Maria Llull
Miquel Àngel Riera aterra al Principal
Iguana Teatre estrena avui a les 21 hores al Teatre Principal de Palma La rara anatomia dels centaures, un muntatge basat en contes de Miquel Àngel Riera. Aquest homenatge a l'escriptor manacorí serveix per commemorar els 25 anys de la companyia mallorquina. La rara anatomia dels centaures és una coproducció d'Iguana Teatre amb el teatre Principal de Palma, el Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, el Centre d'Arts Escèniques de Reus i el Centre d'Arts Escèniques de Salt (Girona).
Poc entusiasme en la cursa per l'Acadèmia
El proper 10 d'abril tindran lloc les eleccions a la presidència de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques espanyola, una institució convulsa per la dimissió d'Àlex de la Iglesia a causa de les seves discrepàncies amb la polèmica llei Sinde. Es pot estar d'acord o no amb la posició de De la Iglesia, però el seu treball per acostar l'Acadèmia i el cinema espanyol al públic ha estat meritori. Els candidats que aspiren a recollir-ne el testimoni són el cineasta Bigas Luna i el distribuïdor, exhibidor i productor Enrique González Macho.Bigas Luna està acompanyat en la seva candidatura per l'actriu Leonor Watling i el director de producció Yousaf Bokhari; mentre que la proposta de González Macho inclou l'actriu Marta Etura i la directora Judith Colell. El director català aposta per acostar el cinema als més joves i consolidar internacionalment les produccions espanyoles. Per González Macho, president d'Alta Films i propietari de les sales Renoir, els nous reptes del setè art es trobaran a internet.
Cabotá rep el premi del públic a Màlaga per Amigos
El director malloquí Marcos Cabotá rubricà la seva presència al Festival de cinema de Màlaga amb la Bisnaga de Plata premi del públic per a Amigos, el seu primer llargmetratge, codirigit amb Borja Manso. "La veritat és que no m'esperava cap guardó", afirmà Cabotá, qui, des de Palma, hagué d'agafar ràpidament un avió per poder ser a l'entrega de guardons. "Venir al festival ja era tot un premi", prosseguí el mallorquí.
La parella, aquell lloc ple de contradiccions i misèries
"Com serien Romeu i Julieta després de quinze anys de matrimoni?". Aquesta irònica pregunta se la fa el francès Eric-Emmanuel Schmitt, autor de Petits crims conjugals, una dissecció sense pietat de les misèries i contradiccions d'allò que anomenam parella, que es podrà veure del 28 d'abril a l'1 de maig al teatre Principal de Palma.
David Marquès 'juga' a Màlaga
El Festival de cinema de Màlaga acollí ahir la segona estrena d'un autor illenc després d'Amigos, de Marcos Cabotà. El Teatre Cervantes de la capital malaguenya fou l'escenari de l'estrena d'En fuera de juego, el quart llargmetratge de l'eivissenc David Marquès.
El cinema balear planta cara
L'estat de salut del cinema fet a les Illes Balears centrà ahir el darrer acte del cicle Cinema d'autor mallorquí. Davant un públic més aviat escàs, el president dels cineastes illencs, Onofre Moyà; el director de la Film Commission, Pedro Barbadillo; el realitzador Lluís Ortas i l'expert en cinema i col·laborador de dBalears Josep Antoni Pérez de Mendiola donaren la seva visió sobre la situació de la setena art.
Pontes, a la recerca d'un mateix
Pontes proposa un viatge cap a l'interior de cadascun de nosaltres. Aquest espectacle, una coproducció de Res de Res i els brasilers Circo Dux, barreja llenguatges provinents del teatre i del circ, amb el resultat d'una poesia visual que diu molt més que el que les absents paraules podrien expressar. Ideat i interpretat per l'actor brasiler Claudio Parente, i dirigit per Biel Jordà, Pontes descansa sobre dos pilars: l'escola analítica de Karl Gustav Junt i la poesia de Fernando Pessoa. Es representarà des d'avui i fins al proper diumenge, 3 d'abril, al Teatre del Mar. "Vull destacar la importància que es tracta d'una coproducció internacional", afirmà Biel Jordà durant la presentació de l'obra. "És un espectacle que parla de la recerca personal. El resultat és poètic, visual, entranyable i divertit", prosseguí Jordà.
Els secrets de les xifres
Els nombres han acompanyat des de sempre la humanitat i han servit per resoldre molts problemes que han sorgit al llarg de la història. Sobre aquesta base, el CaixaFòrum presenta avui Nombr3s de bona família, una mostra que pretén deixar palesa la constant presència de les xifres en la quotidianitat. L'exposició realitza un recorregut històric pels diferents grups de nombres que aparegueren per respondre a necessitats concretes: nombres naturals, sencers, racionals, reals i complexos. Cada grup s'acompanya d'exemples pràctics per entendre'n millor la utilitat. A més, els visitants podran interactuar amb alguns dels panells de la mostra."El repte d'aquesta exposició ha estat doble. D'una banda, presentar els continguts matemàtics de manera que siguin a l'abast de qualsevol persona. De l'altra, hem volgut demostrar que les matemàtiques són determinants en les nostres vides", explicà en la presentació Jordi Aloy, de l'àrea de Ciència, Recerca i Medi Ambient de la Fundació la Caixa. "Tothom utilitza els nombres en el dia a dia", afegí.
Vint-i-cinc anys plens d'històries
Estudi Zero Teatre celebra avui els 25 anys d'existència, i ho farà de la millor manera possible: damunt l'escenari. La cantant calba, d'Eugène Ionesco, es representarà en el teatre Sans a partir de les 20.30 hores. Per què aquesta obra? Doncs perquè fou la primera que donà a conèixer Estudi Zero, un ja llunyà 29 de novembre de 1985. Però les celebracions no es limitaran a això. Després de la funció, a partir de les 21.45 hores, es presentarà un DVD commemoratiu amb fragments de les 47 obres que ha representat fins a l'actualitat la companyia. L'esdeveniment s'acompanyarà d'un refrigeri i alguna sorpresa.
Les editorials, (també) en crisi
La crisi que s'inicià l'any 2008 estén les seves xarxes per tots els sectors que conformen l'economia, sense possibilitat d'escapatòria. El ram editorial resistí els primers anys les envestides de la situació, però les xifres del 2010, amb un descens de vendes d'entre el 4 i el 7 per cent, han acabat amb aquesta 'immunitat' i demostren que, per molt fidels que puguin ser els lectors, ningú no pot actuar al marge de les seves butxaques.La situació a les Illes Balears no és molt diferent respecte de la resta de l'Estat. Els mals presagis es feren realitat durant l'any passat, encara que fou en els darrers mesos, i en l'inici d'aquest 2011, quan les coses empitjoraren encar més.
“La injustícia amb les autores és absoluta”
La directora catalana Judith Colell (codirectora de l'exitosa Elisa K) presenta avui a la sala Augusta la pel·lícula 53 dies d'hivern, dins el IV Cicle cinema d'autor, organitzat per la UIB. La projecció es durà a terme a partir de les 20.30 hores. Aquesta pel·lícula és perfecta per conèixer els trets del cinema de Colell, una autora molt més interessada en el costat fosc de l'existència humana que en la part amable. "53 dies d'hivern fou el primer film en què vaig començar a identificar-me a mi mateixa; hi vaig trobar un llenguatge vertaderament propi. Sempre m'ha interessat parlar de la fragilitat de l'ànima i de la incomunicació", explica la directora, que té, en el suec Lars Von Trier, un dels seus referents cinematogràfics. "Les pel·lícules han de ser com una pedra a la sabata, com una cosa a l'estómac", continua Colell. Malgrat que no és partidària del cinema "com a entreteniment", considera que aquest pot coexistir perfectament amb el cinema "com a cultura". "Quan faig pel·lícules, vull que la gent pensi, que reflexioni, que canviï qualque cosa en la seva ànima", afegeix. De fet, "l'ànima" és una part essencial dels seus valors com a creadora: les històries tenen "ànima" quan un es pot veure reflectit en elles, quan toquen els ressorts que les persones tenen dins.
En fuera de juego: una sobre perdedors
David Marquès estrenarà aquesta primavera En fuera de juego, el seu quart llargmetratge, tot i que la data encara no s'ha determinat". La postproducció està pràcticament acabada, només hi manquen alguns detalls tècnics. La productora argentina la vol estrenar allà a principi de juny i no sé quan es podrà veure aquí", explicà.
Torna l'espai Lluc Fluxà
Maria Lluc Fluxà reobre avui a partir de les 19.30 hores la galeria Lluc Fluxà Espai HC després d'una absència de deu anys. Aquest retorn arriba de la mà de l'esposició Homenatge a Louis Bourgeois, una mostra que es perllongarà fins al 6 de maig. La relació d'amistat entre Maria Fluxà i Louise Bourgeois (París 1911- Nova York 2010) es remunta als anys 80 i perdurà fins a la mort de l'artista. Ambdues elaboraren el llibre artístic Metamorfosis, del qual es presentarà un facsímil en la inauguració d'avui. La galeria Lluc Fluxà Espai HC neix amb una clara filosofia, perfectament simbolitzada per les sigles HC: Hors Commerce, és a dir, sense intenció de vendre. Maria Fluxà no vol "participar del comerç de l'art". "Aquest és un espai per mostrar, no per vendre". En aquest projecte, Maria Fluxà comparteix feina amb la historiadora de l'Art Marta Salleras. Amb ella intentarà dur els seus projectes artístics a altres galeries. Homenatge a Louise Bourgeois està formada per peces de la col·leció de Maria Fluxà. En aquesta mostra es poden veure fotografies d'Alex van Gelder, una escultura, un dibuix a ploma i gravats.
Ñaco Fabré: signes per entendre les emocions
"Matisse deia que quan s'inventen els signes es crea un vincle entre el pintor i l'espectador, que d'aquesta manera troba referències per entendre l'obra de l'artista". Així parla Ñaco Fabré de Celebración de los signos, l'exposició que s'inaugura avui a les 20 hores a la galeria Joan Oliver Maneu, on es podrà visitar fins al proper 29 d'abril.
Dissecció sense pietat
Pere Arquillué aterra a la sala petita del teatre Principal amb Primer amor, una obra basada en L'innombrable, un intens text de l'escriptor britànic Samuel Beckett. Les representacions es faran avui i dissabte a partir de les 21.00 hores. A més, Arquillué actuarà diumenge al teatre de Manacor. L'actor català compensarà d'aquesta manera que no pogués dur a terme totes les funcions previstes de Primer amor en la Fira escènica de Manacor -el setembre passat- a causa d'una malaltia. "Estic molt content de tornar a Mallorca amb aquest relat adaptat de Beckett, que resulta una peça molt curiosa", en comenta Arquillué que, a més de protagonitzar l'obra, és l'impulsor del projecte. José Sanchís Sinisterra fou l'encarregat de versionar-ne el text. El muntatge té Àlex Ollé -un dels directors artístics de La Fura dels Baus- i Miquel Górriz com a directors. De què tracta Primer amor? "El text original data de 1946, però és completament modern i contemporani. El llenguatge de Beckett és depurat, profund i directe", declarà Arquillué, que protagonitza en solitari aquesta peça, una tragicomèdia en tota regla: "comèdia en les paraules i tragèdia en els silencis", sentencia l'intèrpret.
Lee Ranaldo i Lloyd Cole, estrelles d'Alternatilla
Lee Ranaldo (membre fundador dels Sonic Youth) i Lloyd Cole (antic líder dels Commotions) encapçalen el cartell del festival multidisciplinari Alternatilla, que en l'edició de 2011 apostarà per acostar-se als més joves. La programació, elaborada en un 90%, encara no està tancada, i la directora del certamen, Ana Espina, assegurà ahir, durant la presentació de l'esdeveniment, que "hi manca algun nom important" dins la part musical.El sus de les activitats serà els propers 2 i 3 d'abril a l'Auditòrium de Palma amb el musical de Bob Esponja. Aquest és un espectacle dirigit als més petits de la casa que tindrà la funció d'atreure els infants cap a altres activitats i tallers del festival, que encara s'han de confirmar. Música, audiovisuals, cinema, documentals, teatre, tallers... Alternatilla abraça molts àmbits, malgrat que en destaca la part musical, amb els esmentats Lloyd Cole i Lee Ranaldo, que durà a terme una actuació que mesclarà música, text i vídeo. Un altre nom a tenir en compte en l'apartat musical serà el del suec Jay-Jay Johanson (que ja hi actuà fa dos anys).
Els museus i la crisi econòmica: una relació desigual
Dir que la cultura no és aliena a la crisi econòmica resulta una obvietat a hores d'ara. L'economia és transversal en tots els àmbits de la vida humana, des dels més bàsics fins als més sofisticats. Si la cultura és una qüestió bàsica o sofisticada, ja és un altre debat. Sigui com sigui, els tentacles de la crisi també hi han arribat. En el cas dels museus i de les sales expositives, cal individualitzar molt, perquè cada lloc té unes circumstàncies particulars que moltes vegades fan molt difícils les comparacions. El Museu Modernista Can Prunera, a Sóller, n'és un bon exemple. Obrí les portes el setembre de 2009, així que és molt difícil valorar-ne l'evolució durant el 2010. Des de setembre a desembre de 2009, Can Prunera rebé un total de 30.000 visitants i organitzà tres exposicions temporals.
Ballester rep el premi Recull
El dramaturg i col·laborador de dBalears Alexandre Ballester fou guardonat ahir amb el premi Recull de teatre Josep Ametller, un reconeixement que atorga la coneguda revista a Blanes i al qual es presentaren 145 originals de 131 autors dins les cinc modalitats (narració, poesia, periodisme, relat literari i teatre). La distinció fou concedida a Ballester per l'obra Com passen les tempestes, un text en el qual el dramaturg de sa Pobla torna a donar veu i protagonisma a la dona: "Venim de la dona i a ella tornam", recordava. En realitat, la trama tracta d'una parella, ella actriu i ell historiador, que queda reclosa en una casa d'estiu durant un temporada. Juntament amb tres personatges més, ambdós viuran uns dies intensos durant els quals hauran de capejar tot tipus de temporals. Alexandre Ballester no pogué recollir ahir el premi a Blanes, però envià una nota d'agraïment en què expressà que per ell és "tot un honor" rebre aquest reconeixement. A més, Ballester explicà alguns punts de l'obra guanyadora. "La meva obra Com passen les tempestes és, o voldria ser, una mena d'apropament analític al fet de per què és molt més difícil entendre i perdonar la infidelitat de la dona que la de l'home", assenyalà en la nota.
Adults normals, una reflexió sobre la lluita per la llibertat
Adults normals és el títol de l'obra que enceta la col·lecció de teatre de Lleonard Muntaner Editor. Escrita per Jaume Miró (Cala Millor, 1977), narra la història de quatre joves que viuen tancats a un pis sense finestres i sense sortir-ne mai. Tots ells obeeixen la cap del grup, la Mare. Els problemes començaran quan un d'ellls vulgui sortir del tancat. "Voler sortir suposa rompre les normes establertes i això dispara el conflicte entre els personatges", explica Miró, que actualment és professor de Filosofia a l'ensenyament secundari, a més de dirigir la companyia de teatre Noctàmbuls. Què té d'especial inaugurar una col·lecció de teatre com aquesta? "És d'agrair que quedin editors a Mallorca que creguin en el teatre fet a les Balears", afirma Miró. "Hi ha una jove generació d'autors a les Illes que parlen de temes d'aquí i d'ara", afegeix. "Els escriptors som el mirall dels lectors i del públic. Una societat que ignora els seus autors, s'ignora a si mateixa". I això que poc espai queda per a les lectures de textos teatrals fora dels escenaris. "Vull animar els lectors perquè s'animin a llegir teatre. És un gènere que no només serveix per ser vist, sinó també per ser llegit", assenyala aquest autor que, malgrat la seva joventut, té una llarga trajectòria a l'esquena, amb títols com Noctàmbuls (2000), El funeral d'en Singelpeu (2004), Fuga (2004), L'Atlàntida (2006) i Llata, història d'un retorn (2008).
Arquitectura para las almas: crear des de la destrucció
Arquitectura para las almas és molt més que una instal·lació. És la continuació de l'obra Deseo, amb la quan el cubà afincat a Mallorca Jorge Mayet participà en la fira Art Basel de Miami l'any 2009. Aquella intervenció consistí a col·locar un bohío -la típica casa camperola cubana- damunt la mar. Aquell habitatge aguantà tres dies, fins que una onada el destrossà. D'aquesta destrucció nasqué la peça que es podrà veure a l'Aljub del Baluard de l'11 de març al 29 de maig de 2011. "Després de sortir de Cuba, vaig tenir la necessitat de representar-ne els símbols que no falten als paisatges dels artistes cubans, com ara el bohío", explicà ahir Jorge Mayet durant la presentació d'Arquitectura para las almas. "No es tracta de cap obra nostàlgica, sinó que més aviat és una introspecció. Som a Mallorca, però em continuu alimentant d'allò que vaig viure a l'altra illa -afegí-. És un punt de conciència del que passa quan s'abandona un lloc". Sebastià Camps, crític d'art i un dels comissaris d'aquesta instal·lació, explicà que, per entendre la trajectòria de Mayet, s'ha de remarcar tant "la tradició simbolista cubana" com "tota la teoria d'especulació plàstica del segle XX que parteix del cubisme".
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- El temporal deixa imatges espectaculars a Mallorca: caps de fibló a la badia de Palma i calabruixada a Puigpunyent
- El Col·legi Pedro Poveda celebra la vintena edició del seu Certamen Literari