“No té sentit que la torre del Verger sigui privada”
L’exterior del monument tampoc no està cuidat. Fotos: Bany-Al-Bahar. La torre del Verger de Banyalbufar, monument declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) el 1993, es troba en estat d'abandonament. Així ho denuncia l'associació Bany-Al-Bahar, que el 1995 inicià una lluita per reclamar-ne la titularitat pública i a la qual no ha renunciat més de 15 anys després. "Està comprovat que no dóna resultats que la torre sigui en la major part privada", indicà el president de l'associació, Francesc Albertí, qui lamentà "la falta de manteniment" de la fortificació. El 2007, una de les propietàries del monument donà al poble la seva part, un 25%, fet que els banyalbufarins agraïren públicament. Tanmateix, el seu objectiu és que sigui de titularitat pública al 100%.
Els nacionalistes són joves, ‘progres’ i de la Part Forana
Una jove du un nin a becoll en la manifestació pel català. Foto: M. À. C. Home, jove, de la Part Forana i d'esquerres. Aquest és el perfil predominant entre els votants i simpatitzants nacionalistes i regionalistes de Balears. Una enquesta de l'Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES) posa de manifest que els simpatitzants nacionalistes són, sobretot, més d'esquerres i més joves que els votants i, precisament per això, no totes les simpaties s'acaben convertint en vots, sinó que se'n perden molts en l'abstenció o van cap a altres formacions. L'estudi analitza el perfil sociològic dels nacionalistes (s'hi inclouen també els regionalistes) a les Illes Balears. I ho fa distingint entre simpatitzants, que contesten l'enquesta situant-se en l'eix nacional com a nacionalistes o regionalistes, i votants, que admeten que si demà hi hagués eleccions votarien nacionalista o regionalista. Els primers són el 36% dels ciutadans i els segons, el 16%. El sondeig mostra que entre els nacionalistes hi ha lleugerament més homes que dones i, sobretot, més joves que gent gran. Tant entre els simpatitzants com entre els votants, el nínxol d'edat més important és el que va dels 17 als 35 anys.
“Els centres no hem polititzat els llaços”
La directora del centre, a la porta de l’edifici principal, on tenen penjat el llaç quadribarrat. Foto: P.Bota. L'escola Mata de Jonc de Palma és una de les que aquest curs ha patit, per la seva defensa de la llengua catalana, un dels atacs més directes cap al centre i els seus alumnes. El 23 de febrer, l'exterior i l'interior de l'escola, ubicada a Son Espanyolet, aparegueren amb una vintena de pintades anticatalanistes i d'ideologia nazi. La directora, Magdalena Cabot, defensa que "els centres no hem polititzat els llaços a favor de la llengua pròpia" i els alumnes estan preocupats. En el cas de la seva escola, més enllà de la "senyera", "la defensa del català és el nostre tret identitari", explica. Mata de Jonc es fundà el 1976 com una cooperativa formada per professors i pares i no havia patit fins ara una agressió tan contundent per la defensa de la llengua pròpia. Només el 2005 hi feren algunes pintades al pati d'Infantil i Primària.
El bou d’Osborne també s’enllaça pel català
El bou d’Osborne, enllaçat amb una senyera. Foto: Enllaçats pel Català/Facebook. El bou d'Osborne també s'enllaça pel català. La polèmica tanca publicitària, situada a la finca de Son Munar, aparegué divendres amb un llaç quadribarrat al coll. El bou presentava, a més, la inscripció "Madrid ens roba. A Mallorca en català". Tot i que no és la primera vegada que el bou algaidí apareix amb pintades reivindicatives, sí que és la primera que ho fa amb una senyera penjada. L'acció, que no ha estat reivindicada per cap en grup en concret, es vol fer ressò del malestar social per la política lingüística del Govern Bauzá i de la defensa de la llengua pròpia duita a terme per nombrosos col·lectius de la societat civil. Així, el bou també llueix ara el llaç per la llengua, com els instituts i escoles que s'han sumat a la campanya Enllaçats pel català.
Mallorca i Granada s’hi juguen la salvació
El mallorquinista Chico disputa una pilota amb Martins, jugador del Granada. El Reial Mallorca i el Granada es juguen bona part de les seves opcions de salvació avui a l'Iberostar Estadi (16.00 hores/Canal + Lliga 2). Una victòria de l'equip de Joaquín Caparrós deixaria els mallorquinistes a només una passa de la salvació matemàtica, mentre que una derrota podria fer planar novament sobre Palma la por del descens que tenallà l'equip la temporada passada. Illencs i andalusos arriben a aquest matx en moments de forma diferents. El Mallorca ha vist trencada en les dues darreres jornades la bona ratxa que li permeté allunyar-se de la zona baixa de la taula, encara que més preocupant que això va ser el pobre joc desplegat a Sevilla dilluns passat, on l'equip va jugar sense intensitat.
Bosch sense arbres
Senyor Bosch, em fa patir.Vostè és ben igual que un cepque cada anyada decep...
1280: Un escuder
Un escuder va dir: "Senyor, per tota la terra ha arribat la nova que un rei molt savi ha convocat Corts per tal d'armar-se cavaller i armar alhora altres barons estrangers i privats...
reforma règim local ajuntaments
El deute als ajuntaments
Govern i Consell de Mallorca deuen més de 26 milions d'euros als ajuntaments. Ja és prou dramàtica la situació municipal per, a sobre, haver de suportar aquesta asfíxia que van notant els ciutadans davant la incapacitat de les entitats locals d'atendre demandes i necessitats...
Els fills dels déus
De fills n'hi ha de moltes castes. Acostumats a no motar de segons quines maneres, obviam aquells fills relacionats amb orígens térbols o amb fets vinculats amb la mala sang. Jaume Mir era fill d'un picapedrer; Jesús el Natzarè, fill d'un fuster i, servidor, fill i nét de petits propietaris pagesos...