El deute de la Comunitat Autònoma ara és de 6.211,33 milions. Així ho aclarí ahir la Vicepresidència econòmica del Govern, després de l'enrenou que generaren les dades aportades el dia abans per la interventora general, Maria Marquès, destituïda ahir pel president Bauzá.
Segons l'Executiu, el deute de la Comunitat amb els bancs és de 4.476 milions; amb subministradors i institucions és de 1.086 milions, i el deute de les empreses públiques amb els proveïdors arriba als 325 milions. Aquesta darrera xifra no s'havia fet pública fins ara. A 31 de març, el deute total de la Comunitat és de 5.887 milions. Però si s'hi sumen les factures trobades als calaixos sense assignació pressupostària, arriba als 6.211 milions.
Aquests rebuts, que tampoc no s'havien concretat fins ara, suposen obligacions per valor de 323 milions (320 milions dels quals, de l'IB-Salut). I, segons explicà ahir el Govern, aquest deute es va conèixer el 31 de desembre de 2011. La interventora general, en canvi, havia xifrat aquest deute en 409 milions i havia dit que es coneixia el juliol passat i que s'obvià.
Les dades d'ara són lleugerament pitjors que les que donà a conèixer l'Executiu el juliol passat. A 30 de juny de l'any passat, el deute bancari de la Comunitat era de 4.483 milions d'euros i el deute no bancari era de 1.104 milions, però la xifra no incorporava ni les factures als calaixos, que sumaren 323 milions -a 31 de desembre de 2011- ni el deute amb proveïdors de les empreses públiques, que acabà sent de 231 milions posteriorment. Mentre el deute amb subministradors i institucions només s'ha reduït 17 milions en un any, i el deute financer, 84 milions, el del sector públic amb els proveïdors s'ha incrementat 94 milions. Així les coses, el deute total ha augmentat set milions.
El Govern també aclarí ahir que un total de 743,24 milions de deute amb proveïdors es liquidaran ara a través del sistema habilitat pel Ministeri d'Hisenda i recalcà que quedarà pendent de pagament un deute de 668,32 milions d'euros, gairebé la meitat, per deute que no compleix els requisits fixats per l'Estat, com per exemple arrendaments, subvencions, deute a institucions, concessions d'obres públiques o la Universitat de les Illes Balears.
