Roger Federer tomba Rafel Nadal

El suís Roger Federer féu història ahir, després d'aconseguir el Màsters per cinquena vegada i igualar així el rècord que fins ara mantenien el txec Ivan Lendl i el nord-americà Pete Sampras. A més, de passada, va impedir que el manacorí Rafel Nadal tancàs amb fermall d'or una temporada de somni.
El suís, número dos del món, sentencià el mallorquí en el seu 22è enfrontament per 6-3, 3-6 i 6-1, en una hora i 37 minuts, a la central de l'O2 de Londres.
Federer havia vençut en aquest torneig el 2003, 2004, 2006 i 2007. El triomf d'ahir suposa el títol 66 del suís en el circuit i el cinquè en aquesta temporada, després de l'Obert d'Austràlia, Cincinnati, Estocolm i Basilea.
Rebuts com a dos autèntics herois d'una altra galàxia, sorgint d'entre una boira blanca i sota el llum blau elèctric que enalteix la pista central de l'O2, Nadal i Federer van donar pas al seu devuitè enfrontament en una final.
D'ençà que es van posar cara a cara la primera vegada, el 2004, no ha passat ni un sol any sense que aquestes dues raquetes no s'hagin enfrontat almenys en dues ocasions. L'anterior fou el maig passat en el Màsters 1.000 de Madrid, on la victòria va caure del costat de Nadal.
Les estadístiques (14 triomfs per a Federer i 7 per a Nadal) s'inclinaven cap al suís, malgrat que només havia derrotat el manacorí en una de les set darreres cites.
Tanmateix, Nadal arribà massa cansat al partit final, després de les tres hores i onze minuts de la semifinal de dissabte davant l'escocès Andy Murray, i aquesta càrrega addicional va complicar al màxim l'escenari.
Malgrat tot, les grades es mostraven completament retudes al número 1 del món i s'hi podien veure celebritats, com l'exfutbolista argentí Diego Armando Maradona, l'exbarcelonista Thierry Henry, l'actor Kevin Spacey i el baixista dels Rolling Stones, Ron Wood.
El bon tennis va arribar passat el primer quart d'hora, atès que Federer, en una arrencada bestial, no donà treva a Nadal. Després el mallorquí va aconseguir anivellar els intercanvis, de cada vegada els feia més llargs i provocà que els espectadors vibrassin amb cada un dels punts.
A partir d'aquell moment, no hi va haver marxa enrere. L'helvètic, amb el seu pare, Robert, a la llotja va ser el més atrevit durant aquesta set. Va pujar a la xarxa més sovint que Nadal, que es mostrava clarament cansat i que tractava d'activar-se les cuixes entre punt i punt per cercar la punta de velocitat que li faltava.
A l'esquerrà se li notava en excés aquesta fatiga. En altres circumstàncies, Nadal sol deixar la pell a la pista, però ahir no podia rendir al màxim.
En el vuitè joc va quedar reflectida aquesta situació. Nadal servia, va cometre una doble falta i va regalar després el joc a l'adversari, un cop haver disposat d'un 40-15. Si hagués estat més descansat, probablement el mallorquí hauria estat capaç de salvar aquest punt. Això no obstant, ahir no es trobava al màxim nivell físicament.
Aquesta va ser la gran prova de foc a què es va sotmetre Nadal, que tenia l'oportunitat de convertir-se en el tercer jugador estatal que guanyava un Màsters, després de Manuel Orantes, el 1976, i Àlex Corretja, el 1998.

Conat de recuperació
Malgrat el trepidant ritme del primer set, el guanyador de tres títols del Grand Slam enguany va semblar que treia forces de la feblesa i es va mostrar una mica més agressiu després. I així, en el quart joc, Rafel va trencar el servei del suís per primer cop. Llavors Federer semblava que dubtava, i fins i tot va caure en terra en una ensopegada poc abans que Nadal marcàs el 4-1.
Davant la mirada dels seus pares, Sebastià i Aina Maria, i de la seva al·lota, Xisca Perelló, Nadal es va negar a concedir al contrincant una ràpida victòria i el va obligar a disputar el tercer set.

La sentència de Federer
No obstant això, aquesta mànega va ser la més curta de les tres (31 minuts). Sense gaire mobilitat, Nadal no va poder fer front a Federer, que des del trencament aconseguit en el quart joc (3-1) ja no va tenir rival.
Malgrat tot, si alguna cosa va demostrar ahir Nadal, és que no li feia falta aconseguir el seu primer trofeu en un Màsters per tancar una temporada històrica, amb set títols del circuit, entre els quals hi ha Roland Garros, Wimbledon i el seu primer Obert dels Estats Units.