La crisi econòmica ha afectat tots els àmbits, però tal vegada és el de la cultura el que ha patit els cops més forts de la situació actual. El sector de les arts escèniques a les Illes Balears no només no ha estat aliè als problemes econòmics, sinó que a més ha vist agreujada la situació per les contínues disputes i desavinences entre els diversos integrants. Com que sembla que la crisi va per llarg i de moment té poc remei, els integrants de la gran familía d'aquells que es dediquen professionalment a les arts escèniques es reuniren ahir a la sala Petita del teatre Principal per tal d'arreglar la situació de desunió que predomina dins el sector.
Es tractaren tant els problemes com les possibles solucions. Quant a les dificultats, no per ser prou conegudes deixen de ser destacables, sobretot perquè algunes són mals endèmics que a hores d'ara estan molt accentuats. En primer lloc, la majoria d'aquells que alçaren la veu en la trobada destacaren la perjudicial hegemonia que exerceixen els programadors dels teatres públics. S'incidí en les traves per representar els muntatges a espais que estan buits durant molt temps. "L'obra més vista és Pendent de programació!", exclamà Pep Noguera, integrant de Diabéticas Aceleradas.
Els polítics no quedaren al marge de les crítiques, sobretot perquè aquells que gestionen les institucions que afecten el món del teatre no són, en la majoria dels casos, professionals que coneixen la realitat del sector.
L'encontre, convocat per l'actor Salvador Oliva, se centrà també en la recerca de mecanismes perquè el sector pugui guanyar força i pugui exercir més pressió a les institucions. El camí assenyalat ahir fou la creació d'una plataforma conjunta de companyies i empreses amb els actors. "Hem de fer un front comú en què tots tinguem el mateix pes", digué el mateix Oliva.
"Això és el que els polítics no volen que passi, aquesta és la unió que intenten evitar", destacà l'actor i director Àlex Tejedor. El president de l'Associació d'Actors i Actrius Professionals de les Illes Balears (AAAPIB) recordà la necessitat que els intèrprets i els empresaris puguin prendre part en "les decisions del circuit professional". "Les companyies estan agonitzant, les ajudes estan encotillades i manquen els recursos, i aquesta situació genera enfrontaments i rapinyades", afirmà Marga López, membre de la junta de l'AAAPIB. "Tenim moltes diferències entre nosaltres, però també moltes coses en comú. Hem d'arribar a uns punts bàsics d'acord i treballar conjuntament per regularitzar el sector", afegí.
Aquesta reunió fou una primera passa, però és prou significativa ara que el canvi al Govern, al Consell i als ajuntaments provocarà un daltabaix en les estructures, en els polítiques i en els pressuposts que afecten el món de les arts escèniques de les Illes. "Com a sector hem perdut la capacitat i les estructures per debatre. Darrerament vivíem una situació de canibalisme i autodestrucció", assenyalà Carles Molinet, d'Iguana Teatre. "Allò que hem de fer és precisament debatre les propostes que farem arribar als polítics", sentencià.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sr. Joan Gomila i demés amics destructors del teatre Balear, no vos en doneu vergonya? Personalment vaig estar a la funció d'entrega de premis dels teatres públics amb l'espectacle "El solitari oest" i no hi havia ni un quart d'entrada! Sincerament, qualsevol companyia compleix aquests objectius (sense premis ni "drets de pernada") només heu d'anar al teatre a veure els espectacles de les companyies mallorquines, i això és una cosa que els progamadors no feu quan cobreu de l'administració per fer-ho. Es indignant el vostre comportament, encara més quan dirigiu una fira de teatre. No crec que en Joan Gomila sigui un bon referent del que és la professió, i molt menys un artista, i encara menys un creador/innovador.
Pere Fullana, tu que tens sa dona programadora, perquè no li dius que contrati aquestes companyies que no tenen feina al Teatre del Mar? Però no els hi paguis només el 40% de la taquilla, que amb els cents de mils d'euros que tens de subvencions cada any per programar, podries ser una mica més generós!
Joan Gomila, no te vaig veure ahir a la reunió. Això teu no té nom o tal vegada sí: pan para hoy, hambre para mañana. No només es varen parlar dels gestors i quan es va parlar d'ells no ho fèrem de manera covarda, sinó de l'estupefacció que no hi fòssin, bé, tu tamboc. Volem col·laborar amb ells, Volem difondre la nostra feina, no treure'ls al carrer. No hi ha cèntims als ajuntaments pel teatre, ho sabem. Volem col·laborar i tenir l'opció de poder vendre els nostres espectacles, a taquilla si és necessari, ni això se'ns permet. Sempre hi haurà gent que dirà dois, tant d'una banda com de l'altre però no això no és excusa per amagar-se a no voler dialogar. De la mateixa manera que tu demanes que les companyies i els espectacles siguin tan bons com els teus, nosaltres tenim el dret de demanar que els gestors facin feina pel seu poble o ciutat d'una manera professional i que vetllin pels interessos del seu públic i dels treballadors i companyies balears que per cert pagam amb els nostres imposts els seus sous.
Llegeisc la notícia i com sempre. Els programadors els dolents!!! Els polítics i gestors els dolents!!! Els profesionals del teatre això sí superbons. La setmana passada a manacor amb desclassificats al teatre no hi cabia ningú. Segur que no hi havia cap invitació. A Son Servera El Casta va haver de fer dues funcions, tot venut. Si en Tomeu Amengual o en jaume Perelló, sabesin que ompliríen cada diumenga ens programarien a tots 3 o 4 vegades l'any. Al Teatre Principal ha escoltat totes les postures per fer unes bases de convocatòria professional el més justes possibles a l'actual reglament. Però ells també son uns dolents. Només nosaltres som els bons. Que ho som de bons!!! Però perquè no ens ve l'orgasme? Que ens detura als marevellosos????????????? Aquest, us assegur que no és el camí...Per què no parlam de públic, dels problemes dels programadors que poden ser i són els nostres aliats, Però que els oferím: les nostres dèries, la nostra supervivència ( a un ajuntament que no és ni el nostre). Les nostres grans obres de gira mundial, guanyadores de 3.000 o 200.000 premis max. Deman: no podria ser que el 70% dels dits professionals no interessa?
En canvi els programadors (Lil, Moliere) o millor dit; Tomeu Amengual del Teatre de Manacor fas un bé al teatre balear increíble, posant a parir a les companyies balears a dins i fora de Mallorca, val més que comencis a reaccionar perquè aquesta vegada ni en Pastor te salvarà. Aquests dos primers comentaris (Lil i Moliere) fan olor a por i a molta ràbia. Qui et donarà suport ara? Baixa del carro que t'enfonses i enfonsares amb tu als teus companys.
Quina imatge més patètica que ofereixen els "soi-disants" representants del sector teatral! En el fons, l'únic que els interessa és continuar vivint de la subvenció ara que comencen a veure les orelles del llop. Que el gran manipulador Molinet s'erigeixi en representant del món del teatre és vomitiu.
La solució és molt fàcil: Si hi ha bones obres hi haurà públic, representacions, projectes i doblers. Ara bé culpabilitzar als altres, és l'argument més infantil que hi ha, no va en lloc. Mirau-vos primer a vosaltres el que feis mal fet i així podreu millorar. No vegeu fantasmes on no n'hi ha perquè la paranoia anirà en augment. Ah, i els que fa 25 anys que són al sector vivint dels sucosos ajuts públics i capitalitzant totes les subvencions, sense haver creat ni públic ni cap estructura sòlida de treball estan fent un tap a tots els creadors joves amb propostes novedoses.