“El canvi climàtic serà més devastador que la crisi”
El president espanyol parlà sobre nous reptes a afrontar desde la política coordinada dels països. Foto: Efe. "El canvi climàtic serà més devastador que la crisi econòmica". Amb aquestes paraules es referí el president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, als reptes econòmics i mediambintals del món actual, que es debaten aquests dies en la 64a Assemblea general de Nacions Unides a Nova York. En el seu parlament davant els representants dels 192 països presents a l'Assemblea, Zapatero va defensar ahir la importància d'un multilateralisme "eficaç, responsable i solidari", i ho féu centrant el discurs en torn dels cinc pilars: L'aliança de civilitzacions, el canvi climàtic, el desarmament nuclear i els objectius del mil·lenni. En la seva intervenció, el president espanyol, assegurà que el món no està davant de la primera crisi de la globalització, sinó la primera crisi de la governança global, "d'una globalització insuficientment governada.
Sense els 400 euros i amb l'IVA pels niguls
El Govern de l'Estat espanyol va prendre ahir tres decisions definitives: apujar un punt l'IVA reduït i dos punts el general, suprimir la deducció de 400 euros en l'IRPF i elevar la tributació dels instruments de l'estalvi al 19% i al 21%. Aquestes són les principals mesures fiscals incloses en el projecte de llei dels pressuposts generals de l'Estat, aprovat ahir en un ple del Consell de Ministres extraordinari. Amb aquestes maniobres, l'Estat espera ingressar 10.950 milions d'euros en dos anys, dels quals 6.500 s'obtindran l'any que ve i la resta el 2011.
La crisi beneficia la salut
Les crisis econòmiques no són bones per a la butxaca, però poden ser bones per a la salut, segons un estudi sobre les tendències sanitàries durant els 20 anys entorn de la Gran Depressió. Investigadors de la universitat de Michigan van revelar que l'esperança de vida havia augmentat sis anys entre 1929 i 1932, de 57 a 63 anys, entre homes i dones i entre diferents races. El nombre de morts per malalties, accidents i mortalitat infantil també va caure durant la Gran Depressió.
El suport d'Europa a Grècia queda en un compromís
El president de l'Eurogrup, Jean Claude Juncker, afirmà ahir que els països de l'Eurozona han acordat posar en marxa "una mesura coordinada de suport a Grècia", amb la condició que, encara que compleixi el compromís de reduir el seu deute públic quatre punts per a enguany, hi hagi la circumstància que continuï sent atacada en els mercats financers. "Els membres de l'Eurogrup estan d'acord a fer el que faci falta per salvaguardar l'estabilitat monetària i financera. Grècia no està aïllada, sola ni desarmada enfront dels atacs dels quals pugui ser objecte", manifestà Juncker, primer ministre de Luxemburg, després de la cimera informal de la UE que donà suport a Atenes. De totes maneres, Juncker explicà que els estats membres no havien acordat els detalls d'aquest "instrument coordinat" de suport al Govern hel·lènic durant la reunió d'ahir, si bé es referí a la possibilitat que es materialitzi en ajudes bilaterals d'alguns països comunitaris. Tanmateix, el president de l'Eurogrup assegurà que no farà falta recórrer a aquesta eina, convençut "que els compromisos assolits per Grècia", com també el "fort suport" proporcionat pels líders europeus, "seran acceptats pel mercat".
La facturació del comerç minorista mallorquí cau un 11%
El comerç minorista de Mallorca ha facturat el 2009 un total de 3.212 milions d'euros, 388 milions menys que l'any anterior, el que suposa una caiguda del 10,78 per cent. En relació amb l'any 2007, la diferència és encara major i assoleix els 488 milions, amb la qual cosa el descens de l'activitat al llarg d'aquests dos exercicis es tradueix en una caiguda del 13,19% en les vendes.
Bona acollida a les mesures d'Obama contra la banca
Barck Obama durant la presentació de les seves mesures. Les propostes anunciades pel president nord-americà, Barack Obama, per limitar les dimensions dels bancs i restringir-ne les activitats especulatives per la "resistència" de les mateixes entitats a adoptar mesures que ajudin a prevenir futures crisis financeres ja han provocat tota mena de reaccions, especialment en el si de la Unió Europa. De fet, el comissari d'Afers Econòmics, Joaquín Almunia, va considerar "molt justificades" les iniciatives anunciades dijous pel president nord-americà, Barack Obama, i va destacar que la UE ja pren mesures per millorar la regulació financera, encara que va admetre que aquestes reformes topen amb "dificultats", no per la resistència dels bancs, sinó per la "temptació" d'alguns estats membres d'optar per "solucions estatals" en lloc de per respostes comunes a escala de la UE.
Junts per combatre l'atur
El president del Govern, Francesc Antich, assegurà ahir, després de reunir-se amb representants de les entitats financeres, que l'Executiu i la banca coincideixen en la necessitat de "sumar esforços per reactivar l'economia i mantenir els llocs de feina" perquè l'atur és "l'element a combatre". Antich i els consellers d'Economia i Hisenda, Carles Manera; Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero; Assumptes Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago; i Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives, es van reunir ahir amb representants de les entitats financeres de les Illes per analitzar l'accés al crèdit per part d'empreses, particulars i institucions.
El 42% d'aturats, de menys de 3 mesos
Fins a un 41,9% dels descoupats de les Balears s'inclou en el grup d'atur de tres mesos o menys. Així, la mitjana de persones corresponent a aquest grup durant 2009 ha estat de 31.115. Aquesta dada es desprèn de l'informe de conjuntura laboral del Govern que analitza la mitjana del conjunt de l'any passat i en el qual es posa de manifest que a les Illes la gent desocupada es caracteritza pel fet de pertànyer als grups de menys durada.
2009: el sector comerç diu que fou un any “dolent” o “molt dolent”
El 54,77 per cent de les empreses balears, sigui quina sigui la seva activitat, consideren la marxa del seu negoci durant l'any 2009 de "dolenta" o "molt dolenta", i al club gairebé es pot afegir un altre 20,75% que la qualifiquen de "regular". Només un 17,63% dels consultats la valoren com a "normal", un 5,81% entenen que ha estat "bona" i un 1,04% "molt bona".
L'atur a l'Estat espanyol ja és el doble que a l'Eurozona
L'atur va pujar una dècima a la zona euro el novembre fins que va arribar al 10,0%, el mateix increment experimentat a l'Estat espanyol amb la diferència que aquí va assolir el 19,4%, amb la qual cosa es manté com a segon país amb més atur de la UE. L'Eurostat, l'oficina comunitària d'estadística, informà ahir que en el conjunt dels Vint-i-set, la desocupació també va créixer en una dècima, fins al 9,5%.
Les rebaixes aguanten el primer xàfec
Feia fred, plovia i les butxaques de la majoria dels illencs no passen pel millor moment, però els grans descomptes del 50% van fer que en el primer dia de rebaixes molta gent voltàs pels comerços de Palma. Mancaven pocs minuts per a les deu del matí i, amb els paraigües a la mà, ja s'havien format petites coes a fora d'alguns establiments del centre de Ciutat, però la majoria estaven força tranquils. Això no obstant, el dia es va animar, encara que els comerciants esperen que la major afluència de públic arribi demà, coincidint amb cap de setmana.
Sus a les rebaixes dels descomptes del 50%
Són molts els que any rere any esperen dia 7 de gener per poder comprar tot allò que necessiten per a l'hivern, per donar-se aquell caprici tan desitjat o bé per gastar aquell sobre que els han duit el Reis d'Orient. Idò, dia 7 de gener ja és aquí. Malauradament, però, l'economia actual no té gaire espai per als capricis i, en un moment en què l'estalvi familiar se situa en màxims històrics, els comerciants inauguren la primera jornada oficial de rebaixes amb cartells que anuncien descomptes de fins al 50%. Així mateix, la mala conjuntura econòmica ha fet que durant totes les festes de Nadal veure cartells de descomptes en determinats articles i establiments s'hagi convertit en una tònica habitual.
Durà el 2010 els esperats brots verds?
Acabam de tancar un any que, sense cap dubte, és el pitjor dels darrers econòmicament parlant. Les dades de l'atur han assolit xifres rècord i el Producte Interior Brut (PIB) ha finalitzat l'exercici en negatiu. El conseller Manera, en la presentació de l'informe de conjuntura el juliol passat, assegurà que les Balears entraven en recessió i, des d'aleshores, elssindicats, els empresaris i la societat en general no han fet més que parlar de crisi. Una paraula que, fins i tot, ha esdevingut gairebé una moda. Els brots verds, per contra, només s'han sentit anomenar i a les Illes, de moment, no n'hi ha arribat cap.
L'única “obsessió” de Zapatero: superar la crisi
ZP vol acabar amb la crisi el 2010. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, vaticinà ahir que, malgrat les dificultats que es mantenen, la recuperació econòmica a Espanya es confirmarà el 2010 i confessà que té com a única "obsessió" la creació de llocs de treball.
Sense llicència de vol per insolvent
Els treballadors de la companyia es manifestaren a Madrid. Foto:Efe El Ministeri de Foment comunicà ahir dematí a la direcció d'Air Comet la retirada de la llicència de vol a causa de "la situació d'insolvència" i per evitar els possibles "problemes de seguretat" derivats de la fallida, que ha afectat prop de 7.000 passatgers, segons va confirmar la secretària d'Estat de Transports, Concha Gutiérrez. Així mateix, Gutiérrez va explicar que el 6 de novembre passat Foment va obrir l'expedient de retirada de premís a l'aerolínia propietat del president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferran, i de Gonzalo Pascual "com a mesura cautelar per si la situació d'insolvència de la companyia podia afectar la seguretat", i que la resolució de l'esmentat expedient s'ha "precipitat" arran de l'ordre d'embargament dels 13 avions de la companyia, dictada dilluns per un jutge a Londres.
Marxa per un treball digne
La marxa fou convocada pels grans sindicats -UGT i Comissions Obreres- i l'èxit d'assistència fou gairebé total, per sobre fins i tot de les expectatives. Milers de treballadors assistiren ahir a la manifestació convocada per la UGT i per CCOO a Madrid, en protesta per l'actitud dels empresaris des que començà la crisi econòmica, i reivindicaren la protecció dels seus drets davant l'exigència de la patronal d'emprendre un reforma del mercat de feina. En els discursos respectius, el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i el de la UGT, Càndido Méndez, avisaren el Govern i la CEOE que la precarització de l'ocupació pot suposar l'"entrada" en conflictes laborals i socials "d'una altra naturalesa".
Les empreses creades l'octubre a les Illes es contrauen un 15% i el capital subscrit un 74%
El passat mes d'octubre es crearen a les Balears 148 empreses, un 15 per cent menys que el mateix mes de l'any anterior (174). Per a la constitució d'aquestes societats s'han subscrit 3,4 milions d'euros, la qual cosa suposa un descens del 74,3 per cent en relació amb l'exercici anterior, quan es van invertir 13,3 milions d'euros, fet que reflecteix que el capital subscrit ha disminuït de forma molt més important que la creació de societats.
Balears és la segona comunitat en efectes de comerç impagats
Balears ha estat, juntament amb Madrid, la segona comunitat autònoma amb major percentatge d'efectes de comerç impagats sobre vençuts l'octubre, amb un 5,2%, sols per darrere de Canàries, amb el 6,1%, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Les empreses creades l'octubre a les Illes es contrauen un 15% i el capital subscrit un 74%
Dos anys de friccions
Les friccions entre Unió Mallorquina i els seus socis del PSOE i del Bloc ni són recents ni s'han circumscrit exclusivament al Consell de Mallorca. Fins ara la més forta s'havia viscut al Parlament on, amb la crisi vinculada a la imputació del diputat Tomeu Vicens, es posà en joc la majoria que dóna suport al Govern. Però les crisis del Consell no han quedat enrere, sobretot arran de la qüestió de Son Baco. Ara, dos anys després, el Pacte a la institució insular està romput.
Hi ha entre 2.500 i 3.000 palmesans que passen fam
"Calculam que hi ha entre 2.500 i 3.000 persones que passen gana a Palma", diu Bernat Vicens, president de Mallorca Sense Fam. Explica que és una xifra aproximada però que és evident que els menjadors socials de ciutat s'han desbordat. "Només cal veure les coes de cada matí davant dels Caputxins que fan la volta a l'edifici", apunta Vicens. Com aquest, molts altres centres. El Refugi, al carrer Gaspar Aguiló, ha duplicat el nombre de sopars i ara fa dos torns cada nit.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán