Cinc morts i 17 ferits en esclatar un cotxe bomba a Trípoli
Almenys cinc persones van morir avui i altres disset van resultar ferides en esclatar un cotxe bomba prop d'un lloc de l'Exèrcit a la ciutat libanesa de Trípoli, segons va informar la televisió libanesa.
Gaddafi és a punt per a la batalla final
L'Exèrcit libi advertí ahir la població de Bengasi que deposàs les armes a mesura que avançava cap al bastió rebel, on podria lliurar-se la batalla decisiva en la revolta contra Muammar al-Gaddafi. El fill del líder del país, Saif al-Gaddafi, declarava a la cadena Euronews que les seves tropes eren a prop de Bengasi i que "tot haurà acabat en 48 hores. Les nostres forces són a prop de la ciutat. Sigui quina sigui la decisió (de l'ONU), serà massa tard".La localitat d'Ajbadiyah, 150 quilòmetres al sud de Bengasi, al golf de Sirte, quedà en mans del Govern després que gran part dels rebels se'n retiràs per un despietat atac d'artilleria dimarts. A Bengasi, seu del consell nacional provisional dels insurgents, l'ànim era una barreja de desafiament i nerviosisme. Les forces lleials a Gaddafi han reprès una sèrie de ciutats costaneres durant els darrers 11 dies, cosa que ha tirat per terra allò assolit pels rebels en l'aixecament contra els 41 anys en el poder del governant libi. Importants instal·lacions de la indústria petroliera han quedat de nou sota el control de l'Executiu. Un comunicat de l'Exèrcit emès per la televisió estatal va descriure l'ofensiva com una operació per salvar la població de "l'estimada Bengasi" i indicava que els soldats no durien a terme cap represàlia contra aquells que es lliurassin.
Gaddafi demana una «marxa verda popular estratègica» cap a Bengasi
Un edifici de quatre plantes pertanyent al complex residencial Bab al Aziziya, ubicat als afores de Trípoli, en què viu el mandatari libi, Moammar al-Gaddafi, ha quedat greument danyat, pel que sembla, després de ser atrapat per uns míssils de les forces aliades, segons informa la CNN. Les forces de la coalició reprenien ahir al vespre els bombardeigs sobre objectius de Líbia amb un "intens foc d'aviació" sobre el centre de la capital, Trípoli. La defensa antiaèria de les forces lleials a Gaddafi tornaven a alçar les armes a la capital, després que se sentissin diverses explosions, entre les quals en destacà una que es produí a la zona on es troba el palau de Bab al-Azizia, la residència de Gaddafi.
La Haia ha detectat set crims contra la humanitat
El fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional (TPI) de la Haia, Luis Moreno-Ocampo, va indicar ahir que els fiscals han aconseguit identificar almenys set incidents en els quals els manifestants han rebut tirs de les forces del dirigent libi, Muammar al-Gaddafi, i que constitueixen crims contra la humanitat. En declaracions a la BBC, Moreno-Ocampo, que presentarà el pròxim 4 de maig el seu informe al Consell de Seguretat de l'ONU abans de lliurar-lo als jutges del TPI, va admetre que les proves podrien no ser suficients per imputar directament Gaddafi."Demanam dades, centrant-nos en els primers dotze dies, relatives a una situació clara en la qual hi havia civils desarmats durant les mobilitzacions i hem començat a confirmar que els dispararen", declarà. A més, hi precisà que en tenen "proves". Segons va reconèixer el magistrat, ara "la qüestió és trobar qui va obrir foc contra ells i qui ho va ordenar". En tot cas, inisistí que els fiscals tenen identificats "almenys set incidents que constituirien crims contra la humanitat i tractam d'aconseguir-ne proves" per saber qui hi era al darrere. No obstant això, Moreno-Ocampo recordà que serà el jutge qui determini si aquests esdeveniments tenen la màxima gravetat en virtut del dret internacional.
París i Londres perfilen una “sortida política” per a Líbia
París i Londres perfilen una sortida política per a Líbia, mentre continuen els bombardejos dels aliats sobre les tropes del coronel Gaddafi, que continuen fustigant els rebels. Amb tot, el règim assegurà anit que acceptarà el full de ruta proposat per la Unió Africana (UA) per tal de dur a terme la transició democràtica i que podria incloure el diàleg amb els rebels. França i el Regne Unit, els dos països europeus que han assumit el lideratge de les operacions al pais àrab, proposaran a la comunitat internacional una solució "política i diplomàtica" per complementar l'esforç militar. El president gal, Nicolas Sarkozy, anuncià ahir a Brussel·les que ambdós països treballen en una "via comuna" amb vista a la cimera que dimarts reunirà a Londres els ministres d'Exteriors de la coalició contra el règim de Gaddafi. L'objectiu de la proposta francobritànica, segons Sarkozy, serà mostrar que "la solució no pot ser només militar, sinó també política i diplomàtica", encara que no en va avançar cap precisió. El primer ministre britànic, David Cameron, sense fer referència a aquesta iniciativa conjunta, va subratllar que la trobada de dimarts ha "de donar un missatge d'unitat contra Gaddafi en l'àmbit militar, polític i diplomàtic".
L'OTAN ja controla totes les operacions
L'OTAN va decidir ahir fer-se càrrec de les operacions de protecció de la població civil líbia, la qual cosa implica la direcció dels atacs contra objectius terrestres, segons va anunciar un funcionari de l'organització. Els 28 membres de l'aliança van tancar un acord perquè l'OTAN "implementi tots els aspectes de la resolució 1973 del Consell de Seguretat de l'ONU per protegir els civils i les zones poblades de les amenaces d'atacs per part del règim de Moammar al-Gaddafi", va explicar la font. La decisió, acordada ahir pels ambaixadors dels països membres de l'organització, suposa que l'Aliança Atlàntica controlarà totes les operacions militars entorn de Líbia. L'OTAN ja va pactar dijous fer-se càrrec del manteniment de la zona d'exclusió aèria, i ja abans havia acordat vigilar amb una operació naval el compliment del bloqueig d'armes, també en compliment del mandat de l'ONU.
Els lleials frenen l'avanç dels rebels i els fan retrocedir
Els míssils de les forces gaddafistes varen contenir ahir la progressió dels rebels cap a l'oest i aconseguiren fer-los retrocedir fins a Ras Lanuf per frustrar-ne, així, l'avanç cap a Sirte, el bastió dels lleials al líder libi, Muammar al-Gaddafi. "Els insurgents s'han replegat a Ras Lanuf per refugiar-se dels míssils que llancen les forces de Gaddafi", anuncià el portaveu dels revolucionaris, Mohamed Kablan, que mantenia contacte telefònic amb alguns combatents. Tot i el retrocés dels revoltats, els partidaris del dirigent libi no es mogueren de la vall Vermella, devers 100 quilòmetres a l'oest de Ras Lanuf, des d'on bombardejaren tot el dia les posicions dels milicians als voltants de Ben Yauad, a mig camí entre ambdós punts. Durant la jornada, el front de guerra s'havia traslladat "just a l'oest de Ben Yauad", la localitat més occidental recuperada diumenge pels insurgents. D'aquesta manera, de cada cop sembla que tenen més lluny Sirte, la ciutat clau per poder assolir Trípoli. Malgrat aquesta demostració de força de les tropes de Gaddafi, un portaveu dels revoltats, Shams Eddin, afirmà que el gruix de les forces del dictador s'havia retirat de Sirte i que les que estan desplegades per la vall Vermella, una mica més a l'est, protegeixen aquest replegament.
L'OTAN ataca els rebels per error
Després d'uns dies plens de retrets entre els rebels i els seus aliats internacionals, ahir es produí per segona ocasió en menys d'una setmana un bombardeig per error per part de l'OTAN cap als rebels mateixos. Va ocórrer a l'est del país i els rebels denunciaren que un dels avions de l'Aliança Atlàntica havien assolit la seva posició a prop de la localitat petrolífera de Brega. Quant a les xifres de morts que podria haver causat l'atac, aquestes són confuses. Mentre que un dels metges que va atendre les víctimes declarava que hi havia cinc morts, la cadena BBC informava que els rebels finats després d'aquest atac atribuït a l'OTAN serien almenys 13. Per part seva, l'OTAN anuncià que investigaria els fets. L'artilleria pesant de Moammar al-Gaddafi va bombardejar ahir diverses zones a l'estratègica ciutat d'Ajdabiya mentre els seus avions atacaven posicions rebels a la carretera que la uneix amb Brega i van matar almenys cinc combatents insurgents.
L'OTAN torna a atacar el complex residencial de Gaddafi a Trípoli
Una forta explosió es va sentir ahir abans del migdia a Trípoli a l'àrea de Bab el Aziza, on es troba el complex residencial de Muammar al-Gaddafi, mentre una gran columna de fum gris s'elevava a la zona, informà la cadena de televisió qatariana Al Jazira. Tan sols unes hores més tard, a principi del capvespre, nous bombardejos varen colpejar altra vegada Trípoli. Diversos testimonis asseguraren que la jornada havia estat una de les més intenses, quant a atacs aeris sobre la capital, des que la coalició internacional va començar les operacions per març.Les incursions de l'OTAN a la capital líbia s'han multiplicat aquest dies i el complex de Bab el Aziza ha estat fustigat en diverses ocasions.
Gaddafi ofereix cru a canvi de suport
El coronel Muammar al-Gaddafi, aïllat internacionalment, ha llançat una oferta d'abastiment de cru en persona als ambaixadors de la Xina, l'Índia i Rússia, en un intent d'esquivar el setge diplomàtic internacional. Segons l'agència oficial líbia Jana, Gaddafi va mantenir ahir un encontre amb els representants diplomàtics dels tres països a la Yamahiriya (República), nom que rep la seva peculiar revolució després d'haver accedit al poder fa 41 anys. El dirigent, que ha aconseguit recuperar la refineria d'Al Zauiya gràcies al setge de la ciutat durant una setmana i d'haver reconquerit els ports petroliers de Ras Lanuf i Brega, té l'as del cru a la màniga per intentar sortir de l'aïllament en què es troba el règim, que els EUA, la UE i la Lliga Àrab volen sotmetre a un embargament de l'espai aeri. Precisament el Consell de Seguretat de l'ONU va començar a debatre la possibilitat d'implantar a Líbia una àrea sense trànsit d'aeronaus, tal com ha sol·licitat la Lliga Àrab, tot i que les potències amb dret de vet semblen dividides sobre això. "Alguns formulen preguntes sobre la zona d'exclusió que no obtenen resposta: Qui la imposaria? Com?", explicà una font diplomàtica a Reuters.
Gaddafi controla Brega i lluita contra l'exclusió aèria
Les tropes de Moammar al-Gaddafi van prendre ahir l'estratègica ciutat petroliera de Brega i obligaren els rebels a retirar-se sota uns forts bombardeigs, mentre les potències mundials consideraven la imposició d'una zona d'exclusió aèria. Perdre Brega i la seva refineria limita encara més l'accés dels rebels al combustible, després que els insurgents fossin expulsats de Ras Lanuf, una altra terminal petroliera important a uns 100 quilòmetres a l'oest. Mentrestant, l'assalt dels gaddafistes contra la ciutat líbia de Misrata (oest), controlada pels rebels, s'hauria estancat a causa dels enfrontaments entre membres de les forces de seguretat del dirigent libi, segons van afirmar els milicians rebels, tot i que el Govern libi nega que s'hagi produït un motí. "La divisió que existeix entre ells ens ha caigut del cel. Just quan pensàvem que ja arribava el final, ocorre això. Ara estam esperant a veure què passa", relatava un combatent rebel anomenat Mohamed. El Govern libi va afirmar ahir en un comunicat divulgat per la televisió estatal que la decisió de la Lliga Àrab de demanar una zona d'exclusió aèria sobre el país està basada en "al·legacions falses i una distorsió clara de les realitats i del que ocorre sobre el terreny".
Gaddafi inicia una ofensiva diplomàtica cap a l'OTAN i la UE
El ministre d'Exteriors italià, Franco Frattini, confirmà ahir que avions amb emissaris del dirigent libi havien volat cap a Brussel·les amb l'objectiu de reunir-se amb representants de la Unió Europea i de l'OTAN, que avui analitzaran com augmentar la pressió sobre el règim de Trípoli perquè cessi la violència contra la població. Tanmateix, l'OTAN es mostrà ahir mateix contundent respecte d'aquesta qüestió i descartà mantenir reunions amb emissaris del dirigent libi, Moammar Gaddafi, qui l'Aliança ha instat les darreres setmanes a cessar la repressió contra el poble libi i que accepti una transició pacífica a la democràcia. "No tenim intenció ni plans de reunir-nos amb cap representant del règim", aclariren fonts pròximes al secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen. Qui sí que accedí a entrevistar-se amb un emissari del Govern libi fou el ministre d'Exteriors de Portugal, Luis Amado, el país del qual ha estat elegit per presidir el comitè de sancions de l'ONU al país nord-africà.Amb tot, el Ministeri informà en un comunicat oficial que la reunió amb l'emissari era orientada a recollir informacions sobre la situació que viu Líbia. Segons aquesta nota, l'entrevista fou acordada amb l'alta representant per a la Política Externa i de Seguretat de la UE, la britànica Catherine Ashton.
Primeres protestes contra Gaddafi
Líbia, on ahir van registrar-se violents enfrontaments entre manifestants i forces de seguretat, és el darrer país que se suma a les protestes que agiten el Magrib i l'Orient Mitjà. Malgrat que la informació arriba a través de mitjans de comunicació locals o per Twitter, la violència és un fet present en les diverses informacions.Centenars de persones van enfrontar-se ahir amb la Policia i amb partidaris del Govern libi a la ciutat oriental de Bengasi, la segona del país. En el curs de les protestes, almenys 38 persones van resultar ferides, si bé els activistes parlen de dues possibles víctimes mortals. El Moviment Juvenil libi, una de les organitzadores impulsores del Dia de la ira, assegurava que un dels morts era un jove de 17 anys "d'una família coneguda" a la ciutat, segons s'informà per Twitter. Així mateix, un presumpte activista anomenat Abdel Mayid assegurava en un correu electrònic en una pàgina d'internet àrab, Bikya Masr, que els manifestants havien estat "atacats" i que hi havia "una parella que havia mort".
Gaddafi ja no controla l'est de Líbia
El règim libi comença a trontollar, malgrat l'amenaçadora intransigència del seu líder, Moammar al-Gaddafi, després de perdre el control de la zona oriental del país, mentre es disparen les xifres de morts per la repressió a les revoltes i s'estén el temor d'un èxode massiu. La Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) va elevar ahir el nombre de morts fins als 640, més del doble dels reconeguts oficialment, encara que de manera paral·lela el membre libi de la Cort Penal Internacional Sayed al Shanuka va arribar a parlar des de París de més de 10.000.
La revolució avança cap a Trípoli i es crea un consell nacional
Els sublevats guanyen terreny al règim de Gaddaffi. L'oposició líbia agafà ahir el control de la localitat de Zauiya, a 50 quilòmetres a l'oest de Trípoli, mentre que a Bengasi, la segona ciutat del país, s'anuncià la creació d'un consell nacional de transició. Tot i així, Gaddafi no es rendeix i reitera que no abandonarà el poder ni fugirà. Els grups opositors al règim van aconseguir el control de Zauiya després de dies de durs enfrontaments a la localitat.
Gaddafi amenaça amb una matança
Les hostilitats militars creixen per moments a Líbia. El líder del país, Muamar Al-Gaddafi, adverteix que "hi haurà milers de morts" si l'OTAN i els EUA hi intervenen, mentre els seus seguidors llancen una ofensiva per terra i aire per intentar recuperar el control de la ciutat pretoliera de Brega, situada 200 quilòmetres a l'oest de Bengasi. Els rebels resisteixen l'escomesa i reclamen als aliats una intervenció militar contra el règim. En un nou acte de supèrbia, Gaddafi avisava ahir que, si els nord-americans i l'OTAN entren a l'estat africà, "hi haurà milers de víctimes". "Entrarem en una guerra sagnant i milers i milers de libis moriran si els EUA hi entren", manifestà en un discurs televisat. "Estam llestos per lliurar armes a un milió, a 2 milions o a 3 milions i començarà un altre Vietnam. No ens importa. Ja no ens importa gens", afegí. El mandatari, que ja ha atribuït diverses vegades la responsabilitat de la revolta als terroristes islamistes, es va referir per primera vegada des del començament de la rebel·lió a l'organització Al Qaeda al Magrib Islàmic (AQMI). "La trama d'AQMI està implantada a les mesquites del país i capta menors a les seves files", declarà Gadafi, en una intervenció molt allunyada de la realitat i amb l'única finalitat d'espantar Occident i els conciutadans propis.
El TPI investiga Gaddafi i el seu entorn per la repressió a Líbia
El fiscal general del Tribunal Penal Internacional (TPI), Luis Moreno Ocampo, actuarà contra el líder libi Moammar al-Gaddafi, tres dels seus fills i quatre alts càrrecs del seu règim per presumptes crims de guerra i lesa humanitat comesos en la repressió de les protestes a Líbia. El fiscal argentí identificà ahir ahir com presumptes sospitosos d'aquests crims el líder libí i els seus fills, Saif al Islam, Jamis i Moatassim. A més, també identifica el ministre d'Assumptes Exteriors i excap de Seguretat i Intel·ligència Militar, Musa Kusa; el cap de la seguretat personal del dictador, Abdul Yusef , i el cap de la Seguretat Externa i antic ambaixador de l'ONU, Abu Zayd Dorda. Gaddafi, en ser al capdavant del règim, té una "autoritat de fet" sobre els crims, que fins ara se centren en els actes de repressió contra manifestants "pacífics" des del passat 15 de febrer a les ciutats de Bengasi, Misrata i Trípoli. Fins ara, la Fiscalia només ha inculpat un cap d'Estat, en exercici o no: el president sudanès Omar al-Bashir, que continua pròfug, pel conflicte a la regió de Darfur. Moreno Ocampo, que, entre altres assessors, compta amb el jutge espanyol Baltasar Garzón, advertí que el seu equip és "imparcial", per la qual cosa també es perseguirà els opositors al règim si aquests cometen crims. "No hi haurà impunitat a Líbia", va afirmar el fiscal cap del TPI, que va recalcar que "ningú no té autoritat per atacar civils".
Contraatac de Gaddafi a l'est
Les forces del règim libi van contraatacar per terra i aire en diversos punts del país i van aturar l'avanç planejat pels rebels cap a Sirte, localitat natal de Moammar al-Gaddafi. Les brigades gaddafistes van llançar una gran ofensiva per l'est, que els va fer atacar per terra Misrata i per aire Ras Lanuf, que va tornar a les mans del règim, mentre que obligà els revolucionaris a replegar-se en el seu camí cap a l'emblemàtica Sirte, a la qual tenien previst arribar ahir mateix, segons la cadena qatariana Al Jazira. Ras Lanuf seria una pèrdua important per als revolucionaris, ja que aquesta ciutat disposa de dos aeròdroms i és a 640 quilòmetres de Trípoli i a 200 de Sirte, el control de la qual per part dels milicians va ser truncat pel superior desplegament del poder bèl·lic que conserva Gaddafi.
L'OTAN dóna un ultimàtum
L'OTAN va assegurar ahir que la comunitat internacional actuarà si el règim de Moammar el Gaddafi continua fent ús de la violència contra la població civil de Líbia, encara que va deixar clar que l'Aliança no iniciarà cap acció sense l'aval de les Nacions Unides. "Si Gaddafi i les seves forces continuen atacant sistemàticament la població, la comunitat internacional no es pot quedar asseguda a mirar-s'ho", va advertir en una roda de premsa el secretari general aliat, Anders Fogh Rasmussen, qui va considerar que l'actuació de les autoritats líbies podria incórrer en "crims contra la humanitat". Els responsables militars aliats elaboren, des de fa dies, un seguit de plans sobre possibles escenaris d'actuació.
Els rebels, dividits sobre un possible pacte amb Gaddafi
El líder libi, Muammar el- Gaddafi, intentà ahir negociar amb els dissidents i provocà un conflicte intern en el si de la cúpula rebel. Aquest organisme opositor deixava entreveure clares diferències amb el seu màxim dirigent, Mustafà Abdelkhalil, sobre una eventual negociació perquè el dictador abandoni el país a canvi de no ser perseguit judicialment. El membre del servei d'informació del Consell Nacional de Transició Interí (CNTI), Bara al-Khatib, declarava que, si Gaddafi deixava Líbia, estaven disposats a renunciar a l'emissió de qualsevol ordre judicial en contra seu. Al-Khatib confirmava així una informació difosa pel canal qatarià Al Jazira segons la qual el règim havia iniciat converses sobre aquest tema amb els dirigents de la resistència. Tanmateix, a mitjan matí, el vicepresident i portaveu del CNTI, Abdelhafiz Ghoga, després de parlar amb diversos membres d'aquest òrgan i molt enutjat, decidia, sense cap anunci previ, dirigir-se als ciutadans de Bengasi per desmentir la suposada negociació.El president del Consell Nacional Libi, Mustafà Abdelkhalil, anava més enllà i assegurava que el controvertit mandatari no seria perseguit pels seus crims si deixava el poder en 72 hores. Els milicians suportaren el dur atac de les tropes de Gaddafi, que amb sis incursions aèries mantenien arraconats els insurgents que defensen el port petrolier de Ras Lanuf, 350 quilòmetres a l'est de Bengasi. La conseqüència d'aquesta ofensiva, a més de les baixes, va ser l'evacuació i èxode dels habitants d'aquest enclavament tan important per al trasllat de cru, amb capacitat d'exportar-ne més de 200.000 barrils al dia.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc