Els senyors de Palma, tot un món lingüístic

La parla d'una classe social: els senyors de Palma és el títol de la tesi d'Antònia Sabater, treball que ha estat dirigit pels doctors Joan Miralles i Sebastià Serra i en el qual la investigadora ha aprofundit en els trets diferencials d'un sociolecte que, malgrat que encara perdura, va perdent representants amb el pas del temps.
En primer lloc, cal aclarir què és un sociolecte. Es tracta de la varietat lingüística pròpia d'una determinada classe social, amb un conjunt de característiques que la fan associable a un grup concret de parlants. "El sociolecte és una manera, per als membres d'una classe social, d'expressar qui són, identificar-se i diferenciar-se de la resta", explica Sabater.

Quins trets defineixen el sociolecte que centra aquest tesi, és a dir, la parla dels senyors de Palma? En primer lloc, es tracta d'una parla conservadora, que fa de la correcció una senyera, fet que queda perfectament reflectit en els tractaments. També es caracteritza per la gran riquesa lèxica, l'ús habitual d'un gran nombre d'arcaismes i la depuració de castellanismes. "Aquests senyors pensen que la millor manera de parlar és la seva. El seu sociolecte és el millor que hi ha", indica la investigadora. Els senyors de Palma formen una classe social endogàmica, orgullosa, culta i que ha perdurat com en una illa dins una illa al llarg del temps.

Un dels trets més interessants de la tesi d'Antònia Sabater és la metodologia utilitzada, que no ha estat cap altra que la història oral. Sabater s'entrevistà amb vint-i-quatre membres de la classe dels senyors entre els anys 1991 i 1995 (actualment, només sobreviuen dos dels entrevistats). Amb més de 75 hores enregistrades de conversa transcrita, el testimoni d'aquestes persones serví per anar més enllà de la investigació lingüística i endinsar-se dins un conjunt de tradicions conservades gràcies al seu hermetisme. "La gran novetat és que mai no s'havia investigat aquest tema des de la història oral", afirma Antònia Sabater. "Aquestes persones conten com són per elles les coses i com han vist la història de Mallorca al llarg del segle XX. Fins i tot es remunten al XIX a través de la memòria dels avantpassats".

En aquesta tesi, hi queda ben palès que els senyors de Palma augmentaren la seva cohesió social gràcies a un sociolecte de característiques ben definides i que serví d'arma defensiva en els moments de decadència i de pèrdua de privilegis. Un dels apartats més importants d'aquesta tesi és el que se centra en el lèxic. Els senyors utilitzaren i utilitzen unes paraules pròpies que fan referència als àmbits propis de la seva vida, àmbits que van des de la casa, vertader nucli de la vida senyorial, fins a altres aspectes com són la locomoció, la vestimenta, l'alimentació i la religió.

"Els senyors encara usen arcaismes que els diccionaris diuen que han desaparegut. Han conservat una gran riquesa d'un vocabulari que parla d'unes parts de les cases que ja no existeixen, d'uns dinars que ja no es cuinen i d'unes vestits que ja no es porten", comenta Sabater. "Tenen una especial atenció pel que fa al llenguatge i consideren que s'ha de parlar bé i s'ha de parlar mallorquí", afegeix. Quant a la unitat de la llengua, la majoria dels membres d'aquesta classe social considera que el mallorquí és un dialecte del català, mentre que d'altres les veuen com a llengües diferenciades.

Orgullosos de ser qui són i conservadors d'una manera de parlar que reflecteix tot un món de tradicions i costums, així són els aristòcrates de Ciutat, que és com ells anomenen Palma.