Una dona bota del balcó de casa seva per tal de salvar la vida. | HO

TW
1

El Regne Unit es demana què hi ha darrere l'onada de violència de carrer protagonitzada majoritàriament per joves i adolescents que, des de la setmana passada, han mantingut enfrontaments amb la Policia i han destruït i saquejat allò que han trobat al seu pas. Ahir, pujaven a 1.401 els arrestats només a la capital britànica per presumpta implicació, dels quals 808 han estat imputats. Les autoritats han insistit a qualificar de "delinqüència contagiosa" els disturbis, que s'han expandit per nombrosos barris de Londres i altres ciutats d'Anglaterra, com ara Manchester i Birmingham.

Mentre les filmacions mostren joves i fins i tot al·lots de dotze anys rompent aparadors i robant sabatilles d'esport, roba de marca i electrodomèstics, la ciutadania, confosa i commocionada, es demana qui són aquests individus i què els du a participar, sense motivació aparent, en un fenomen sense precedents. "A pesar del que pugui semblar en principi, la varietat dels implicats en aquests altercats és enorme", explica Paul Bagguley, professor de Sociologia de la Universitat de Leeds (nord d'Anglaterra),.

"Hi ha gent molt jove, homes i dones de totes les races, majoritàriament desocupats, però un dels detinguts és un professor de 32 anys acusat de prendre part en un saqueig", recorda. Les imatges evidencien una actitud desafiadora de la multitud amb la Policia en plena via pública. Encara que molts van emmascarats, altres no duen la cara tapada i pareix que no els importa ser gravats pels mitjans de comunicació i les càmeres de seguretat, les imatges de les quals serveixen per a la seva detenció.

"Ho continuaré fent mentre no m'agafin. Quan me'n torni a casa, no em passarà res", assegurava un dels joves implicats de Manchester a un reporter de la BBC. Segons el criminalista John Pitts, "el vandalisme fa que els més desfavorits se sentin de sobte poderosos" i això és "molt contagiós". Pel psicòleg Lance Workman, els humans són els millors aprenents del planeta i gairebé sempre "imitam allò que és profitós". "Si veus gent que surt d'una botiga amb un televisor de pantalla plana a la mà, n'hi ha que pensaran: Per què no ho puc fer jo?", explica a la BBC.

No s'ha viscut mai cap onada de saquejos tan estesa i repetida per diferents zones de cap país. Quan dissabte, dia 6 d'agost, començaren els aldarulls al barri londinenc de Tottenham, varen néixer motivats per la mort d'un jove de 29 anys a mans de la Policia, en un zona on la tensió entre la comunitat negra i les forces de seguretat ve de lluny. Tanmateix, els robatoris posteriors, que fins ara han suposat quatre mil detencions i la mort de cinc persones, no van lligats a cap reivindicació clara.

Antecedents

Els experts insisteixen que els disturbis no són comparables amb els que esclataren a les barriades conflictives de París el 2005 ni amb els viscuts al Regne Unit en la dècada dels 80, que tenien una motivació prou definida.
"És evident que ara no s'hi reivindica res, però tot està relacionat amb la societat consumista en la qual vivim, amb la gent bombardejada per anuncis de productes innecessaris que s'acaben convertint en necessitats," assegura el sociòleg Paul Bagguley. La crisi complica la situació, segons aquest expert: "La gent no té doblers i no es pot permetre adquirir articles que desitja. A més, i per culpa de l'alta taxa de desocupació, veim molts de joves sense res per fer que s'involucren amb més facilitat en aquest tipus d'activitats".