Unitat contra la crisi

Una crida a la unitat contra la crisi econòmica i la necessitat d'una major cooperació internacional per superar els reptes actuals. D'aquesta manera es pot resumir el contingut de la 64a Assemblea general de les Nacions Unides iniciada ahir a Nova York. La reunió, tot i ser presidida pel secretari general, Ban Ki-moon, fou eclipsada pel president dels EUA, Barack Obama, que parlava per primera vegada davant els caps d'estat i de govern, els ministres d'Exteriors i els ambaixadors dels 192 països que hi assisteixen. Obama fou clar i contundent. Llançà una crida a la unitat mundial i va proposar una "nova etapa de cooperació" per lluitar contra els desafiaments comuns després d'advertir que els Estats Units no poden solucionar tots sols els problemes globals. "Ha arribat el moment d'inaugurar una nova era basada en l'acostament dels interessos comuns i el respecte mutu. A més, aquesta tasca ha de començar ja".

L'aposta pel multilateralisme representa una ruptura respecte al mandat del president George W. Bush, durant el qual les relacions entre els EUA i l'ONU foren marcades pel distanciament. "Els Estats Units no poden resoldre per si sols els problemes de tot el món", sostingué. En un discurs que es va prolongar durant quaranta minuts, Obama va combinar optimistes paraules d'unitat amb dures advertències contra els països desobedients, sense estalviar una crítica taxativa a l'estat actual d'una ONU que "sovint ha estat un fòrum per dividir en lloc de per cercar punts d'acord". L'Iran i Corea del Nord foren els països que s'endugueren la pitjor part. "Prioritzen la recerca d'armes nuclears a l'estabilitat regional i la seguretat dels seus propis pobles", va indicar Obama, qui hi afegí que "hauran de retre comptes". El canvi climàtic fou un altre dels pilars de la intervenció del mandatari nord-americà. "Hem de reconèixer que en el segle XXI no hi haurà pau si no ens responsabilitzam de preservar el planeta. No es pot negar el perill que suposa el canvi climàtic i la nostra responsabilitat no pot ajornar-se", assegurà.

La lluita contra la pobresa

En la mateixa línia de crida a la unitat s'expressà ahir el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, que exhortà els mandataris internacionals a actuar ja i amb una única veu per afrontar problemes com la pobresa o resoldre conflictes com els de Somàlia, l'Afganistan i Gaza. Ki-moon ressaltà, a més, la necessitat de fer complir els Drets Humans. Sobre la crisi econòmica, destacà els efectes devastadors sobre els ciutadans, ja que la recessió ha fet que hi hagi 100 milions més de pobres. De fet, en aquest punt tornà a reiterar la importància del multilateralisme. Precisament al multilateralisme va apel·lar el nou president de l'assemblea general, l'exministre d'Afers Exteriors de Líbia, Ali Treki, qui va subratllar que és l'únic mètode pràctic per abordar els múltiples reptes actuals: el canvi climàtic, l'extrema pobresa, el desarmament, les crisis alimentàries i energètiques... El cap d'Algeria, Abdelaziz Bouteflika, també advocà per la unitat i, a més, va oferir suport per trobar una solució al Sàhara.

"El món canviarà"

"El món canviarà. No pot ser de cap altra manera. La consciència universal exigeix aquest canvi", va dir per part seva el president de França, Nicolas Sarkozy. Durant el seu parlament, el cap de l'Estat francès subratllà que "ara sabem tots cap a quines catàstrofes pot dirigir-nos l'obstinació per intentar solucionar els problemes del segle XXI amb els instruments i les idees del segle XX". Sarkozy apel·là també a la necessitat que no hi hagi una moneda única i, així mateix, va advertir l'Iran sobre les conseqüències de la proliferació nuclear. El president italià, Silvio Berlusconi, i el del Regne Unit, Gordon Brown, també destacaren aquesta línia fent especial menció a la possibilitat de sancionar l'Iran. El governador xinès, Hu Jintao, proposà al seu torn mesures en contra del proteccionisme excessiu i va advocar per treballar en les converses de Doha. D'altra banda, els presidents de Xile, Michelle Bachelet; de l'Uruguai, Tabaré Vázquez, i del Brasil, Lula da Silva, feren costat a un enfortiment de l'ONU i reivindicaren un major pes de l'Amèrica Llatina en el món i una solució definitiva per a Hondures.

Obama no aconsegueix reduir tensions

Després de la reunió trilateral de dimarts entre el president nord-americà, Barack Obama, i els líders d'Israel i Palestina, Benjamin Netanyahu i Mahmud Abbas, les reaccions ja s'esperaven. Així, Obama va oferir en el seu discurs d'ahir, en el marc de l'assemblea general de Nacions Unides, la solució per a dos pobles i va recordar que un ha de ser "un estat jueu amb seguretat per a tots els israelians i l'altre ha de ser palestí, independent, amb continuïtat territorial que posi fi a l'ocupació". Les paraules d'Obama van rebre els elogis de Netanyahu, ja que va dir que "reconeix Israel com a estat jueu". Per contra, el moviment islamista Hamàs va rebutjar el contingut del discurs del president nord-americà per considerar-lo una claudicació a les demandes d'Israel. "Les exigències israelianes esborren el dret de retorn dels palestins refugiats, principalment aquells que viuen en la diàspora, i erosionen completament un dret legítim", va dir el portaveu del Govern islamista a Gaza, Taher A-Nunu.

D'altra banda, sobre la posició d'Israel amb l'Iran, Netanyahu va demanar als líders del món que partissin quan el president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, parlàs en protesta per la seva crida a destruir l'Estat jueu.
Els EUA i Rússia sintonitzen En la reunió mantinguda entre el president Obama i el seu homòleg rus, Dmitri Medvédev, la decisió nord-americana de cancel·lar l'escut antimíssils que l'Administració Bush havia previst desplegar a Europa de l'Est va ser ben rebuda pel segon. Per part seva, Obama va considerar "extremadament important" la voluntat de Rússia de jugar un paper constructiu sobre el programa nuclear iranià. Respecte al terrorisme a l'Afganistan, Obama defensà el paper dels EUA en aquesta lluita. Així, digué que els Estats Units no permetran que hi hagi "refugis segurs" des dels quals Al-Qaeda pugui perpetrar atacs, tant a l'Afganistan com a altres països.