosaltres, els bancs", respon Jaume Ferrer, director del programa Incorpora. Això, sumat a les experiències que havien acumulat amb diferents associacions socials, convertí l'Obra Social en el pont perfecte entre empreses i entitats. A Balears hi ha devers 250 empreses i 11 entitats (Fundació Deixalles, Projecte Home, Creu Roja, Càritas, entre d'altres).
Una de les claus és el tècnic de reinserció laboral. Aquesta figura es dedica a fer un seguiment del nou treballador a l'empresa. L'avantatge de l'insertor laboral, explica Ferrer, "és que parla tant el llenguatge de l'empresari com de la persona en risc d'exclusió", i per això evita els possibles conflictes que poguessin sortir. Els tècnics són persones que treballen a les diferents institucions socials i que fan un curs en Integració Laboral, que es fa en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears.

Sandra Caro és una de les dues tècniques que té Projecte Home, que és l'organització dedicada a la rehabilitació de drogodependents. "Seguir a algú durant tot el procés dins de Projecte Home, observar com és capaç d'abandonar les drogues i que arribi a trobar una feina que encaixi en el seu perfil és molt reconfortant", explica Caro, qui apunta: "Per altra banda, ens trobem sovint amb moltes barreres socials". Es refereix a la resistència que posen moltes empreses a contractar persones discapacitades o ex-toxicomanes. "Hi ha un cert recel -explica Ferrer-, però gairebé totes les empreses que ho proven se sorprenen. Aquest perfil de treballadors solen tenir moltes ganes i il·lusió per treballar, i aquestes coses els empresaris les noten. Això sense contemplar els avantatges fiscals. Al final, la responsabilitat social empresarial compensa. I les xifres parlen per si soles. El programa, en l'àmbit estatal, inverteix 11 milions d'euros per a les entitats, treballa amb 7.900 empreses i ha aconseguit reinserir 18.000 persones". Tots els reintegrats s'han adaptat de manera adequada? "No tots -respon Ferrer. Però la gent sense risc d'exclusió social tampoc no s'adapta sempre".