Les víctimes del feixisme tindran el seu merescut reconeixement a Palma, al cementeri municipal. La regidoria de Cultura de l'Ajuntament ha acceptat dur a terme un projecte de l'associació de Memòria històrica de Mallorca que porta el significatiu nom de Mur de la memòria. Aquesta iniciativa ja es presentà fa tres anys, però quedà aturada. Fins ara. Hi haurà algunes modificacions respecte del projecte inicial, però en quedarà intacta l'essència: recordar els mallorquins i mallorquines que perderen la vida a mans del feixisme.
Com serà aquest Mur de la memòria? El més destacable d'aquesta obra és que inclourà un memorial de pedra amb el nom de 1.515 víctimes del feixisme. Es tracta de mallorquins afusellats en qualsevol indret de les Illes, com també a la Península i als camps de concentració nazis. En nom del rigor, i una vegada que aquest projecte sigui presentat, l'Ajuntament de Ciutat posarà a disposició de tots els qui vulguin fer consultes la relació completa de noms que figuraran al monument. La llista serà a la seva pàgina web i servirà perquè els familiars i altres persones properes en puguin verificar les dades i dur a terme les verificacions pertinents.
A part del memorial, el Mur inclourà tres escultures, una de les quals serà una cadira buida de bronze que simbolitzarà el buit que deixaren aquests ciutadans a les seves llars. La segona, també de bronze, serà la representació d'un caramull de roba. Per què aquesta representació? Idò, perquè moltes dones cercaren indicis dels seus parents entre caramulls de roba plena de sang i de la qual es despullà a les víctimes. La tercera escultura, però, n'és tal vegada la més significativa. Es tracta d'una rèplica a escala 1:2 del mural del manacorí Andreu Pascual Frau que dissenyà Jaume Ramis.
La trajectòria d'aquesta peça és plena d'impediments i problemes. Malgrat ser obra d'un manacorí, no l'han poguda instal·lar mai al cementeri de Son Coletes. La negativa de l'Ajuntament de Manacor ha estat una constant al llarg del temps. Tots els batles de la ciutat des de 1989 s'han negat a col·locar-lo, inclòs l'actual, el popular Toni Pastor.
On sí que està instal·lat el mural de Frau i Ramis és al municipi de Petra i al de Porreres. Això sí, es tracta de rèpliques, perquè l'original està al Bosc de la memòria de Calvià, un monument que es va inaugurar per abril de 2003 i que va patir un acte vandàlic l'any següent. Hi foren destruïts seixanta-sis arbres. Ara, mentre el cementeri manacorí de Son Coletes continua esperant el mural original de Frau i de Ramis, a Palma se'n podrà veure una reproducció. D'altra banda, els consistoris de Son Servera, Vilafranca i Capdepera també consideren la possibilitat de posar el mural d'Andreu Pascual Frau, que morí el 2002 a 82 anys sense haver pogut col·locar el monument al seu poble.
Ara que la regidoria de Cultura de Cort ha confirmat que durà la iniciativa endavant, l'associació Memòria Històrica en portarà a terme la presentació. En principi, la data per comunicar públicament la notícia és el proper 24 de febrer.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Enhorabona per aquesta iniciativa de l'Associació Memòria i perquè a la fi l'Ajuntamente de Palma li doni el suport necessari per portar-la a terme. Com a demòcrata i també com a familiar d'una de les víctimes que no era de Palma i que fou assassinada a Manacor em sento molt agrait per poder gaudir d'un espai de reconeixament amb tots els noms dels que moriren per la llibertat i considero molt important que estiguin tots i totes junts independentment del lloc on naixeren o moriren. No és just que les víctimes d'un municipi no puguin ser reconegudes a consecuencia dels colors dels que governen els ajuntaments i altres si. Gràcies de veritat a l'associació de la memòria i a l'ajuntament de Palma per agrupar-los a tots i totes, sense cap distinció, com segurament els hagés agradat a ells. Santi Santi