Maria Llull
La Diada es consolida en tots els racons de Mallorca
Mallorca està de festa. Així es pot comprovar en multitud de racons de l'Illa on, al llarg d'aquests dies, se celebra la Diada. Les activitats culturals que es duen a terme per aquest motiu es consoliden any rere any, i enguany tindran l'eix central en l'acte principal de la Diada que l'Obra Cultural Balear realitzarà demà al teatre Principal de Palma. En aquest esdeveniment hi prendran part Al-Mayurqa Clàssic i l'Orquestra de Cambra de Llucmajor, amb Miquel Brunet i Catalina Obrador com a solistes. Aquest acte se celebrarà a partir de les 21.00 hores.
“Ja no queden enquadernadors”
Ja fa mesos que el mestre artesà Blai Bleda donà la seva maquinària d'enquadernació al Centre de Recursos de Creació Contemporània (CRCC). Es tracta de peces úniques i molt antigues que ja ningú no farà servir professionalment, perquè en l'era digital els enquadernadors artesans han perdut el seu lloc, en un mercat laboral marcat per les presses i les urgències.
El teatre també està de festa per Nadal
Nadal no és només època de torrons, regals i reunions familiars. També és un excel·lent moment per acudir al teatre. I ningú no pot dir que no hi ha cap obra que li faci ganes veure, perquè els diferents escenaris de Mallorca exhibeixen una oferta d'allò més variada, amb funcions per a tots els gustos i per a totes les edats, sobretot tenint en compte que els infants tenen vacances i que un acostament a la cultura teatral pot ser un bon antídot per al verí del consumisme.
Hivern calent al Sans
El teatre Sans afronta la temporada d'hivern amb una programació marcada per la diversitat d'espectacles i que acabarà amb la reposició de La Cantant Calba, el primer èxit d'Estudi Zero en els seus 25 anys d'història.De ganes no en falten, després de com han funcionat les coses en la temporada de tardor. "El balanç és extraordinari", comentà el director d'Estudi Zero, Pere Mestre. A més, La família Sans ha tornat a triomfar. "Volem donar les gràcies per l'acollida que ha tornat a tenir La família Sans. La gran demanda que ha tingut ens ha fet plantejar la possibilitat de donar-li una altra oportunitat durant la temporada de primavera", explicà Mestre.Però el que ara interessa és com es presenten els propers mesos. L'any acabarà amb un concert, Música per al Nadal (29 de desembre), el primer pròpiament dit, sense elements teatrals, que es fa en el teatre Sans.El 2011 començarà amb Comissura (7 i 8 de gener), un espectacle de trapezi i clown per a adults en el qual la valenciana Patricia Pardo mostrarà un món surrealista per tal de parlar de la realitat.
De Matos i Gispert guanyen el projecte Capella 2011
El projecte Capella 2011 ja té guanyadors. Es tracta d'Ana de Matos (Lugo, 1963) i Carles Gispert (Palma, 1969), les obres dels quals han estat escollides entre 24 candidats per la Comissió assesora d'arts plàstiques del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca. D'aquesta manera, Señora de los deseos, d'Ana Mato, i Icouldbeyou Inner Spectator, de Carles Gispert, pasaran a formar part de la programació anual de la Capella. Señora de los deseos inclourà una escultura de quatre metres d'alt, que tindrà a veure amb la idea de les 'madones'. Les columnes de la capella envoltaran l'obra i es projectaran diverses imatges. La proposta de Carles Gispert és la producció final d'una idea d'instal·lació multidisciplinària. Continua un projecte presentat originàriament al Royal College of Arts de Londres i sorgeix de la voluntat d'integrar en un espai d'art com la capella de la Misericòrdia diferents llenguatges, formes, sons i sensacions. Aquestes dues idees expositives seran recollides en un catàleg editat pel Consell, amb l'objectiu de donar encara més difusió a les obres. A més, cada una de les iniciatives rebrà 3.000 euros en concepte d'honoraris, i una quantia màxima de 15.000 euros pels projectes. El conseller del Departament de Cultura i Patrimoni, Joan Font, i el director insular de Cultura, Maties Garcies, presentaren ahir precisament els catàlegs de l'edició de 2010, que fou la primera del projecte Capella.
“Miró sempre fou jove”
Hi ha moments en la vida en què les persones es troben i creen vincles especials i, sobre- tot, fructífers en l'àmbit creatiu. Aquest fou sense dubte el cas de Joan Miró i Raimon, que es creuaren per primera vegada l'any 1964 i que iniciaren una amistat que superà la diferència d'edat que hi havia entre ells. "El vaig conèixer amb 23 anys en un restaurant de París. Ens vàrem donar les adreces i, al cap de 15 dies, vaig rebre a Xàtiva una litografia firmada per ell", explicà Raimon, que ahir fou el protagonista dels actes de celebració de devuitè aniversari de la Fundació Pilar i Joan Miró. "L'any 1966 va ser present en el meu recital al teatre Olympia de París, just quan havia acabat de musicar les Cançons de la roda del temps, disc del qual Joan Miró va fer la portada.
El Diocesà ofereix una mostra única
El Museu Diocesà de Mallorca reuneix en una mostra que durarà fins al proper 26 de febrer vuit marededéus adormides, una de les representacions escultòriques més identitàries del patrimoni cultural i religiós de Mallorca. Aquesta imatge, vinculada a la celebració de la festa de l'Assumpció, dia 15 d'agost, arrelà a l'Illa a partir del segle XV i ha estat el nucli d'aquest ritual ininterrompudament de llavors ençà. "Ara, es parla molt de la Sibil·la, però la tradició de devoció representada per la marededéu adormida és molt llarga", considerà la investigadora Mercè Gambús, una de les comissàries de l'exposició juntament amb Antònia Reig, directora del taller de restauració del Bisbat de Mallorca.
Les Illes Balears s'obren al món
La gala de la Nit de la Cultura 2010, al llarg de la qual es lliuraran els XXII Premis 31 de Desembre, inclourà un bon grapat d'artistes i convidats amb la intenció que siguin una mostra representativa del potencial creatiu de les Illes Balears. Aquest esdeveniment podrà ser seguit al conjunt dels Països Catalans, ja que serà retransmès per IB3, TV3 Cat i el Canal 33.
“Si fos ara, el meu pare no hauria filmat pel·lícules”
Sigui per mal o per bé, els progenitors sempre marquen. Però si un és fill d'un director de cinema de la talla de Luis Buñuel, i, a més, la seva carrera s'ha desenvolupat dins el setè art, és inevitable portar sempre a sobre l'ombra del pare. Aquest és el cas de Juan Luis Buñuel (París, 1934), que ahir presentà Él (1953), una de les pel·lícules que el seu pare rodà a Mèxic, i que ell considera com a una de les millors de la seva cinematografia. "És una pel·lícula magnífica, de les cinc millors de la història del cinema mexicà. Ho té tot, però jo en destacaria per damunt totes les coses el sentit de l'humor, encara que es tracti d'un fet terrible", explicà Juan Luis Buñuel. Él conta la història de Francisco Galván que, enamorat de Gloria, l'al·lota del seu amic, farà tot allò que sigui possible per enamorar-la, i arriba a estar posseït per la paranoia i la gelosia patològica. Malgrat tenir com a pare un director gegant, els inicis de Juan Luis Buñuel dins el món del cinema varen tenir lloc com a assistent d'Orson Welles. "Vaig aconseguir aquesta feina perquè parlava diversos idiomes i això era ideal per treballar d'assistent en produccions internacionals", comentà. "També vaig estar a les ordres de Louis Malle. En total, vaig fer aquesta feina uns 12 anys, així que després no vaig tornar a la literatura anglesa, que era allò que havia estudiat", afegí.
Homenatge a tota una vida
Les quasi 1.000 pàgines que conformen el llibre Homenatge a Bartomeu Barceló i Pons, geógraf queden curtes a l'hora de parlar de tota una vida dedicada al coneixement, en el sentit més humanista del terme, sense parcel·les sectàries i entenent el món amb un sentit profund de la globalitat.
Trui planta cara a la crisi i inaugura el seu teatre
El teló del Trui Teatre s'alçà ahir de manera oficial. Obrir un espai escènic amb 1.327 butaques en temps de crisi és sense dubte un acte valent i foren molts els artistes i amics que volgueren donar el seu suport al Grup Trui en una nit freda, però plena de la calidesa dels bons auguris. Però no tots varen fer palès el seu suport. L'absència dels representants de les institucions fou d'allò més destacable. Cap membre del Govern, del Consell insular ni de l'Ajuntament no aparegué pel col·legi La Salle, encara que en un principi s'esperava la presència del conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs. Aquest no fou el cas del principal partit de l'oposició. La plana major del PP assistí a aquesta gala inaugural.
El Trui Teatre es vesteix de gala
Després d'alguns canvis de data, avui és el dia per a la gala d'inauguració del Trui Teatre. Aquest esdeveniment, al qual assistiran més de 1.000 convidats, donarà cabuda a artistes de l'escena balear i d'àmbit estatal. L'humorista Jordi LP, músics com Dyango, Manolo Escobar, Tomeu Penya, Jaume Anglada i els Valldemossa, a més de l'actor Joan Pera, conegut per ser la veu en català i castellà de Woody Allen a les pel·lícules del director nord-americà, seran algunes de les presències de la gala.
“Ara és època de fer propostes”
Parlar de Xavier Bru de Sala no és gens senzill perquè la seva trajectòria i el seu present acaparen àmbits que van des del periodisme, fins a l'assaig i el teatre. Presidí durant vuit mesos el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de la Generalitat de Catalunya. Una vegada deixada de banda aquesta etapa dins les institucions, Xavier Bru de Sala continua amb la seva defensa de la cultura, encara que aquesta vegada des de la societat civil, com a vicepresident del Cercle de Cultura, un "lobby moral", com el definí l'exconseller de Cultura del govern català Ferran Mascarell el passat 5 d'octubre, quan es produí la seva reunió fundacional.
La Fundació Miró arriba a la majoria d'edat
La Fundació Pilar i Joan Miró de Palma arriba als 18 anys. I aquesta majoria d'edat serà el motiu de tot un seguit d'activitats que culminaran diumenge amb una jornada de portes obertes. "S'oferirà un paquet que suposa una programació cultural complementària per a la ciutat, amb activitats que també estaran dirigides als escolars i a les famílies", explicà ahir la presidenta de la Fundació i regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Nanda Ramon.Per començar, el col·lectiu samaKineta presentarà avui mateix, a les 19.00 hores, el catàleg de fotografia Visionaris 2010. A més, s'explicaran els punts fonamentals de la pròxima edició de 2011, que aportarà algunes novetats, com ara més presència de la fotografia al carrer, més a l'abast dels ciutadans. Demà serà el torn de dues propostes editorials més: Els rastres fosforescents dels caragols, d'Yvon Taillandier i de Cesc Mulet; i El color dels meus somnis. Converses amb Georges Raillard. Ambdues publicacions aprofundeixen en la figura i el pensament de Miró.
Art show, un llibre per a la reflexió
Art show és molt més que un llibre de fotografia corrent. El fotògraf palmesà Xisco Bonnín (1967) és l'autor de les imatges, però aquestes van acompanyades d'uns textos de Fernando Gómez de la Cuesta. Així, formen una combinació que convida a la reflexió aquells que es vulguin perdre per les seves pàgines. "Art show ha estat el primer llibre editat arran d'una proposta sorgida de la nostra associació", explica Bonnín. Aquest col·lectiu és SamaKineta i sorgí de la unió del mateix Xisco Bonnín amb Rif Spahni i Javier Izquierdo. "Davant la dificultat que té per als fotògrafs editar, en hem decidit a publicar nosaltres mateixos els llibres, ja que som una associació cultural", comenta.
Miquel Ferrà ens acosta la Mallorca més literària
Miquel Ferrà i Martorell tanca el seu periple per les referències litaràries de l'Illa amb Mallorca vista pels escriptors II, un llibre que proposa quatre itineraris que completen el primer volum i Palma vista pels escriptors. Ferrà guia el lector pel Raiguer i la planura d'Inca, del prat de Sant Jordi a les serres de Llevant, des del camp de Marratxí fins al massís d'Artà i des de les planes de Llucmajor fins a les marines del sud-est. Tot això té el valor afegit de les quasi 400 il·lustracions amb imatges d'una Mallorca que, encara que mai no tornarà, està viva en els que la recorden. L'autor no ha volgut deixar cap municipi fora de Mallorca vista pels escriptors I i II i ha hagut de fer un esforç per tal de trobar-hi un cert equilibri. "En aquest darrer volum, he volgut que hi sortissin totes les localitat", comenta Miquel Ferrà. "A més del que cada poble suggereix de literari per ell mateix, amb els racons emblemàtics, els paisatges i els costums, també són evocats els poetes, els novel·listes i els escriptors que han sentit el batec popular, ja sigui a la composició d'algun dels seus escrits o honorant el poble on varen néixer", continua l'escriptor. Amb una vocació d'abastar tant com sigui possible, els intel·lectuals que desfilen per les pàgines d'aquest llibre es veuen acompanyats de "rondalles, llegendes, cançons, gloses...".
Estendard interactiu
La ciutat de Palma gaudeix de la celebració de tipus civil més antiga d'Europa. Es tracta de la festa de l'Estendard, que té lloc cada 31 de desembre des de final del segle XIII o principi del XIV. Encara que la festa de l'Estendard continua viva, cal treballar de valent per acostar-la encara més als ciutadans. Declarar-la l'any 2006 com a Bé d'Interès Cultural fou una passa molt important, però una passa no fa camí, i cal fer-ne de noves.
“Em fa vergonya llegir les ponències sobre la meva obra”
Carme Riera, Escriptora de l'any 2010, tancarà durant els tres propers dies les activitats que s'han fet al voltant de la seva figura des del passat gener amb un congrés internacional. Carme Riera i la seva obra, que comença avui i acabarà dissabte, reuneix un bon grapat d'especialistes de caire internacional que tractaran sobre tres línies fonamentals: la memòria a l'obra de la mallorquina, la seva recepció en l'àmbit internacional i els procediments narratius presents en els seus llibres.
“La cultura és la primera a rebre coces”
Rafel Duran s'ha forjat un nom dins el panorama escènic després d'anys de treball i esforços. Format a l'Institut del Teatre de Barcelona, es mou entre les bambolines dels teatres catalans perquè "aquí no m'encarreguen gran cosa", reconeix. Tot i la seva feina al Principat, no és indiferent davant la situació cultural de l'Illa on, assegura, "hi ha un alt nivell creatiu", però denuncia la manca de suport pressupostari envers la cultura de Balears. Part d'aquesta creativitat fou guardonada amb els primers premis Escènica, en què Mort de dama, dirigida per ell, fou la gran vencedora de la nit.Com va la ressaca dels premis Escènica amb Mort de dama com a gran triomfadora?Mort de dama m'ha donat molts èxits. El gran premi d'aquesta obra, però, ha estat el públic, que va omplir les sales al 100% a Barcelona i a Palma, pertot arreu on hem estat. Evidentment, que et donin premis satisfà, perquè a tots ens agrada que ens facin cas.Què té d'especial aquesta obra per vós?
L'ocupació cultural guanya pes a les Balears
Quan es parla de crisi econòmica, sempre es fa referència a la cultura com un dels sectors més afectats negativament. Això és tan cert com fals. És cert perquè les institucions solen apuntar el sector cultural com a primera diana per retallar despeses. Però és fals quant al fet que la gent deixi de tenir iniciativa o de dedicar-se a la cultura en qualsevol dels aspectes en què aquest concepte pot afectar la vida econòmica. Almanco així pareix que ho indiquen les xifres de l'Anuari d'estadístiques culturals 2010 del Ministeri de Cultura.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català