Maria Llull
Vides al límit
Com es comporta la gent en situacions límit? Aquesta és la pregunta que llança a la cara de l'espectador Que algú miri per mi, una obra escrita per l'autor irlandès Frank McGuinness i que aterra a Palma per mitjà d'una coproducció entre La Fornal (Manacor) i Dramatúrgia 2000 (València). Sota la direcció d'Àlex Tejedor, Dani Machancoses, Rodo Gener i Ignasi Guasch hi interpreten un metge americà, un periodista irlandès i un professor anglès que són segrestats al Líban i que es veuen obligats a conviure en una situació horrible.
El mercader de Venecia aterra al Principal
Acostar-se als clàssics és quasi un deure per a aquells que estimen el teatre. I el Principal de Palma ofereix aquest cap de setmana una bona oportunitat per veure el clàssic d'entre els clàssics, que només podia ser William Shakespeare. El mercader de Venecia, que debutà ahir a les 21 hores, es representa avui a la mateixa hora i demà a les 19 hores.
El Govern protegeix els correfocs
Els correfocs gaudeixen de llarga tradició a les Illes. Foto: M. À. Cañellas. El Parlament Europeu aprovà el gener de 2009 la directiva 2007/23/CE, una normativa que limita i prohibeix els materials pirotècnics i que podria haver suposat el final de les festes amb dimonis i feres de foc. A partir d'aquí, s'iniciaren els estira-i-arronses per tal de salvar aquestes manifestacions populars, que es remunten a l'edat mitjana. L'acord amb el Ministeri d'Indústria arribà el mateix estiu de 2009. Es presentà un esborrany del reial decret en el qual es desglossà la transposició de la directiva europea al reglament estatal i que preveia una mesura d'excepció per a la utilització de material explosiu i pirotècnic en els correfocs i en les festes amb foc. El reglament del Ministeri d'Indústria entrà en vigor el maig de 2010. Tanmateix, calia reconèixer els correfocs i els dimonis com a manifestacions festives de caràcter religiós i tradicional perquè poguessin entrar dins l'ús execpcional de pirotècnia previst pel Ministeri d'Indústria.
La lluita contra l'oblit
Les víctimes del feixisme tindran el seu merescut reconeixement a Palma, al cementeri municipal. La regidoria de Cultura de l'Ajuntament ha acceptat dur a terme un projecte de l'associació de Memòria històrica de Mallorca que porta el significatiu nom de Mur de la memòria. Aquesta iniciativa ja es presentà fa tres anys, però quedà aturada. Fins ara.
La galeria Vanrell recorda Joan Miralles
La galeria Vanrell inaugura avui a les 20.00 hores una exposició de l'artista Joan Miralles (Muro, 1912- Deià, 2010) que inclou, principalment, obres dels darrers 20 anys de la trajectòria d'aquest pintor, que finà el passat mes de novembre. En aquesta mostra, que es podrà veure fins al pròxim 8 de març, el recull d'obres està més centrat en els paisatges que en altres ocasions, com l'exposició que es va fer a la mateixa galeria l'any 2005, la qual incidí més en la faceta de retratista de Joan Miralles.
“Això és del tot al·lucinant!”
L'única representació que s'ha fet del Trenca9s (Companyia de Dansa del Teatre d'Alaró) va tenir lloc el 5 de maig passat a l'Auditòrium, l'únic lloc que volgué apostar per un espectacle novedós, que revisava el clàssic de Txaikovski en clau de hip hop. "Intentàrem fer-ne una gira, però tots els teatres es feren enrere, perquè s'estimaven més El Trencanous de sempre", explicà Carlos Miró, director i creador de l'espectacle. Doncs una sola representació ha servit perquè la mallorquina Noelia Gómez estigui nominada als premis Max com a millor intèrpret femenina de dansa. "Això és del tot al·lucinant!", exclamà ahir Noelia Gómez després de conèixer la notícia. Aquesta ballarina, de només 20 anys, encara s'està formant i balla "en alguns hotels" per guanyar alguns doblers. "Tant de bo que pugui ballar en alguna companyia a partir d'ara", desitjà. Les rivals de Noelia en aquesta categoria seran dos pesos pesants: Àngels Margarit i Sol Picó. "Quan he sabut que competia amb elles, m'he demanat: Què hi faig jo, aquí? A elles, les coneix tothom", confessà. Malgrat que només es representà una vegada, aquest Trenca9s fou fruit de molts mesos de feina. "Vàrem fer un esforç molt gran i no vàrem tenir l'acollida que ens mereixíem", assenyalà Miró. Tal vegada aquesta nominació serveixi per continuar allà on ho varen deixar.
Moguts per la poesia
"Volem donar vida als llibres, que el seu recorregut no s'acabi amb la publicació. El cercle s'ha de tancar a tots els racons del Països Catalans amb la recitació oral de la poesia, que és allò que l'acaba de fer". Aquesta és la declaració d'intencions de Joan Tomàs Martínez (Palma, 1984), coordinador de la col·lecció de poesia La Cantàrida, de l'editorial Documenta Balear, des de setembre passat.
Els premis Goya entren en la setmana decisiva
Els premis Goya entren en la setmana decisiva. Serà diumenge, dia 13 de febrer, a partir de les 21.30 hores, que es coneixeran els noms dels vencedors dels guardons que entrega l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. En aquesta edició, el cinema illenc torna a estar d'enhorabona. Daniel Monzón triomfà l'any passat amb Celda 211 i enguany és Agustí Villaronga qui pot proclamar-se el gran triomfador de la nit. Pa negre, la pel·lícula del director palmesà, aspira a un total de 14 distincions, entre les quals figuren les més importants: la de millor pel·lícula i la de millor director. Els premis Goya arriben marcats, a més, per la polèmica. Serà després de l'entrega de guardons quan el president de l'Acadèmia, Àlex de la Iglesia, farà efectiva la dimissió a causa del seu desacord amb la llei Sinde.
Els senyors de Palma, tot un món lingüístic
La parla d'una classe social: els senyors de Palma és el títol de la tesi d'Antònia Sabater, treball que ha estat dirigit pels doctors Joan Miralles i Sebastià Serra i en el qual la investigadora ha aprofundit en els trets diferencials d'un sociolecte que, malgrat que encara perdura, va perdent representants amb el pas del temps.
Oso Leone, folk made in Mallorca
La música d'Oso Leone fa olor de terra i escalfa com el solellet a la cara d'un horabaixa de primavera. Ens trobam davant un grup folk, no perquè ara estigui de moda posar-se aquesta etiqueta, sinó pel seu posicionament, aferrat a la terra i als sons que aquesta transmet.
“El teatre no és un fet comercial, i precisament això el salvarà”
Qui no coneix un actor de la categoria de Sergi López (Vilanova i la Geltrú, 1965)? L'intèrpret català rebé els primers reconeixements a França, però la seva trajectòria va més enllà de les fronteres de l'Estat gal i inclou títols inoblidales del cinema com El laberint del faune (2006), Harry, un amic que us estima (pel·lícula per la qual guanyà el Cèsar l'any 2000), El cel obert (2001), Només meva (2001) i Una relació pornogràfica (1999). A més, Sergi López forma part de l'elenc de l'exitosa cinta Pa negre, dirigida pel director mallorquí Agustí Villaronga. El seu paper en aquest film li ha proporcionat una nominació al Goya al millor actor de repartiment.Però l'eix de la vida professional de Sergi López en aquests moments és el teatre. El català aterra aquest mes a Palma per presentar-hi de nou Non solum, una obra que s'estrenà al Teatre del Mar el 9 de gener de 2008 i que ara retorna al mateix espai. Aquesta peça està coescrita amb Jorge Picó, qui també s'encarrega de la direcció, i mostra un Sergi López capaç d'encarnar múltiples personatges, amb l'única ajuda de la imaginació del públic, sense escenografia, sense tecnologia, sense res més que el treball actoral.
Els amics honoren la figura i l'obra d'Antoni Serra
Antoni Serra s'assegué ahir a la primera fila d'un Mar i Terra ple a vessar, i no fou per veure-hi cap espectacle. Va ser el protagonista d'allò que va ocórrer a l'escenari, perquè hi anaren desfilant alguns amics i escriptors que formaren part de l'homentage. L'acte va estar organitzat per Miquel Vicens i Sebastià Serra, que també han enllestit el llibre Antoni Serra, la ploma i el capell (El Gall Editors, 2011), un recull de records significatius sobre la seva vida i obra que ha estat possible gràcies a la col·laboració de Jaume Adrover, Margarida Aritzeta, Toni Figuera, Antoni Planas, Josep Joan Rosselló i Jeroni Salom.
Noves troballes al castell de Bellver
A l'esquerra, 4 dels 5 esglaons vísibles. a la dreta la canal descóberta. El sondeig arqueològic iniciat l'any 2009 ha fet una passa de gegant el 2010 amb la campanya duita a terme per l'empresa Elements. La troballa de tres nous esglaons de pedra (que s'integren en un conjunt de cinc de visibles), de l'inici d'un passadís adovellat, d'un mur de cimentació i d'una canal d'uns quaranta centímetres de diàmetre són les troballes que corroboren la hipòtesi formulada el 2009 per Pere Galiana. Galiana apunta a la possible "funcionalitat estratègica de la cavitat sobre la qual s'alça el castell"; és a dir, que hi hauria una sortida d'emergència de Bellver que finalitzaria a "un punt indeterminat de les coves o del bosc de Bellver". "Més enllà del seu ús com a pedrera, la cavitat existent al subsòl de la fortalesa hauria pogut servir per a l'evacuació del castell en cas de setge, com a amagatall en cas d'assalt o, fins i tot, com a lloc d'allotjament d'un possible exèrcit", explica l'informe dels arqueòlegs d'Elements. A més, l'estudi considera que "el nucli d'accés descobert podria ser consistent en una obra dissenyada originalment per ordre del mateix Jaume II, atès que vint anys abans de la construcció de Bellver aquest monarca havia hagut d'escapar del palau de Perpinyà pel sistema de clavegueres després ser assetjat per les tropes del seu germà Pere d'Aragó".
Antoni Serra: “No crec en els homenatges”
Antoni Serra, la ploma i el capell (El Gall Editor, 2011) és el títol del llibre que es presentarà avui a partir de les 19.00 hores en el teatre Mar i Terra, que serà un homenatge d'amics, deixebles, lectors i escriptors a Antoni Serra (Sóller, 1936), escriptor de llarg recorregut i col·laborador d'Ultima Hora. "És una de les figures cabdals de la literatura catalana contemporània", explicà Sebastià Benasar, un dels organitzadors de l'homenatge i encarregat d'enllestir el llibre juntament amb Miquel Vicens durant la presentació d'aquest esdeveniment. Aquest darrer volgué aclarir que "el llibre no pretén ser cap assaig o estudi tècnic, sinó un recull d'esdeveniments i anècdotes de la vida d'Antoni Serra". "S'hi explica com s'introdueix en la literatura, com passa del castellà al català i la seva lluita contra el franquisme", continuà Vicens. A més, Antoni Serra, la ploma i el capell ha tingut la col·laboració, d'amics, periodistes i deixebles de l'escriptor solleric, com Jaume Adrover, Margarida Aritzeta, Toni Figuera, Antoni Planas, Josep Joan Rosselló i Jeroni Salom.
L'arcàngel Seatiel torna a lluir
L'arcàngel Seatiel lluí ahir al Museu de Mallorca amb l'esplendor amb què fou pintat pel cordovès Bartolomé Román en el segle XVII, en ple barroc. L'obra restaurada fou presentada al museu juntament amb l'arcàngel Baraquiel, que encara espera el seu torn a causa de la manca de finançament. Alfredo Àlvarez, designat pel Ministeri de Cultura mitjançant un concurs, ha estat l'encarregat de dur a terme un necessari rentat de cara a aquesta obra de gran format que pertany al Prado de manera conjunta amb la que representa Baraquiel, i que el Museu de Mallorca acull en dipòsit des d'un Reial Decret de 1877. La restauració, que ha durat 6 mesos i ha costat 20.000 euros, ha estat finançada per la Banca March. Les tasques d'Alfredo Àlvarez han estat de sanejament, fixació del color, neteja, estucat, reintegració cromàtica i envernissat. "No s'ha recuperat al cent per cent la policromia amb la qual hi treballà Bartolomé Román, perque l'envelliment històric dels materials ho fa impossible. Tampoc no hem volgut modernitzar-ne els colors", explicà l'expert durant la presentació.
Les Balears, obertes al món
L'Institut Ramon Llull continuarà, durant aquest 2011 que comença, amb la tasca de promoció de la cultura de les Illes Balears arreu del món. Fanny Tur, directora adjunta d'aquesta entitat cultural, anuncià ahir alguns dels projectes que s'enllestiran i que arribaran a llocs com Londres, Venècia, Berlín, Egipte, Belgrad i Nova Delhi.La cursa d'enguany s'estrenarà el mes de febrer, amb la presentació de l'antologia bilingüe català-hindú Poetes de les Illes Balears (Breu antologia del segle XX), publicada per la UIB. Aquest acte es durà a terme a Nova Delhi i estarà acompanyat d'un recital de poesia.
Res no és el que sembla
Un enredo casi familiar aterra a Palma avalada per l'èxit aconseguit des que s'estrenà el passat 7 de setembre a Valladolid. També arriba avalada pel seu autor, sir Alan Ayckbour, un dels més prolífics de la llengua anglesa amb més de seixanta obres i més representat que el mateix Shakespeare.
Canales en estat pur
"Amador Rojas no deixa indiferent, és un dels millors exponents del flamenc d'avui en dia". Antonio Canales s'expressa amb total contundència quan parla del seu company a Mano a mano, l'espectacle que es durà a terme en el Trui Teatre el 4 de febrer a les 21 hores. Mano a mano ofereix flamenc en estat pur, servit amb l'envoltori de dos ballarins amb dos estils completament diferents, que mostrarà els seus monòlegs per conformar un diàleg en el qual la veterania i la joventut es veuran les cares. "No hi ha dramatúrgia, només flamenc. M'acompanyen un grup de joves veterans que procedeixen de diferents llocs", continua Canales. Aquest espectacle s'estrenà el gener de 2009 i el més probable és que sigui el penúltim de la carrera de Canales com a ballarí. El bailaor està preparant un comiat amb bombo i platerets amb Renacimiento, on el pintor Carlos San Vicente mourà el seu pinzell al ritme de les guitarres i els tacons d'Antonio Canales. "Serà amb Lluís Pasqual, del Teatre Lliure de Barcelona, i segurament suposarà el meu comiat". Però els projectes de Canales no es limiten a pujar a un escenari. El sevillà és un dels candidats a dirigir el Ballet Nacional. "Al Ballet Nacional podria coreografiar i ensenyar, però sense que em costàs doblers", comenta Canales, que té una escola de ball a Madrid, amb uns 300 alumnes.
El llibre com a llenç
Els llibres no només són per llegir. En el cas dels exposats per Francesc Florit Nin a la galeria Joan Oliver, Maneu, es tracta de llibres per mirar, per perdre's entre les seves suggerents imatges mentre se'n fullegen les artesanals pàgines. "El llibre és un objecte amb finalitat pròpia", sentència Florit Nin com a declaració de principis.
Somiar: el camí per escapar de la crua realitat
Alma és una carnissera de barri, separada i amb un fill de 4 anys, que cerca la manera de sobreviure a les misèries de cada dia amb l'únic recurs que és a l'abast d'aquells que res no tenen llevat d'ells mateixos: els somnis. Aquesta és la història que Miquel Àngel Raió fa arribar al públic a Cristalls irisats de plàstic xinès, l'obra que guanyà el premi Teatre Principal de texts dramàtics 2009 i que es representarà dijous i divendres al Principal a les 21.00 hores, i dissabte a Inca a les 19.00 hores. "L'obra tracta uns temes quotidians que afecten tothom. Alma, la seva germana i la seva amiga tracten de trobar un camí, de sentir-se contentes", explica Miquel Àngel Raió, qui ha experimentat amb nous formats en aquest treball. "Es pot dir que és un espectacle de teatre cinema. Hi ha dues pantalles que tenen una interacció constant amb l'escenari. Jo sé rodar. De fet, em guany la vida amb això, i la cosa està sortint bé. He fet moltes projeccions per a teatre i crec que he aconseguit una bona integració de llenguatges", assenyalà.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca