Pere Rotger: “Molts pensen com Pastor, però mana la disciplina”
El president del Parlament, Pere Rotger, féu ahir un cant de la "disciplina del partit", tot i reconèixer que "molts pensen com Antoni Pastor en matèria lingüística". Per Rotger, "és molt greu trencar la unitat de vot". Considera que "davant la votació d'una llei, s'ha d'exhibir la màxima responsabilitat i allò més important és l'acord que pren el partit, que s'ha de respectar agradi o no. Jo entenc Pastor. L'entenc. Ha estat un gran parlamentari i portaveu", afirma l'actual president de la Cambra autonòmica.
El PP obrirà un expedient a Pastor que pot acabar en expulsió
La decisió del diputat Antoni Pastor de desmarcar-se del PP i no acatar la disciplina de vot del seu grup tindrà conseqüències. El president del Govern i del PP, José Ramón Bauzá, anuncià ahir, immediatament després que s'acabàs el ple, que el seu partit li obriria un expedient (un informe, va dir ell)i que seria el Comitè de Drets i Garanties l'encarregat de redactar-lo i d'imposar-li una sanció disciplinària que, segons els estatuts del PP, podria arribar, fins i tot, a suposar l'expulsió de Pastor del partit.
Pastor es desmarca del PP per defensar la llengua pròpia
La primera crisi de consideració dins l'àmplia majoria absoluta del PP balear esclatà ahir en un tens ple del Parlament. El diputat i batle de Manacor, Antoni Pastor, es desmarcà dels populars i no acatà la disciplina de vot a fi de defensar la llengua pròpia. Fou en la votació de les esmenes a la totalitat presentades per l'oposició contra la reforma de la Llei de funció pública, la llei que farà que el català deixi de ser necessari per accedir a l'Administració, la que rebaixa la Llei de normalització lingüística, la que farà que la llengua pròpia deixi de ser d'ús preferent per als funcionaris. La rebaixa del català avança amb durs retrets de l'oposició El PP obrirà un expedient a Pastor que pot acabar en expulsió
El president crida la seva gent per anar demà al Parlament
El president, José Ramón Bauzá, no en té prou amb els 35 vots que li donen la majoria absoluta al Parlament. Farà venir la seva gent a la sessió de demà, en què s'han de votar les esmenes a la totalitat a la Llei de funció pública, per tenir suport moral a l'hora de fer la primera passa perquè deixi de ser necessari saber català per ser funcionari de les Illes Balears. Segons ha pogut saber aquest diari, el PP ha enviat correus electrònics als presidents de les juntes locals i de districte per demanar-los que vagin demà al ple. S'hi han de votar les esmenes de la totalitat del PSIB i PSM-IV-E contra la modificació de la Llei de funció pública, que relegarà el català de requisit a mèrit per treballar a l'Administració.
El català, a casa
Demà, dimarts, és el dia assenyalat per acabar amb el català a la funció pública. Com per tot, hi havia moltes maneres de fer-ho, però Bauzá i els seus còmplices s'han estimat més cercar una excusa jurídica i modificar la llei per deixar de protegir la llengua pròpia i minoritària en l'àmbit oficial per excel·lència, que és l'Administració.
Cartes al director
Cartes dels lectors
Sorprèn, i molt, que un cop exhaurit el període de preinscripció per al curs 2012-2013, el Govern balear, després de comprovar que la majoria dels pares han optat pel català com a primera llengua d'aprenentatge, hagi decidit enviar-los una carta per recordar-los la possibilitat de triar com a primera llengua el castellà...
Llengueruts!
Tan sols un tretze per centha triat el castellà.Ja em direu com es duràa terme l'ensenyament?La majoria se sent,s'expressa, opina i crida.Silenciosa? Cap mentidani atac demana silenci;sinó una veu que defensillengua, llibertat i vida.•
Els sindicats diuen que el Govern actua sense nord lingüístic
Les primeres dades oficials sobre l’elecció de llengua que han fet els pares per escolaritzar els infants no ha deixat indiferent la comunitat educativa. “El Govern actua amb supèrbia tot i el resultat de la tria de llengua a Infantil i a Primària”, valorà ahir el sindicat FE-CCOO. La Conselleria d'Educació va fer públic dimecres que un 87% dels nins de nou ingrés al sistema educatiu públic i concertat de 3 a 6 anys s'escolaritzaran en català i un 13%, en castellà. A més, les paraules de la directora general Mercedes Celeste, en el sentit que serà "el docent qui gestionarà l'aula i qui farà respectar el dret de les famílies", no van caure bé. El 87% de nins s'escolaritzarà en català el pròxim curs
Els sindicats qüestionen la gestió del Govern de la lliure elecció de llengua
Les Federacions sectorials de l'Ensenyament dels sindicats CCOO i UGT han criticat amb duresa la gestió que ha realitzat la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats a l'hora d'aplicar i explicar la lliure elecció de llengua del primer ensenyament, sobretot en referència al fet que hagin de ser els mateixos professors els que vetllin pel seu adequat compliment.
Bauzá, deriva lingüística
Les pròpies dades del Govern són prou aclaridores. L'any que ve el 87 per cent dels infants que iniciïn el segon cicle d'Infantil i el primer de Primària ho faran en català per decisió dels pares. Tot el rebombori organitzat els darrers mesos pel Consolat al voltant de la lliure elecció de llengua l'únic que ha aconsegit ha estat sedimentar l'hegemonia del català...
La llei que rebaixa el català arriba al ple i tothom mira Pastor
La reforma de la Llei de funció pública, que farà que el català deixi de ser necessari per accedir a l’Administració, arribarà al ple del Parlament dimarts. En el ple, el darrer ordinari del període de sessions, es votaran les esmenes a la totalitat presentades per l’oposició, PSIB i PSM-IV-E, que demanen la retirada de la reforma. Les esmenes seran rebutjades per la majoria absoluta del PPi la llei seguirà la tramitació. Però, més enllà de la votació, qui més qui menys està pendent del que votarà el popular Antoni Pastor.
El 87% de nins s’escolaritzarà en català el pròxim curs
El 87%de nins que entraran per primera vegada a un centre públic o concertat el pròxim curs, i que realitzaran el segon cicle d'Infantil o el primer cicle de Primària, faran la seva escolarització en català.
L'STEI-i demana suspendre la lliure elecció de llengua dels nins ja escolaritzats
El sindicat STEI-i ha demanat la suspensió de la resolució que inclou la sol·licitud de l'elecció de la llengua per part dels pares dels infants ja escolaritzats perquè "no s'ajusta a dret i va en contra de la pròpia normativa del Govern".
Bosch defensa que la política lingüística del Govern és constitucional
Bosch afirma al Parlament que el Govern pretén adaptar la normativa dels darrers 25 anys a la Norma Bàsica de l'estat. El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha afirmat avui al Parlament que la política lingüística del Govern s'ajusta a la jurisprudència sobre aquesta qüestió i a la constitucionalitat de l'ús del català i del castellà. En ocasió d'una pregunta a la Cambra Legislativa, Bosch ha recordat l'última sentència del Tribunal Superior de Catalunya sobre l'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona, que estableix que ha d'existir sempre un "equilibri" entre les llengües oficials. L'STEI-i demana suspendre la lliure elecció de llengua dels nins ja escolaritzats Armengol acusa Bauzá de retallar doblers públics per finançar col·legis de l'Opus
Suport dels diaris en llengües minoritàries al català a Balears
L’Associació europea de diaris en llengües minoritàries (Midas), de la qual forma part dBalears, aprovà per unanimitat dia 25 passat, en l’assemblea anual, una declaració de suport a la llengua catalana a les Balears. Aquest document inclou el malestar per l'intent d'arraconament de l'idioma propi que du a terme l'actual Govern balear. La proposta de declaració va ser presentada per dBalears i obtingué tot d'una el suport dels representants dels diaris del Principat que formen part del col·lectiu, entre els quals hi ha El Punt, El Periódico, Regio 7 i el Segre.
La coalició demanarà a Bosch com aplicarà la segregació lingüística a les escoles
El PSM-IV-ExM interpel·larà al Parlament el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, perquè expliqui com aplicarà la "segregació lingüística" a les aules.
Just un 7% de pares ha triat castellà a l’escola, segons l'STEI-i
Pel sindicat, els pares donen suport a l’ensenyament en català. Només una mitjana del 7% dels pares i mares de l'escola pública hauria triat el castellà com a llengua en el primer ensenyament, enfront d'un 78,94% que ho hauria fet en català. La resta, un 14,09%, hauria elegit la casella del projecte lingüístic de centre. Així ho posa de manifest un mostreig realitzat per l'STEI-i, que revela que a l'escola privada i concertada la mitjana encara és inferior: un 3,5% en castellà davant un 78,1% en català. Un 18,4% ho hauria deixat en blanc, tot donant suport al projecte lingüístic del centre. Segons el sindicat, que ha relitzat un mostreig a 100 centres de tot Balears, no hi ha cap escola en què l'opció del castellà als 3 anys sigui superior a la del català.
El Govern explicarà com aplicarà la lliure elecció de llengua quan en conegui la demanda
El president del Govern ha assegurat que el conseller Rafel Bosch explicarà la forma com s'aplicarà la lliure elecció de llengua del primer ensenyament escolar quan es disposi de dades reals sobre la tria que han realitzat els pares entre la llengua pròpia de les Illes i el castellà.
Els comitès d'IB3 reivindiquen una Ràdio i Televisió transparents i de servei públic
Els delegats de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears d'IB3 Ràdio i el Comitè d'Empresa de IB3TV han manifestat la vigència del seu compromís en defensa d'un mitjà de comunicació transparent, plural i amb vocació de servei públic, així com ho exigeix la Llei.
Clara aposta de les famílies per l’ensenyament en català
Falten pocs dies de termini perquè els infants de 3 a 7 anys triïn centre per al pròxim curs. Foto: Arxiu. foto La majoria de famílies que han fet arribar als centres educatius la sol·licitud d'admissió opten perquè els seus fills tinguin el pròxim curs el català com a llengua vehicular. Dies abans que s'acabi el termini perquè els infants de 3 a 7 anys triïn centre per al pròxim curs, dBalears ha constatat que la majoria de pares escullen la llengua pròpia. En el quadre de la dreta es poden veure en detall les dades dels centres que ens han volgut i pogut facilitar les xifres provisionals. Fins dilluns vinent, 28 de maig, hi ha temps per fer arribar les sol·licituds i molts centres explicaren ahir que la majoria de les famílies espera fins a l'últim moment. El Govern explicarà com aplicarà la lliure elecció de llengua quan en conegui la demanda
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- Sebastià Taltavull: «La despesa en armament es podria dedicar a acabar amb la fam al món»
- Jornades Anarcosindicalistes a Palma