Els amics honoren la figura i l'obra d'Antoni Serra

El teatre Mar i Terra acollí un emotiu reconeixement a l'escriptor solleric i a la seva vasta trajectòria literària

TW
3

Antoni Serra s'assegué ahir a la primera fila d'un Mar i Terra ple a vessar, i no fou per veure-hi cap espectacle. Va ser el protagonista d'allò que va ocórrer a l'escenari, perquè hi anaren desfilant alguns amics i escriptors que formaren part de l'homentage. L'acte va estar organitzat per Miquel Vicens i Sebastià Serra, que també han enllestit el llibre Antoni Serra, la ploma i el capell (El Gall Editors, 2011), un recull de records significatius sobre la seva vida i obra que ha estat possible gràcies a la col·laboració de Jaume Adrover, Margarida Aritzeta, Toni Figuera, Antoni Planas, Josep Joan Rosselló i Jeroni Salom.

Després que els organitzadors dedicassin unes paraules al reconegut escriptor solleric, un audiovisual serví als presents per refrescar alguns textos i imatges recurrents a la seva obra. A continuació, el torn fou per a la desfilada d'amics que anaren donant unes pinzellades sobre la seva persona i la seva obra. El delegat de Literatura del Govern, Carles Cabrera, destacà "l'elevat concepte" que de l'amistat té Antoni Serra. El president de l'Obra Cultural Balears, Jaume Mateu, recordà les seves vivències amb Serra en el II Congrés de Cultura Catalana dels anys 1975-76 i el definí com "el malsofrit més productiu d'aquesta terra inexistent", de la qual tant ha parlat Antoni Serra.

L'escriptor i professor Toni Figuera dubtava que "fos vertaderament ell" la persona asseguda a les grades del teatre, i els poetes de la col·lecció La Cantàrida Pau Castanyer i Laia Martínez llegiren uns poemes que aconseguiren un enorme somriure en la cara de Serra, un escriptor que sempre ha reconegut la importància dels joves escriptors perquè la Literatura en majúscules continuï viva.

Tots els que el coneixen bé pensaven que Antoni Serra remugaria perquè, com ell mateix diu, "en una societat normal i normalitzada no hi hauria homenatges". Ho va intentar, però vist que no podia remugar, va agafar una cigarreta, rebé el seu llibre, agraí els poemes i finalitzà el discurs reclamant un "retorn a la literatura de resistència".