Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
En vaga de fam per la llengua
Jaume Bonet ja ha complit el seu primer dia en vaga de fam. S'ha instal·lat, amb el vistiplau de l'Obra Cultural Balear, a Can Alcover i des de dimecres a les vuit del vespre només beu aigua. La intenció de Bonet, a qui més endavant s'afegirà Bartomeu Amengual, és aconseguir que els parlamentaris del Partit Popular canviïn d'opinió i no aprovin la modificació de la Llei de la funció pública, que converteix el català en mèrit i no en requisit, com fins ara.
Xiulets, empentes i crits fora de la Llonja
Mentre a l'interior de la Llonja es realitzava l'acte institucional del Dia de les Balears, a fora una cinquantena de joves independentistes protestaren amb una xiulada contra la política lingüística del Govern Bauzá. L'acte, convocat per Endavant Mallorca, acabà amb crits i empentes de la Policia. Els agents mantingueren els manifestants a més d'un centenar de metres de la Llonja. Els aturaren davant la Conselleria de Presidència i no els deixaren passar. Se sentien xiulets i crits.
Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
L'OCB valora i respecta la vaga de fam dels jubilats en defensa del català
L'Obra Cultural Balear (OCB) valora i respecta la decisió presa per un grup de membres de l'associació Jubilats per Mallorca de començar una vaga de fam en defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants.
L'STEI critica que no es recullin al·legacions ciutadanes a l'arraconament del català
Un grup de ciutadans mostra a un ple de Cort la seva disconformitat amb la modificació de la norma. Foto: Arxiu. El sindicat STEI-i denuncia que el Govern no ha recollit ni una sola de les al·legacions que han fet "milers de ciutadans" a l'avantprojecte de la llei de modificació de Funció Pública, "que empitjora, encara més, la situació legal del català". El sindicat ha mostrat a través d'un comunicat la seva preocupació "pel procés de radicalització del Govern contra la llengua i cultura pròpia de les Balears" i ha denunciat que la comunitat es troba "davant una política de genocidi lingüístic i cultural". El Govern presentarà el pròxim 22 de febrer l'avantprojecte de llei de modificació de Funció Pública a la mesa de negociació dels empleats de l'Administració.
Rafel Bosch: 'Farem un model lingüístic constitucional'
El Govern balear actua segons la sentència del català de l'alt tribunal a Catalunya: J. Torres. El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha defensat avui l'actuació del Govern en relació amb el català i el seu estatus jurídic i ha afirmat: "Nosaltres farem un model lingüístic constitucional". La diputada Esperança Marí li ha preguntat al conseller en el ple del Parlament com promourà l'ús social del català després de voler rebaixar el seu estatus jurídic en modificar la Llei de Funció Pública. Marí ha assegurat que rebaixar el grau de coneixement del català en l'accés a la funció pública "contribueix a desprestigiar la llengua entre la població", fa descendir la demanda de cursos de català i a més rebaixa el seu prestigi social. La diputada ha assegurat que el canvi de llei que proposa el Govern "és una il·legalitat perquè no compleix el que marca l'Estatut d'Autonomia".
Marratxí plora les retallades
Un grup de dones caracteritzades de vídues de la llengua i víctimes de les retallades pressupostàries del Govern en cultura, educació, català, sanitat i serveis socials, acompanyades d'una comparsa d'escolars de l'IES de Marratxí, escenificaren ahir capvespre una escena de dol a la rua de Pòrtol i la Cabaneta. La de Marratxí enceta les desfilades de fresses, que ahir estigueren caracteritzades per la sàtira i la reivindicació. La comparsa endolada desplegà pancartes que deien "Dret a ser atesos/entesos en la nostra llengua", "Premsa forana en català, ofegada" i "Noves escoles i instituts sense doblers".
L'OCB informa que l'avantprojecte de Llei de la Funció Pública ha rebut 12.000 al·legacions
L'Obra Cultural Balear ha informat que l'avantprojecte de Llei de Funció Pública del Govern ha rebut 12.000 al·legacions de ciutadans i entitats demanant la seva retirada, "una quantitat que no té precedents amb cap altra norma del període autonòmic", segons l'entitat.
El PP diu que rebaixa el català perquè la llengua sigui “més estimada”
Rubio afirmà que és l’oposició i no el PPel responsable de “l’agitació social” contra les mesures lingüístiques del Govern. Foto:M.À.C. El PP aportà ahir al Parlament un nou argument per justificar la modificació de la Llei de funció pública, que farà que els coneixements de català ja no siguin necessaris -deixaran de ser un requisit per ser un mèrit- per fer feina a l'Administració. El popular Fernando Rubio afirmà que la reforma pretén "contribuir que la llengua pròpia sigui més estimada", que deixi de ser vista com una "càrrega".
Fan rialles!
Lucrar-se amb el català?Ja han de ser de mala venaper guaitar al Palma Arenaamb aquest forat que hi ha...
Quan telefonen a la Part Forana en nom de José Ramón Bauzá
No és la primera vegada que José Ramón Bauzá telefona o fa telefonar als batles del PP dels municipis de la Part Forana per donar-los instruccions. Ja ho va fer per manar-los que no presentassin al·legacions a la nova llei de funció pública, la que arracona el català a l'Administració, i ho tornà a fer dimecres amb alguns batles del Llevant per prohibir-los l'assistència a una trobada amb professionals de l'Hospital de Manacor.
El PP rebutja convocar el Consell Social de la Llengua Catalana
La comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament ha rebutjat avui, amb els vots en contra del PP, una proposició no de llei del grup socialista per instar al Govern a convocar com més aviat millor la comissió permanent i el ple del Consell de la Llengua Catalana.
El PSM compara el tractament al català del Govern amb el de Franco
El diputat del PSM-IV-ExM Antoni Alorda ha comparat l'actuació del Govern balear en matèria lingüística amb el tractament que va fer el dictador Francisco Franco amb la llengua catalana, per voler eliminar el català com a requisit a l'hora d'accedir a l'administració autonòmica, i per això han iniciat la tramitació per modificar la Llei de Funció Pública.
Desconfiança i por
Divendres passat José Ramón Bauzá se'n va menar els seus consellers a Felanitx per fer-hi el consell de govern. Es tracta d'una mesura ben poc lògica en temps de crisi com el que vivim. Mentre retallen pertot arreu, ells i tot el seu seguici es fan traslladar en cotxe oficial, la qual cosa pagam entre tots els contribuents.
1837: La pena de l'anell
La pena de l'anell contra el català de Mallorca era imposada per l'Estat mitjançant un vergonyós edicte, segons el qual només es podia parlar castellà en els establiments d'educació pública.
“Continuarem la lluita fins al final”
Bosch ha rebut la pitjor part de la xiulada perquè Bauzá ja havia partit. Foto: T. Ayuga. Felanitx va fer sentir ahir la seva veu en contra de la política lingüística del Govern Bauzá. Unes 250 persones -400 segons l'organització i prop de 200 segons la Policia- es concentraren ahir migdia davant l'Ajuntament, convocats per la plataforma Felanitx en Moviment amb motiu del Consell de Govern que ahir tingué lloc al municipi. L'objectiu: fer arribar a l'Executiu el seu posicionament contrari a l'avantprojecte de la llei de la funció pública que arracona el català. Aquest sentiment ja quedà clar a sa Pobla el 16 de gener passat i no acaba a Felanitx: "Lluitarem fins al final!", cridà el públic. Durant poc més de mitja hora, els manifestants cridaren ben fort davant les portes de l'Ajuntament, però cap governant no en sortí. El Govern impulsa el Pacte Local perquè els ajuntaments tinguin més poder La Comunitat Autònoma manté la petició de 8,5 anys de presó per a Matas Educació vigilarà que l'IES Felanitx no protesti avui contra Bauzá
Les xiulades pel català arriben al ple de Cort
Les xiulades i les protestes contra la rebaixa del català impulsada pel PP feren ahir una passa més. I és que una trentena d'independentistes ocuparen quasi la meitat de la sala de plens de Cort i mostraren el rebuig a la polèmica reforma de la Llei de funció pública. Davant ells, una quinzena de simpatitzants del PP i de l'anomenat Grup d'Acció Baléà donaren suport als regidors del PP. En tot cas, la majoria d'independentistes lluïa cartells de la campanya "A Mallorca, en català", tot i que la seva procedència militant era d'allò més variada: PSM, Iniciativa, Esquerra, Maulets, Endavant i el sindicat STEI-i, entre d'altres. Els independentistes aplaudiren totes les intervencions de Jordi Sastre i Pere Felip, líders de la Federació d'associacions de veïns de Palma i de l'entitat veïnal de Santa Catalina, respectivament. El batle d'Inca recula amb la moció sobre el català
El Partit Popular diu que el català és l’excusa per protestar
Pel PP, impulsar una llei que rebaixa l'estatus del català a les Illes és una "excusa" qualsevol perquè determinats sectors, se suposa que progressistes, tornin a sortir al carrer a protestar contra el Govern. Així ho va dir ahir la portaveu parlamentària, Mabel Cabrer, qui afirmà que respecta les manifestacions pacífiques, però condemna "rotundament" els actes violents, entre els quals inclou la protesta de dues persones en l'acte d'entrega dels premis Ciutat de Palma. "No estranya, sobretot als qui ja fa alguns anys que hi som, que sempre s'agafi segons quin tema com a excusa per tornar a sortir al carrer i intentar boicotejar actes públics i generar una sensació d'intranquil·litat".
El despertar de la societat civil
La societat mallorquina ha viscut uns anys de demobilització civil. Molta de gent que els anys setanta, vuitanta i part dels noranta va protagonitzar la lluita pacífica per la llengua, la cultura i el medi ambient s'havia cansat de la seva vida d'activista, i bens pocs joves n'havien pres el relleu.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- Una cadena humana reclama una plaça i un casal públic a Son Sardina