David Cameron, primer ministre britànic apel·là al seny i la responsabilitat. | SUZANNE PLUNKETT
David Cameron, primer ministre britànic, va prometre ahir "mà ferma" contra els culpables dels disturbis al Regne Unit, a part de recomanar que s'abaixi la guàrdia, malgrat que l'altra matinada va ser la primera en calma d'ençà de dissabte. En una sessió extraordinària del Parlament, el cap de l'Executiu emprà un llenguatge molt contundent per afirmar que el Govern farà "tot el que sigui necessari" per restablir l'ordre en un país commogut per un vandalisme sense precedents.
Aquest cap de setmana es mantindrà la intensa presència policial després de les escenes de violència registrades des dissabte a diverses ciutats d'Anglaterra, que han conclòs amb 1.500 detinguts. Entre ells, dos al·lots de només 11 anys, estudiants sense antecedents, fills de famílies de classe mitjana, i una treballadora social de 24 anys, que es va confessar culpable de no haver resistit la temptació de robar un televisor d'un comerç saquejat.
Tanmateix, la majoria són joves d'uns vint anys i adolescents, molts fills de "famílies desestructurades", segons Cameron, que "s'han deixat contagiar per la violència iniciada dissabte en el barri de Tottenham", a Londres.
Després de quatre nits de disturbis, dimecres es va viure la primera jornada de calma al Regne Unit gràcies a una major presència policial, amb la col·laboració de la intensa pluja caiguda en algunes ciutats. A Londres, on 16.000 agents vigilaven els carrers, Scotland Yard ja ha practicat fins a 922 arrests per actes violents, desordres i saqueigs, mentre que 401 persones van ser processades. A Nottingham, on una nina d'11 anys fou acusada de "cometre actes delictius", hi va haver 105 arrests; a West Midlands, 330; i a Manchester, una de les ciutats més afectades, 140.
Encara que el batle de Londres, Boris Johnson, elogià ahir la tasca dels agents davant la crisi, Cameron opinà que la reacció de la policia als disturbis va ser "massa lenta" i que es van equivocar tractantr els aldarulla com a incidents d'ordre públic, en lloc d'actes delictius. A xarxes socials com Facebook o Twitter se'ls ha culpat d'actuar com a plataforma per estendre el radi d'acció dels responsables dels greus aldarulls. Un d'ells, Nathan Sinden, de 27 anys, estava ahir sota custòdia per penjar missatges a Facebook per animar els "amics" a provocar desordres amb eslògans com aquests: "Iniciarem disturbis a Hastings. Qui s'hi apunta?" i "Avui toca saquejar. Qui ve de compres?".
Però aquestes xarxes també han servit per coordinar accions ciutadanes com la que dimarts van protagonitzar milers de londinencs, organitzats a través de Twitter per netejar les destrosses ocasionades als barris. O les que han permès que un barber de 89 anys, que va veure com el seu negoci desapareixia calcinat per les flames a Tottenham, tingui ara un fons de donacions creat per internet per reconstruir el negoci.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Encara no se n'ha adonat que no es tracta d'un simple problema d'ordre públic com el de França de fa uns anys? que es tracta d'un problema que està dins la societat britànica?. Quan els que lamentablement han utilitzat la violència aquests dies prenguin consciència de classe enlloc de cremar coses s'organitzin políticament, els caçadors de raboses poden començar a tremolar.
Ningú no fa comptes demanar responsabilitats a Cameron i al seu govern? No és el responsable de mantenir l'ordre públic? No entenc tanta comprensió vers aquests neoliberals-conservadors que, per cert, estan demostrant ser bastant mediocres. El que estan recollint són els dramàtics resultats de la política econòmica i social que va sembrar la seva admirada Tatcher. Tanmateix això és el començament, una espurna, si no hi posen remei. I que no culpabilitzin l'escola com solen fer sempre quan no saben què han de dir. El problema de fons - que no justifica la violència- són les desigualtats socials. Per posar un exemple: què va costar la boda del nét de la reina? Per què tanta ostentació? És com dir: nosaltres sí que podem gastar-nos això i més mentre una part de la població viu de subsidis socials.