Què s'amaga darrere l'esclafit de violència?
El Regne Unit es demana què hi ha darrere l'onada de violència de carrer protagonitzada majoritàriament per joves i adolescents que, des de la setmana passada, han mantingut enfrontaments amb la Policia i han destruït i saquejat allò que han trobat al seu pas. Ahir, pujaven a 1.401 els arrestats només a la capital britànica per presumpta implicació, dels quals 808 han estat imputats. Les autoritats han insistit a qualificar de "delinqüència contagiosa" els disturbis, que s'han expandit per nombrosos barris de Londres i altres ciutats d'Anglaterra, com ara Manchester i Birmingham. Mentre les filmacions mostren joves i fins i tot al·lots de dotze anys rompent aparadors i robant sabatilles d'esport, roba de marca i electrodomèstics, la ciutadania, confosa i commocionada, es demana qui són aquests individus i què els du a participar, sense motivació aparent, en un fenomen sense precedents. "A pesar del que pugui semblar en principi, la varietat dels implicats en aquests altercats és enorme", explica Paul Bagguley, professor de Sociologia de la Universitat de Leeds (nord d'Anglaterra),.
Estudiants exaltats es rebel·len contra Cameron
Trenta-dues persones van ser detingudes ahir i deu més, entre elles tres policies, van resultar ferides lleus en una manifestació estudiantil davant la seu del Partit Conservador britànic per protestar per l'encariment de les matrícules universitàries, segons va informar Scotland Yard. Desenes de milers de persones, sobretot professors i estudiants, es van manifestar al centre de Londres davant de la seu del Partit Conservador del primer ministre britànic, David Cameron, per protestar per l'augment previst pel Govern del preu màxim de les matrícules universitàries, que a partir de 2012 podrien arribar a costar 9.000 lliures anuals (10.350 euros).
El Govern prescindirà de Rafel Nadal per a la World Travel Market de Londres
La consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, ha justificat avui que el tennista Rafel Nadal no sigui l'atractiu promocional de les Balears a la pròxima fira turística de Londres en la intenció del seu departament de donar més relleu publicitari a l'oferta turística de l'arxipèlag. Barceló ha afirmat que el Govern "compleix amb els pagaments" compromesos amb el número u del tennis mundial a canvi de l'ús de la seva imatge en la promoció de les illes com a destinació turística i ha recalcat que l'esportista manacorí ha estat el principal reclam de les Balears a nombroses campanyes publicitàries en els últims anys.
“El nazisme és demoníac”
Coincidint amb el 60è aniversari de la batalla de Bretanya, Benet XVI va qualificar el nazisme d'"ideologia demoníaca" i va reafirmar el paper dels laics i de l'educació durant la beatificació del cardenal Newman a l'esplanada de Cofton Park, a Birmingham, davant d'una multitud de més de 60.000 fidels. Ahir fou el darrer dia de la històrica visita del papa al Regne Unit. Amb referència al 60è aniversari de la batalla de Bretanya, en la Segona Guerra Mundial, on van morir milers de persones, el sant pare va dir que és un bon dia per "poder recordar tants conciutadans vostres que van sacrificar la vida, resistint amb tenacitat a les forces d'aquesta ideologia demoníaca", fent referència al nazisme. En l'homilia, el pontífex va dir que vol un laïcat que "no sigui arrogant ni imprudent" a l'hora de parlar, ni busca-raons, sinó homes que coneguin bé la seva religió, que hi aprofundeixin, que sàpiguen bé on són i què tenen i què no tenen. Precisament, la importància dels laics és una de les qüestions que Newman va reivindicar després de la seva conversió al catolicisme, que s'avançà a les conclusions del concili Ciutat del Vaticà II (1966), que va definir la recerca de la santedat dels laics.
El papa admet no haver vigilat “prou” els abusos
Pel papa Benet XVI, els abusos sexuals a menors perpetrats per representants de l'Església són "una malaltia". A més, reconeix que el Vaticà "no ha actuat amb prou rapidesa" sobre aquesta qüestió i que la "vigilància ha estat insuficient". Així ho va dir ahir el pontífex dins l'avió que el va traslladar de l'aeroport italià de Ciampino fins a Escòcia, en una visita definida com a "històrica" al Regne Unit. Preguntat pels periodistes que l'acompanyaven en el viatge, va assegurar que "l'Església ha d'oferir ajuda a les víctimes" i protegir els al·lots.
Brown renunciarà com a líder laborista per facilitar pacte amb els liberals
El primer ministre britànic, Gordon Brown, renunciarà com a líder del Partit Laborista per facilitar un eventual acord amb el Partit Liberal Demòcrata, en l'intent de formar un Govern "progressista" després de les eleccions del passat 6 de maig. Brown seguirà provisionalment al capdavant del Govern, en espera que es resolguin els contactes entre els diferents partits polítics per aconseguir una majoria parlamentària que garanteixi un executiu estable a llarg termini al Regne Unit. "La raó per la que tenim un 'Parlament penjat' (sense majoria absoluta) és que cap partit ni cap líder no va ser capaç d'aconseguir un suport ple del país", ha explicat.
Cameron ja es veu a Downing Street
David Cameron, acompanyat de la seva parella. Foto: Efe. La jornada electoral al Regne Unit, que escollia ahir qui serà el proper primer ministre, deixà dos protagonistes clars: el primer, el candidat guanyador, elconservador David Cameron, qui s'imposà tal com avançaren els sondeigs; el segon, l'alta participació, cinc punts per sobre de les eleccions del 2005 (61%). No obstant això, si bé és cert que les enquestes mantingueren des del principi Cameron com el favorit, el candidat conservador no hauria estat capaç de segellar el pacte per garantir-se la majoria absoluta. Aquest panorama convertiria en clau la tercera força, els liberaldemòcrates, autèntica revelació de la cursa electoral.
El crit de les tribus urbanes
Cau la nit a Londres, bastant abans que a Palma, i els busos de color vermell i dues plantes solquen Oxford Street. Tanmateix, un petit vehicle entra en escena i tot d'una alenteix la circulació. No és cap cotxe, tampoc un taxi ni una motocicleta. Què és? Doncs és un rickshaw, o taxi de pedals impulsat per un conductor en bicicleta. La idea ve de l'Índia, on són molt populars.
Bregues a la cimera dels líders mundials
Un manifestant ferit discuteix amb un policia a l'exterior del Banc d'Anglaterra. Foto: EFE. La vigília de la trobada de líders mundials a Londres, milers de persones es varen mobilitzar contra les mesures proposades pels països membres del "totpoderós" G-20 per tal de resoldre l’actual crisi financera mundial. Les protestes se centraren en el districte financer de Londres i els activistes varen atacar entitats bancàries com el Royal Bank of Scotland (RBS), que ara per ara es troba en fallida a causa de la mala gestió de l’anterior cúpula directiva. Les forces de l’odre establiren cordons de seguretat a causa de l’"increment de la violència" per tal de mantenir controlats els milers de participants. El resultat d’aquests xocs, que es repetiren amb caràcter intermitent, varen deixar ferits a ambdós bàndols. El balanç final fou de 63 detinguts i una persona morta. Se'n desconeixen amb claredat les causes de la mort, que podrien ser naturals.
Comença a rodar el Copa Masters de Londres
Rafel Nadal en un joc del Copa Masters de Londres del 2009. Foto: Efe. El tennista Rafel Nadal ha quedat enquadrat en el grup A per a la Copa Masters de Londres, que es disputarà del 21 al 28 de novembre, després de la realització del sorteig en la Galleria de Pall Mall de la capital britànica. El número u del món s'enfrontarà al serbi Novak Djokovic, número tres del rànquing ATP, al txec Tomas Berdych, finalista a Wimbledon, i al veterà estatunidenc Andy Roddick, classificat per vuitè any consecutiu. En el grup B estarà David Ferrer, juntament al suís Roger Federer, número dos del món, el suec Robin Soderling, finalista a Roland Garros i nou número quatre, i el britànic Andy Murray.
A semifinals per la porta gran
El número 1 del món, el manacorí Rafel Nadal, guanyà ahir el seu tercer partit de les finals de l'ATP, a Londres, al txec Tomas Berdych per 7-6 (3) i 6-1 i es classificà per a les semifinals d'aquest torneig com a primer de grup.Després d'una hora i 54 minuts de matx, Nadal rememorà la final d'enguany a Wimbledon davant el mateix rival. El mallorquí jugarà el duel de semifinals avui contra el britànic Andy Murray, número cinc del món, a partir de les 15.00 hores. Transcorreguts els primers setanta minuts del partit -és el que va durar el primer set-, l'illenc tenia ja assegurada una plaça en les semifinals del torneig de Mestres de Londres. Conquerir un set més en la lligueta inicial era l'únic requisit que necessitava Nadal per fer la passa següent, després que en els enfrontaments anteriors hagués derrotat el nord-americà Andy Roddick -en tres sets- i el serbi Novak Djokovic -en dos. A més, el fet que finalment pogués segellar aquesta darrera victòria, també en només dues mànegues, confirmà que el guanyador de tres Grand Slam aquesta temporada passarà a la pròxima ronda com a primer del grup A, la qual cosa el durà a enfrontar-se amb el segon classificat del B, Andy Murray, i no amb el suís Roger Federer.
Cameron promet “mà ferma”
David Cameron, primer ministre britànic, va prometre ahir "mà ferma" contra els culpables dels disturbis al Regne Unit, a part de recomanar que s'abaixi la guàrdia, malgrat que l'altra matinada va ser la primera en calma d'ençà de dissabte. En una sessió extraordinària del Parlament, el cap de l'Executiu emprà un llenguatge molt contundent per afirmar que el Govern farà "tot el que sigui necessari" per restablir l'ordre en un país commogut per un vandalisme sense precedents. Aquest cap de setmana es mantindrà la intensa presència policial després de les escenes de violència registrades des dissabte a diverses ciutats d'Anglaterra, que han conclòs amb 1.500 detinguts. Entre ells, dos al·lots de només 11 anys, estudiants sense antecedents, fills de famílies de classe mitjana, i una treballadora social de 24 anys, que es va confessar culpable de no haver resistit la temptació de robar un televisor d'un comerç saquejat. Tanmateix, la majoria són joves d'uns vint anys i adolescents, molts fills de "famílies desestructurades", segons Cameron, que "s'han deixat contagiar per la violència iniciada dissabte en el barri de Tottenham", a Londres.
Una batalla campal du el caos a Londres
Batalla campal a Londres. Un total de 26 agents varen resultar ferits i 55 persones foren detingudes en els greus disturbis ocorreguts la matinada de dissabte a diumenge en un barri de la capital britànica, on es cremaren edificis i vehicles, se saquejaren botigues i es van llançar còctels Molotov. Segons assegurà ahir un portaveu d'Scotland Yard, una marxa pacífica de dissabte a vespre per protestar per la mort d'un jove a trets per part de la Policia va ser "segrestada" per un petit grup de "vàndals eixelebrats" que van donar lloc a una escalada de violència desproporcionada. La Policia va mantenir ahir acordonada la zona del barri de Tottenham, al nord de Londres, on ben entrada la matinada es van viure escenes de caos.
Suïcidi assistit: el debat es revifa
La cadena britànica BBC emeté dilluns, en horari nocturn, el suïcidi assistit de Peter Medley, un hoteler britànic multimilionari de 71 anys, afectat d'una malaltia neuronal motriu i que acudí a la clínica suïssa Dignitas per posar fi a la seva existència. L'emissió ha estat criticada amb duresa per diverses organitzacions que han acusat el canal públic d'ajudar a promoure aquesta tècnica i d'encoratjar la gent perquè segueixi les passes de Medley. La BBC, en canvi, al·lega en defensa seva que el reportatge, titulat Elegint morir, donarà l'oportunitat als teleespectadors de formar-se'n una opinió pròpia, atès que el programa recull tots els punts de vista relacionats amb la qüestió. El documental mostra imatges del moment en què Medley pren una dosi letal de barbitúrics a l'hospital suís esmentat, que durant els darrers 12 anys ha ajudat a morir més de 1.000 persones.
Obama no veu els Estats Units sense Europa
El president nord-americà, Barack Obama, combinà ahir un missatge de tranquil·litat a Europa, a qui assegurà que els llaços amb els EUA són "indispensables", amb un advertiment per al líder libi, a qui avisà que la pressió no s'aturarà fins que no se'n vagi. En la segona jornada d'una visita d'Estat de tres dies a Londres, Obama es convertí en el primer president dels Estats Units que dirigeix un discurs a ambdues cambres del Parlament britànic. Ho féu des del gairebé mil·lenari Westminster Hall, l'edifici més antic del Legislatiu i generalment reservat a les al·locucions de la reina Isabel II. El líder de la Casa Blanca tractà d'infondre seguretat als països europeus sobre la importància dels llaços transatlàntics, en un moment en què aquestes nacions tenen por que Washington no centri l'atenció només en els països asiàtics capdavanters. L'aliança "és encara el catalitzador per a les accions globals", afirmà el mandatari davant una audiència que incloïa diputats, ministres i caps de Govern britànics del passat i del present. Ara que els països emergents adquireixen un lideratge creixent en qüestions globals, els vincles hauran d'evolucionar i ajustar-se a la situació, alertà.
Obama rebut al Regne Unit amb honors de rei
El Regne Unit, amb la seva reina Isabel II al capdavant, desplegà ahir tots els seus fasts i protocol per rebre amb magnificència el president dels EUA, Barack Obama, en la primera jornada de la seva visita d'Estat. Obama i la seva esposa, Michelle, van començar la jornada amb una cerimònia de benvinguda als jardins del palau de Buckingham, on els Obama van estar acompanyats de la sobirana britànica, el seu espòs, el príncep Felip d'Edimburg, l'hereu al tron, el príncep Carles, i l'esposa d'aquest, Camil·la, duquessa de Cornualla. Obama passà revista a la guàrdia d'honor de la reina, al comandament de Rory Shannon, mentre que, des de Green Park, els canons feien sonar 41 salves. A la Torre de Londres hi feien cor unes 62 salves més. Prèviament, els Obama havien tingut ocasió de saludar en privat els ducs de Cambridge, el príncep Guillem de Inglaterra, segon en la línia de successió, i la seva esposa, Catalina, amb qui varen conversar uns minuts. Després d'un dinar informal amb la sobirana, els Obama van visitar la col·lecció d'art del palau. D'acord amb el protocol, la sobirana i els convidats van intercanviar regals.
Londres accepta un referèndum per la sobirania d'Escòcia
La contundent victòria a Escòcia del Partit Nacional Escocès (SNP), liderat per Alex Salmond, ha animat com mai els pro nacionalistes. La majoria absoluta que la formació de Salmond assolí dijous ha empès el primer ministre escocès a plantejar-se seriosament la idea de convocar un referèndum sobre la independència. A més, el Govern britànic no s'hi oposaria. Davant aquest nou escenari, Salomond s'ha atrevit fins i tot a aventurar una data per dur a terme la consulta sobiranista. "El referèndum tindrà lloc durant la segona part del nou mandat de cinc anys que comença ara (entre 2014 i 2016). Escòcia només serà independent quan la gent ho decideixi", assegurà ahir. En l'actualitat, només un terç dels escocesos vol posar fi als tres segles d'història vinculats a la Gran Bretanya.
París i Londres perfilen una “sortida política” per a Líbia
París i Londres perfilen una sortida política per a Líbia, mentre continuen els bombardejos dels aliats sobre les tropes del coronel Gaddafi, que continuen fustigant els rebels. Amb tot, el règim assegurà anit que acceptarà el full de ruta proposat per la Unió Africana (UA) per tal de dur a terme la transició democràtica i que podria incloure el diàleg amb els rebels. França i el Regne Unit, els dos països europeus que han assumit el lideratge de les operacions al pais àrab, proposaran a la comunitat internacional una solució "política i diplomàtica" per complementar l'esforç militar. El president gal, Nicolas Sarkozy, anuncià ahir a Brussel·les que ambdós països treballen en una "via comuna" amb vista a la cimera que dimarts reunirà a Londres els ministres d'Exteriors de la coalició contra el règim de Gaddafi. L'objectiu de la proposta francobritànica, segons Sarkozy, serà mostrar que "la solució no pot ser només militar, sinó també política i diplomàtica", encara que no en va avançar cap precisió. El primer ministre britànic, David Cameron, sense fer referència a aquesta iniciativa conjunta, va subratllar que la trobada de dimarts ha "de donar un missatge d'unitat contra Gaddafi en l'àmbit militar, polític i diplomàtic".
Roger Federer tomba Rafel Nadal
El suís Roger Federer féu història ahir, després d'aconseguir el Màsters per cinquena vegada i igualar així el rècord que fins ara mantenien el txec Ivan Lendl i el nord-americà Pete Sampras. A més, de passada, va impedir que el manacorí Rafel Nadal tancàs amb fermall d'or una temporada de somni. El suís, número dos del món, sentencià el mallorquí en el seu 22è enfrontament per 6-3, 3-6 i 6-1, en una hora i 37 minuts, a la central de l'O2 de Londres. Federer havia vençut en aquest torneig el 2003, 2004, 2006 i 2007. El triomf d'ahir suposa el títol 66 del suís en el circuit i el cinquè en aquesta temporada, després de l'Obert d'Austràlia, Cincinnati, Estocolm i Basilea.
Alfons XIII, a Londres
L’Institut d’Estudis Baleàrics inaugurà dimarts a Londres l’exposició L’Espanya d’Alfons XIII. Aquesta mostra, formada bàsicament amb fotografies i audiovisuals, ja s’estrenà a Palma el 2004 i, després d’itinerar per més de 20 ciutats d’arreu de la Península, ara ha arribat a l’Institut Cervantes de Londres, coincidint així amb el 80è aniversari de la Càtedra Alfons XIII a Anglaterra.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent