El Regne Unit es demana què hi ha darrere l'onada de violència de carrer protagonitzada majoritàriament per joves i adolescents que, des de la setmana passada, han mantingut enfrontaments amb la Policia i han destruït i saquejat allò que han trobat al seu pas. Ahir, pujaven a 1.401 els arrestats només a la capital britànica per presumpta implicació, dels quals 808 han estat imputats. Les autoritats han insistit a qualificar de "delinqüència contagiosa" els disturbis, que s'han expandit per nombrosos barris de Londres i altres ciutats d'Anglaterra, com ara Manchester i Birmingham.
Mentre les filmacions mostren joves i fins i tot al·lots de dotze anys rompent aparadors i robant sabatilles d'esport, roba de marca i electrodomèstics, la ciutadania, confosa i commocionada, es demana qui són aquests individus i què els du a participar, sense motivació aparent, en un fenomen sense precedents. "A pesar del que pugui semblar en principi, la varietat dels implicats en aquests altercats és enorme", explica Paul Bagguley, professor de Sociologia de la Universitat de Leeds (nord d'Anglaterra),.
"Hi ha gent molt jove, homes i dones de totes les races, majoritàriament desocupats, però un dels detinguts és un professor de 32 anys acusat de prendre part en un saqueig", recorda. Les imatges evidencien una actitud desafiadora de la multitud amb la Policia en plena via pública. Encara que molts van emmascarats, altres no duen la cara tapada i pareix que no els importa ser gravats pels mitjans de comunicació i les càmeres de seguretat, les imatges de les quals serveixen per a la seva detenció.
"Ho continuaré fent mentre no m'agafin. Quan me'n torni a casa, no em passarà res", assegurava un dels joves implicats de Manchester a un reporter de la BBC. Segons el criminalista John Pitts, "el vandalisme fa que els més desfavorits se sentin de sobte poderosos" i això és "molt contagiós". Pel psicòleg Lance Workman, els humans són els millors aprenents del planeta i gairebé sempre "imitam allò que és profitós". "Si veus gent que surt d'una botiga amb un televisor de pantalla plana a la mà, n'hi ha que pensaran: Per què no ho puc fer jo?", explica a la BBC.
No s'ha viscut mai cap onada de saquejos tan estesa i repetida per diferents zones de cap país. Quan dissabte, dia 6 d'agost, començaren els aldarulls al barri londinenc de Tottenham, varen néixer motivats per la mort d'un jove de 29 anys a mans de la Policia, en un zona on la tensió entre la comunitat negra i les forces de seguretat ve de lluny. Tanmateix, els robatoris posteriors, que fins ara han suposat quatre mil detencions i la mort de cinc persones, no van lligats a cap reivindicació clara.
Què s'amaga darrere l'esclafit de violència?
Els disturbis del Regne Unit s'han convertit en un fenomen sense precedents. No s'hi reivindica res i, segons els experts, són fruit de la societat consumista en què vivim
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aquest article vol desviar la atenció sobre els actors reals dels disturbis, relatant anècdotes de individus que han realitzat actes vandàlics. Són "mobilitzacions llampecs" (flash mobs) que realitzen els negres. Un grup reduïd de 50 a 100 negres actua sobre un determinat redol saquejant, robant, embossant el tràfic, assaltant comerços, cotxos i peatons, incendiant autobusos, cotxos o edificis, i abans que aparegui la polícia els avalotadors desapareixen.