Caces aliats durant una patrulla per Líbia.

Caces aliats durant una patrulla per Líbia. | NICOLAS-NELSON RICHARD / ECPAD H

AgènciesTripoli26/03/11 0:00
TW
0

París i Londres perfilen una sortida política per a Líbia, mentre continuen els bombardejos dels aliats sobre les tropes del coronel Gaddafi, que continuen fustigant els rebels. Amb tot, el règim assegurà anit que acceptarà el full de ruta proposat per la Unió Africana (UA) per tal de dur a terme la transició democràtica i que podria incloure el diàleg amb els rebels. França i el Regne Unit, els dos països europeus que han assumit el lideratge de les operacions al pais àrab, proposaran a la comunitat internacional una solució "política i diplomàtica" per complementar l'esforç militar. El president gal, Nicolas Sarkozy, anuncià ahir a Brussel·les que ambdós països treballen en una "via comuna" amb vista a la cimera que dimarts reunirà a Londres els ministres d'Exteriors de la coalició contra el règim de Gaddafi.

L'objectiu de la proposta francobritànica, segons Sarkozy, serà mostrar que "la solució no pot ser només militar, sinó també política i diplomàtica", encara que no en va avançar cap precisió. El primer ministre britànic, David Cameron, sense fer referència a aquesta iniciativa conjunta, va subratllar que la trobada de dimarts ha "de donar un missatge d'unitat contra Gaddafi en l'àmbit militar, polític i diplomàtic". El pla dels dos socis europeus arriba després que dijous la UA decidís convidar representants de Trípoli i de l'oposició a negociar un alto el foc.
En aquest sentit, la delegació del règim libi desplaçada a la capital d'Etiòpia per la cimera d'alt nivell amb membres de la UA i dels governs de Rússia, la Xina, els Estats Units i França va acceptar les propostes de la Unió, que inclouen reformes democràtiques i diàleg amb els rebels.

"Estam disposats a posar en marxa el full de ruta del Comitè d'Alt Nivell del Consell de Pau i Seguretat de la UA, inclosa l'adopció i aplicació d'una política que satisfaci les aspiracions del poble libi de manera pacífica i democràtica", van dir els enviats libis en un comunicat distribuït als mitjans. Així mateix, els representants de l'Executiu libi a Etiòpia varen sol·licitar la cessació dels bombardeigs i el bloqueig naval.

Atacs aliats

Malgrat aquesta nova via diplomàtica, Sarkozy i Cameron van tornar a defensar els seus atacs contra objectius de Gaddafi, que han permès evitar una "matança" sobre la població civil, segons va apuntar el president francès.
Pel que fa al comandament militar de l'OTAN, el tinent general, Charles Bouchard, de la força aèria canadenca, assumí el control de l'Aliança, mentre que es tornaren a bombardejar objectius estratègics del dictador libi, entre d'altres, a la zona de Misrata.

A més, atacaren les posicions de les forces progovernamentals en l'accés oest d'Ajdabiya. Els rebels libis es varen mostrar optimistes que en les pròximes hores puguin recuperar el control total d'aquesta ciutat, on continuen els xocs, com també a Misrata i a Zintan. Ahir a darrera hora, el portaveu rebel Mustafa Geriani assenyalà que esperaven que les ciutats caiguessin sota el control total dels revolucionaris. En aquest sentit, els EUA indicaren que estudien reconèixer el Consell Nacional rebel com a autoritat legítima. Amb tot, les forces de Gaddafi no es donen per vençudes. El règim aprovà un ascens militar generalitzat entre els soldats per tal de fer créixer la moral de les tropes en la lluita "contra els invasors d'Occident". Segons el règim libi, almenys 114 civils han mort durant els bombardejos aliats.